AUGMENT DE LA BIBLIOGRAFIA SOBRE L'INDEPENDENTISME (1a part)

Són dues obres força diferents en el seu plantejament. Una més acadèmica i l'altra clarament memorística. Tanmateix coincideixen a grans trets en la cronologia: se centren en l'etapa dels darrers anys, sobretot a partir de la desaparició de l'organització armada Terra Lliure i arriben fins al present, pràcticament.

Sí que recordo especialment l'anècdota que vam jugar un partit de futbol amb una pilota de paper dins la cel.la de Via Laietana. Érem uns quinze o vint i vam fer tant escàndol, que els polisnazis ens van acabant separant en dues cel.les. Per cert, també recordo, que un cop en la segona cel.la, va entrar un polinazi d'aquells veterans, que ens va començar a parlar com si fos el nostre pare, i ens aconsellà que no fóssim "fanáticos". Va afegir que ell, de jove, havia estat destinat a Astúries i se les va haver d'heure amb els primers impulsors de les Comissions Obreres, i que eren massa "fanáticos" i que això no era bo. Les seves paraules no van obtenir cap resposta per part dels sis o set que les havíem més o menys escoltades. Va obrir la porta i va cardar el camp i no el vam veure més.
Paradoxalment, el resultat de la meva ràpida lectura és que mentre en Vendrell no m'esmenta per res, tot i que parla de batalletes militants que compartírem (buuaaaaaà), qui sí que ho fa és en Buch, i fins i tot en termes força elogiosos (pgs. 266 i 267), de manera que, segons el seu parer, aquest modest bloc, és un dels més visitats, d'entre els sobiranistes. Bé, gràcies, però no n'acabo d'estar segur.

D'entre els principals estudiosos d'aquest moviment polític, tenim en Daniel Díaz Esculies, en Jaume Colomer (ja mort, malauradament), Albert Balcells, l'Agustí Barrera, en Fermí Rubiralta, en Jaume Renyer, en Xavier Ferré, Pere Anguera, Jordi Llorens, en Ricard Vilaregut, o el Xavier Deulonder i des d'una perspectiva força més polèmica, l'Enric Ucelay Da Cal.
Des d'una perspectiva més periodística, tenim les aportacions d'en David Bassa, Manel Lucas, Oriol Malló. Altres autors que han fet aportacions substancials són en Fèlix Cucurull, Josep Benet, en Joan Crexell, Vìctor Castells, Jaume Serra i Ros, Toni Strubell, Manuel Cruells, Robert Surroca, Imma Tubella, Pere Meronyo o el propi Josep Lluís Carod-Rovira, sense oblidar en Josep Carner-Ribalta o en Miquel Ferrer.

Bé atès que ja fa temps que ho tenia pensat, en les properes setmanes aniré publicant ressenyes d'alguns d'aquests llibres. Dels primers que ho faré són dos que ja fa uns mesos que vaig llegir i que estaven pendents: el d'en Ricard Vilaregut sobre Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya (Columna), i el de Fermí Rubiralta, Una història de l'independentisme polític català. De Francesc Macià a Josep-Lluís Carod-Rovira (Pagès).
Un darrer afegit, no us penseu pas que pel fet que comenci aquesta sèrie, em faré l'orni respecte la política present. No, no amagaré el cap sota l'ala. Dit això, només em queda afegir que totes les aportacions positives i constructives, seran benvingudes. Les altres, no.
Etiquetes de comentaris: INDEPENDENTISME, ROGER BUCH, XAVIER VENDRELL
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home