AUGMENT DE LA BIBLIOGRAFIA SOBRE L'INDEPENDENTISME (1a part)

A les llibreries trobareu darrerament dues publicacions sobre independentisme, que vénen a engruixir una bibliografia cada cop més important. Em refereixo a l'obra de Roger Buch, L'esquerra independentista, avui, publicada per Columna, i la de Xavier Vendrell, Disculpin les molèsties, sota el segell d'Ara Llibres.

Són dues obres força diferents en el seu plantejament. Una més acadèmica i l'altra clarament memorística. Tanmateix coincideixen a grans trets en la cronologia: se centren en l'etapa dels darrers anys, sobretot a partir de la desaparició de l'organització armada Terra Lliure i arriben fins al present, pràcticament.

Atès que encara no els he llegits no puc pronunciar-m'hi, però humà i feble com sóc, no he pogut resistir la temptació de saber si una servidora sortia esmentada per alguna banda, no debades amb en Vendrell vam compartir militància política, militància universitària i fins i tot una cel.la a la Prefectura de Via Laietana i un judici còmic que va acabar amb la retirada de tots els càrrecs per part de la fiscalia i, si no em falla la memòria, amb el sobreseïment de la causa. Total una autèntica i veritable patxanga ecspanyola

Sí que recordo especialment l'anècdota que vam jugar un partit de futbol amb una pilota de paper dins la cel.la de Via Laietana. Érem uns quinze o vint i vam fer tant escàndol, que els polisnazis ens van acabant separant en dues cel.les. Per cert, també recordo, que un cop en la segona cel.la, va entrar un polinazi d'aquells veterans, que ens va començar a parlar com si fos el nostre pare, i ens aconsellà que no fóssim "fanáticos". Va afegir que ell, de jove, havia estat destinat a Astúries i se les va haver d'heure amb els primers impulsors de les Comissions Obreres, i que eren massa "fanáticos" i que això no era bo. Les seves paraules no van obtenir cap resposta per part dels sis o set que les havíem més o menys escoltades. Va obrir la porta i va cardar el camp i no el vam veure més.

Paradoxalment, el resultat de la meva ràpida lectura és que mentre en Vendrell no m'esmenta per res, tot i que parla de batalletes militants que compartírem (buuaaaaaà), qui sí que ho fa és en Buch, i fins i tot en termes força elogiosos (pgs. 266 i 267), de manera que, segons el seu parer, aquest modest bloc, és un dels més visitats, d'entre els sobiranistes. Bé, gràcies, però no n'acabo d'estar segur.

Anècdotes més o menys egocèntriques al marge -ei, que això no deixa de ser un diari personal una mica tecnificat, però personal, en definitiva-, l'aparició d'aquests dos llibres constata com deia al començament, que l'independentisme és cada cop més un objecte de reflexió acadèmica i d'interès periodístic.

D'entre els principals estudiosos d'aquest moviment polític, tenim en Daniel Díaz Esculies, en Jaume Colomer (ja mort, malauradament), Albert Balcells, l'Agustí Barrera, en Fermí Rubiralta, en Jaume Renyer, en Xavier Ferré, Pere Anguera, Jordi Llorens, en Ricard Vilaregut, o el Xavier Deulonder i des d'una perspectiva força més polèmica, l'Enric Ucelay Da Cal.

Des d'una perspectiva més periodística, tenim les aportacions d'en David Bassa, Manel Lucas, Oriol Malló. Altres autors que han fet aportacions substancials són en Fèlix Cucurull, Josep Benet, en Joan Crexell, Vìctor Castells, Jaume Serra i Ros, Toni Strubell, Manuel Cruells, Robert Surroca, Imma Tubella, Pere Meronyo o el propi Josep Lluís Carod-Rovira, sense oblidar en Josep Carner-Ribalta o en Miquel Ferrer.

Finalment, trobem les aportacions dels propis protagonistes: des de l'obra clàssica d'en Josep Dencàs, passant per en Domènec Martí i Julià, en Daniel Cardona, Esteve Albert, Jaume Martìnez Vendrell, Lluís M. Xirinacs, Jaume Fernàndez Calvet, Carles Sastre i Benlliure, Jordi Vera, Carles Castellanos, Josep Ferrer, Frederic Bentanachs. Com es pot veure, un llistat força extens i tanmateix incomplert.

Bé atès que ja fa temps que ho tenia pensat, en les properes setmanes aniré publicant ressenyes d'alguns d'aquests llibres. Dels primers que ho faré són dos que ja fa uns mesos que vaig llegir i que estaven pendents: el d'en Ricard Vilaregut sobre Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya (Columna), i el de Fermí Rubiralta, Una història de l'independentisme polític català. De Francesc Macià a Josep-Lluís Carod-Rovira (Pagès).

Un darrer afegit, no us penseu pas que pel fet que comenci aquesta sèrie, em faré l'orni respecte la política present. No, no amagaré el cap sota l'ala. Dit això, només em queda afegir que totes les aportacions positives i constructives, seran benvingudes. Les altres, no.