REIVINDICACIÓ DE JOAN CASANOVAS I MARISTANY (1890-1942)

Els companys de Tribuna Catalana i de l'Associació Conèixer Catalunya, ACCAT, recorden la figura de Joan Casanovas i Maristany, i més concretament el seu Missatge als Catalans, difòs just després d'acabada la guerra dels tres anys. Es tracta d'un document cabdal de la Història de Catalunya i que ha estat injustament oblidat per la historiografia frontpopulista hegemònica en els darrers trenta anys. Aquest missatge considerava clos l'experiment autonòmic i rebutjava la "promiscuïtat" federalista. Advocava, doncs, clarament, per la Independència. El seu posicionament era proper, en definitiva, al que adoptaria en aquells moments el nounat Front Nacional de Catalunya, entès com un front patriòtic de resistència i de lluita per l'alliberament en el marc de la Guerra Mundial que tot just acabava d'esclatar. La seva mort sobtada, el 1942 a l'estat francès ocupat pels nazis, va estroncar una evolució política que segurament l'hagués convertit en un dels referents polítics de la Catalunya "exterior" fent ombra al propi Tarradellas.

Que qui era en Joan Casanovas i Maristany? Va ser un advocat que ja des dels primers anys de segle XX va defensar els obrers i anarquistes catalans en els judicis impulsats per la patronal i pels aparells repressius. En aquesta tasca col.laborà molt estretament amb dos altres joves advocats: Lluís Companys i Francesc Layret. Aquest darrer va ser assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal, cosa que demostra que era una tasca on t'hi jugaves literalment el coll. Políticament, Casanovas va formar part d'ERC i ocupà llocs claus com el de President del Parlament de Catalunya i Conseller Primer del govern Companys, entre juliol i desembre del 1936. El seu successor en aquest darrer càrrec no va ser altre que el propi Josep Tarradellas. Els motius de la substitució es troben en la seva suposada implicació en un complot per acabar amb el poder de la FAI durant els primers mesos de la guerra. Segons algunes fonts, l'11 de setembre del 1936, estava previst l'execució d'aquest pla agosarat que tenia per objectiu eliminar la cúpula de la FAI i cercar algun tipus de protectorat per part de França per separar Catalunya de la Guerra entre les dues Ecspanyes. De totes maneres, es tracta d'un episodi poc conegut i amb interpretacions contraposades, àdhuc antagòniques.
En definitiva, el que ens interessa és remarcar que ja al 1940, hi havien destacats polítics catalans que donaven per finiquitat l'experiment autonòmic. 65 anys després, sembla que encara no haguem après la lliçó, i encara volem pactar un nou nyap que ens portarà més dependència política i més espoliació econòmica. Cal recuperar la història que ens han amagat. I Joan Casanovas i Maristany, pertany a aquesta història.