EN CAROD, ACOLLONIDO

En qualsevol altra circumstància, a hores d'ara, en Carretero and company, ja haurien estat executats de forma summària, políticament parlant, és clar. Perquè no ha passat això? Doncs, perquè en Carod és conscient que ha tirat massa de la corda i que ara qualsevol acte de càstig contra en Carretero seria mortal per a l'estabilitat d'ERC. Aquesta és la gran força d'en Carretero. La seva feblesa, però, són els dubtes i les vacil.lacions en fer un pas endavant. Com molta gent de comarques, desconfia de la política barcelonina, i té la impressió que a la capital la gent com ell són considerats com uns pastorets bucòlics, però que ningú no se'ls pren seriosament. Per altra banda, per als forans -si apliquem el terme mallorquí- Barcelona és com una mena de Bronx on el català ja no existeix. La dicotomia entre metròpoli i rerepaís o el que és el mateix, entre la Gran Barcelona i les comarques, és una de les dinàmiques més clàssiques de la política principatina. Ja fa molts anys un jove polític de la JNC va confessar-me que ell mai no arribaria al capdamunt de tot, perquè no era de Barcelona.

Cal tenir en compte, que precisament això era el que va pretendre el franquisme, i més concretament, el porciolisme: fer de la Gran Barcelona, una mena d'ens al marge de la catalanitat. En aquesta tasca, l'hereu del porciolisme, el maragallisme hi va posar tot els seus esforços, així com els seus altaveus mediàtics: La Vanguardia, El Periódico i El País. D'aquí tot el discurset entorn el mestissatge pijo, la gauche divine-caviar i tota la colla. Ha arribat un moment que per determinada gent, si tens els dos cognoms catalans, ets considerat gairebé un nazi. Dit d'una altra manera, si no exhibeixes un cognom acabat en -ez, o d'origen ecspanyol, no moles, no ets cool. En conseqüència, el món ha de ser per als López-Burniol de torn, especimen perfecte del que hauria de ser el catalanet d'avui en dia: mestís i ecspanyol hasta las cachas.

La gran paradoxa és que en Carretero no és que precisament tingui un cognom nostrat. Això sí que els posa dels nervis. Que hi hagi catalans amb cognoms d'origen ecspanyol que es declarin sense complexos independentistes, els posa a parir. I tanmateix, no sé de què s'estranyen: o és que no hi ha milions de Pérez, Sanchez, Martinez, etc arreu de l'Amèrica Llatina i que no se senten en absolut ecspanyols? Doncs aquí també.

Recordo que fa anys, en una Diada, quan la policia ecspanyola va detenir una quarentena de patriotes, segons em van dir, va separar els que tenien els cognoms ecspanyols i segons sembla els van hostiar de valent "por traidores". Així les gasten.

I la veritat és que cada cop hi ha més Carreteros independentistes. I aviat també n'hi haurà de Mohameds, de Marianus, de Yao-Lins, que també ho seran: per pura intel.ligència i seny.

Bé, constato que he començat amb un tema i he acabat amb un altre. Però ja m'està bé.

PD. En Jordi Portabella, exercint de portaveu d'ERC ha dit quelcom al.lucinant: que els canals d'expressió interns del partit eren generosos. Mare de déu Senyor! No, home no. Són democràtics i res més. De fet són els més democràtics de tots els partits parlamentaris. Però titllar-los de generosos és quelcom que delata a qui ho fa, perquè sembla que es trobi en una posició superior i fa el sacrifici de deixar que la base pugui expressar-se. Més encara. Fa la impressió d'una actitud patrimonialista del partit: és meu però te'l deixo que juguis. lleig, molt lleig.