Iraq for Sale. The War Profiteers

Un dels pitjors errors de l'esquerra catalana és caure en l'antiamericanisme de pa sucat amb oli que és utilitzat per distreure'ns dels nostres únics enemics, que no són altres que els ecspanyols i els francesos. Hauríem d'aprendre d'una vegada per sempre a no crear-nos més enemics dels estrictament necessaris. I amb Ecspanya i França, sobretot aquesta última, n'hi ha prou i massa. És ben cert que el govern americà ens deu disculpes pel seu suport incondicional a la dictadura genocida de Franco. És ben cert que els anglesos ens deuen moltes disculpes no només perquè històricament sempre ens han deixat a l'estacada (Pacte de Gènova, Tractat d'Utrecht, guerra del Francès, No-intervencionisme durant la guerra dels tres anys, Pacte Munich amb Hitler, etc.). És ben cert que el govern alemany ens deu moltes disculpes per l'extermini de milers de catalans i catalanes als camps d'extermini nazis, i per la implicació en la detenció del President Lluís Companys. És ben cert, que els simpàtics italians, van bombardejar fins a l'extenuació les ciutats catalanes, causant milers de morts civils i participaren en l'extermini i la repressió a Mallorca. Tot això és ben cert... i encara ens mancaria algun cas com el propi Vaticà o Rússia, en tant que principal successora de l'antiga URSS. O fins i tot la nostra germana, la república d'Irlanda, el govern de la qual va tenir un paper nefast per evitar el reconeixement del català a Europa, tot recentment. Tot això és ben cert.

La paradoxa, però, és que aquí els dolents més dolents són els americans. Doncs, no hi estic d'acord, tu! Cal diferenciar clarament el governs dels ciutadans. I en el cas americà trobem milions d'americans que lluiten amb tot el que tenen a l'abast contra l'imperialisme dels seus governants. Particularment destaco el paper dels activistes digitals, i d'una part dels mitjans de comunicació. Recordo que ja els anys 70, l'oposició al militarisme imperialista per part de la pròpia societat americana, va tenir un paper clau en la retirada de les tropes del Vietnam.

L'actual guerra a l'Iraq també compta amb una important oposició popular, la qual posa en dificultats el propi Partit Demòcrata, considerat per molts com massa condescendent amb les bogeries militaristes del Bush, Cheney, Rice, Gates, Negroponte, de torn.

Un exemple de l'oposició des del mass media a la guerra de l'Iraq, que penso que seria impensable que es pogués fer als estats francés i ecspanyol, és el documental i ara també en format DVD, Iraq for sale. The War profiteers, dirigit per Robert Greenwald. Cal dir que la seva primera emissió va ser el mes de setembre passat, però fins ara no m'havia caigut a les manes. Greenwald ja va dirigir un altre documental genial, que fins i tot he passat als meus alumnes a classe. Em refereixo, òbviament, a Outfoxed, una carregada en tota regla contra el canal conservador Fox.

A Iraq for sale, es mostra qui paga el preu de la guerra (la sang) i que en treu profit (la pasta). I la resposta és òbvia, els lobbies armamentístics i les companyies de seguretat, la segona. La població civil iraquiana, els refugiats, els soldat d'apeu, els pagesos o agricultors, els conductors civils de camions de proveiments. És un documentl extremament crític amb el seu govern que confirma fil per randa moltes de les coses que jo mateix vaig escriure en aquest article al web de Llibertat.cat.

Només un consel: compreu-lo i difoneu-lo, no us decebrà... i després pregunteu-vos si els ecspanyols serien capaços de parir alguna semblant a aquesta, començant pels palmeros majors, CC.OO i UGT. Ni de conya. Ni per casualitat. Hi ha una altra amèrica, la que lluita. I aquesta és la que m'interessa.