UNS CRACKS, ELS KURDS!!!

KRG forces prevent Baghdad troops from reaching Syrian border

Davant el desastre que representa el govern titella de la CAC, ja a hores d'ara dirigit de facto pel 130è president de la Generalitat, Cristobal Ricardo Montoro Romero, sempre engresca veure que altra gent fa les coses ben fetes.

Avui, tot preparant un article, he llegit que el Govern del Kurdistan Meridional, és a dir, de l'Iraq, un govern autònom des del 1992, ha impedit que la 10a divisió iraquiana s'emparés d'un pas fronterer entre Iraq i Síria,  que separa també el Kurdistan sirià de l'iraquià. Concretament ha estat la 8a Brigada Peshmerga que ha impedit els soldats enviats per Baghdad arribar a la seva destinació. Segons el responsable de la seguretat kurda, la presència dels soldats era sobrera atès que a la zona ja hi ha els seus homes i la policia de frontera. També ha recordat que la zona és objecte de discussió entre el govern kurd i el de Baghdad, per la qual cosa, la presència militar podria desestabilitzar-la. Com podeu veure igualets que el govern del millors ximples, que encara no seuen bé, després de la darrera enculada.

Per cert, el govern del Kurdistan Meridional (KRG), a diferència del de la CAC, neda amb una superabundància de recursos gràcies als jaciments de petroli del país, que ha atret l'interès de les principals companyies petrolieres del món... i l'ira del govern de Baghdad, que hi vol fotre cullerada. Igual, igual que els ximples de la Plaça Sant Jaume.

(En la foto Peshmergues del govern kurd... em penso que aquests no es preocupen per si els iraquians entraran al seu "complex Egara")

PD. Acabo de trobar un vídeo, Al-Jazzera ja en parla:

CASUALITATS AGRADABLES

Ahir, bé, de fet aquesta matinada, atès que no podia contenir l'emoció d'esperar veure com el nou President de la cosa prenia possessió del càrrec sota l'atenta mirada del Borbó al Saló de Sant Jordi, he decidit veure una pel.lícula sobre la qual, d'antuvi, no donava ni un duro. Em refereixo a Green Zone de Paul Greengrass.

La veritat, es tracta d'una pel.lícula molt adrenalítica, i en principi no gaire propensa a la reflexió de tipus acadèmic. Tanmateix, m'ha cridat molt l'atenció que, per una vegada, el film no és un tête à tête entre els good guys i els bad guys, sinó que hi té un paper important la població autòctona, les veritables víctimes del conflicte que no són els guerrers, sinó la població civil. En aquest cas, representats per un mutilat de la primer guerra del Golf, la que va enfrontar Iraq amb Iran en la dècada dels vuitanta... i en la que per cert, els Estats Units, ajudaren a cor que vols al mismíssim Saddam Hussein, per tal que derrotes a l'Iran de Khomeini. Aquest ciutadà, té un comportament cívic que el du fins a les darreres conseqüències, fins i tot enfrontant-se als interessos de les tropes ocupants. És genial, per emmarcar, la darrera de les frases que pronuncia, en el clímax de la pel.lícula: "It is not for you to decide what happens here". Senzillament brutal! Quina declaració més simple, i a l'hora més contundent d'anti-imperialisme posat al dia (aggiornato, que es diria en italià). Només per aquesta darrera escena, ja paga la pena de veure-la, tot i també és cert, que en ella, els agents de la CIA, aparenten ser germanetes de la caritat -ep, dic que aparenten, no que ho siguin- en comparació amb els falcons del Pentagon, en un poc subliminal enfrontament entre els partidaris de la versió War Inc. -és a dir la guerra com un negoci o una oportunitat-, i els del business as usual.

Poques hores després de veure-la, casualment, he rebut un email que m'enllaçava amb un reportatge de la cadena de televisió Al-Jazzeera, que de seguida ha atret la meva atenció, perquè reflexiona sobre la convergència d'interessos entre el Pentagon i Hollywood, un tema sobre el qual he treballat en els darrers anys, i fins i tot hi he escrit, centrant-me particularment en el tema dels videojocs.

En aquest documental, que porta per títol Empire precisament, es parla de la pel.lícula que us acabo d'esmentar i inclou una tertúlia amb dos directors de cinemes tan coneguts com Oliver Stone i Michael Moore i el periodista Christopher Hedges, guanyador d'un Pulitzer i corresponsal veterà en temes de terrorisme i política exterior americana del New York Times. Aquest últim, precisament, fa una comparativa molt suggerent entre Green Zone i una altra pel.lícula recent sobre la temàtica iraquiana, i que va rebre un Oscar, com és The Hurt Locker dirigida per Kathryn Bigelow.

A banda de la tertúlia, us recomano el seu visionat, perquè el documental explica com el Pentàgon treballa per tal que les pel.lícules reforcin els punts de vista dels governs de torn. I castiga aquelles que no accepten les suggerències de l'administració. Un documental, doncs, altament recomanable, que per això l'insereixo en aquest post.

ENÈSSIM RIDÍCULUM TREMENS DE L'EXÈRCIT ECSPANYOL

Segons sembla l'arximegasuperhiperextramoderna Unidad Militar de Emergència de l'exèrcit ecspanyol que, segons el filonazi diari ABC (així, en lletres roges), havia vingut a salvar Barcelona, ha fet figa. Concretament, un dels generadors mòbils que va instal.lar a la ciutat s'ha espatllat. Què inútils i què patètics que són aquesta gent! La cosa faria riure si no fos que si hi ha alguna cosa tètrica i cafre en el món, aquesta és l'exèrcit ecspanyol. Amb una història xopa de sang, i plena de grans espifiades arreu del món, des d'Iraq, a l'Afganistan o al Líban. Au i que us bombin! No cal dir que això amb un exèrcit català modern, europeu i tecnològicament avançat no passaria mai. Repeteixo, mai. (La foto no és meva, l'he capturada del Flickr)

Iraq for Sale. The War Profiteers

Un dels pitjors errors de l'esquerra catalana és caure en l'antiamericanisme de pa sucat amb oli que és utilitzat per distreure'ns dels nostres únics enemics, que no són altres que els ecspanyols i els francesos. Hauríem d'aprendre d'una vegada per sempre a no crear-nos més enemics dels estrictament necessaris. I amb Ecspanya i França, sobretot aquesta última, n'hi ha prou i massa. És ben cert que el govern americà ens deu disculpes pel seu suport incondicional a la dictadura genocida de Franco. És ben cert que els anglesos ens deuen moltes disculpes no només perquè històricament sempre ens han deixat a l'estacada (Pacte de Gènova, Tractat d'Utrecht, guerra del Francès, No-intervencionisme durant la guerra dels tres anys, Pacte Munich amb Hitler, etc.). És ben cert que el govern alemany ens deu moltes disculpes per l'extermini de milers de catalans i catalanes als camps d'extermini nazis, i per la implicació en la detenció del President Lluís Companys. És ben cert, que els simpàtics italians, van bombardejar fins a l'extenuació les ciutats catalanes, causant milers de morts civils i participaren en l'extermini i la repressió a Mallorca. Tot això és ben cert... i encara ens mancaria algun cas com el propi Vaticà o Rússia, en tant que principal successora de l'antiga URSS. O fins i tot la nostra germana, la república d'Irlanda, el govern de la qual va tenir un paper nefast per evitar el reconeixement del català a Europa, tot recentment. Tot això és ben cert.

La paradoxa, però, és que aquí els dolents més dolents són els americans. Doncs, no hi estic d'acord, tu! Cal diferenciar clarament el governs dels ciutadans. I en el cas americà trobem milions d'americans que lluiten amb tot el que tenen a l'abast contra l'imperialisme dels seus governants. Particularment destaco el paper dels activistes digitals, i d'una part dels mitjans de comunicació. Recordo que ja els anys 70, l'oposició al militarisme imperialista per part de la pròpia societat americana, va tenir un paper clau en la retirada de les tropes del Vietnam.

L'actual guerra a l'Iraq també compta amb una important oposició popular, la qual posa en dificultats el propi Partit Demòcrata, considerat per molts com massa condescendent amb les bogeries militaristes del Bush, Cheney, Rice, Gates, Negroponte, de torn.

Un exemple de l'oposició des del mass media a la guerra de l'Iraq, que penso que seria impensable que es pogués fer als estats francés i ecspanyol, és el documental i ara també en format DVD, Iraq for sale. The War profiteers, dirigit per Robert Greenwald. Cal dir que la seva primera emissió va ser el mes de setembre passat, però fins ara no m'havia caigut a les manes. Greenwald ja va dirigir un altre documental genial, que fins i tot he passat als meus alumnes a classe. Em refereixo, òbviament, a Outfoxed, una carregada en tota regla contra el canal conservador Fox.

A Iraq for sale, es mostra qui paga el preu de la guerra (la sang) i que en treu profit (la pasta). I la resposta és òbvia, els lobbies armamentístics i les companyies de seguretat, la segona. La població civil iraquiana, els refugiats, els soldat d'apeu, els pagesos o agricultors, els conductors civils de camions de proveiments. És un documentl extremament crític amb el seu govern que confirma fil per randa moltes de les coses que jo mateix vaig escriure en aquest article al web de Llibertat.cat.

Només un consel: compreu-lo i difoneu-lo, no us decebrà... i després pregunteu-vos si els ecspanyols serien capaços de parir alguna semblant a aquesta, començant pels palmeros majors, CC.OO i UGT. Ni de conya. Ni per casualitat. Hi ha una altra amèrica, la que lluita. I aquesta és la que m'interessa.