dissabte, 29 de desembre de 2012

ES POT SER D'ESQUERRES I OBVIAR L'ESPOLI FISCAL?

És una pregunta que m'obsessionaria si no fos que tinc la resposta. I la resposta és no. Rotundament no. Però quan veig els diferents polítics, tertulians, sindicalistes, oenegistes, indignats, i tota altra patuleia que ho fan, és a dir, que en el seu argumentari l'espoli fiscal brilla per la seva absència, no me´n sé avenir. Com es menja això d'ignorar que amb 22 o, com ara diuen, amb 16 miliards (milers de milions) es podria fer tota la política social que es volgués, i encara sobraria pel capítol de muntar un exèrcit català modern, és a dir, reduït en nombre d'efectius, però altament tecnificat àdhuc digitalitzat, i en gran part unmanned, tal i com manen els cànons actuals.

Recordo que el problema per als nostres esquerrans de pa sucat amb oli són els 4 miliards d'euros que el 2013 s'hauran de retallar per acomplir amb el diktat de Madrid. Quatre miliards! i ens en roben 16 pel cap baix! Al.lucinant.

Jo estaria per desposseir aquesta gentola de la seva àurea de progressisme. No són més que una colla de gauche divine o d'esquerra caviar, que deia l'enyorat Ramon Barnils. Començant naturalment pels capitostos dels dos sindicats més representatius. Que van ser, per cert, els que van muntar la vaga general en plena campanya electoral, que cada cop és més clar, va tenir un efecte rellevant en el resultat. Sobretot arran de l'actuació més que sospitosa de determinats elements, tant d'una banda com de l'altra. Segur que amb el pas del temps, alguna cosa en sortirà d'aquells dies. Però serà impossible, òbviament, tornar a enrere. Ja van aconseguir el que van voler.

Però tornant a l'esquerra. És obvi que els esquerranosos de manual, són agents al servei d'Espanya. És per això inajornable elaborar un discurs desacomplexat que bandegi els peatges que tradicionalment s'ha pagat a l'esquerra espanyola.

Un exemple, estic tip de sentir a gent que va d'independentista i revolucionària, parlar que tenim 5 milions d'aturats -bé suposo que ara dirien 6 milions. 5 o 6 milions d'aturats a tota Catalunya???? Però aquesta gent quin univers mental té? Em pregunto, retòricament, és clar. Suposo que en el seu fur intern, parlar, de 800.000 aturats (al Principat) o d'1,7 milions (a tota Catalunya) és insolidari, perquè bandeges els de la resta de l'estat espanyol. Molt bé, llavors, perquè no es fa referència als aturats de la resta de la Unió Europea o, posats a fer, de la resta del món, que dit sigui de passada, en són centenars de milions? És tan difícil d'entendre-ho?

Per sort, sembla que el flamant portaveu parlamentari de la CUP ho ha entès, i no cau en aquest espanyolisme amb pell de xai, que va de solidari i de bon rotllo.

Llàstima, però, que els tres diputats de la formació esmentada, van perdre una primera oportunitat de demostrar que no són d'aquesta esquerra caviar, que no ho són, i van optar per votar contra la investidura del President Mas. És a dir, el mateix vot que el PP, el PSOE, ICV i Ciudadanos. Tant hauria costat abstenir-se, tenint en compte que es proposa fer una consulta per la Independència? No dic, òbviament, votar a favor, però oposar-se rotundament en contra, quan és evident que alguna cosa es mou, no és gaire intel.ligent.

Recordo que l'esquerra abertzale, quan se la va posar entre l'espasa i la paret, finalment va decidir donar un vot favorable, i que era decisiu, al Pla Ibarretxe. Era l'any 2004, i ho podeu llegir aquí, negre sobre blanc. Recordo també, que el Pla Ibarretxe era molt menys agosarat que, el Pacte per la Llibertat, signat per CiU i ERC, atès que no feia referència a Euskadi com a un nou estat d'Europa, sinó que es conformava amb una mena d'estat lliure associat al Regne d'Espanya.

Però aquí, els "nostres" abertzales d'esquerres, són més radicals que els bascos, faltaria plus! No fos cas que hi hagués algú més esquerrà que ells.

Paradoxalment a aquest radicalisme, resulta entendridor les imatges del portaveu del trio, petonejant-se amb la fadeta del Parlament, la que no té la paraula "independència" en el seu vocabulari. I encara més, la foto d'un bavejant Jordi Pujol mirant des de dalt estant al diputat Fernàndez. Segur que en el seu fur intern, en Pujol es devia sentir triomfant. Un Fernàndez portaveu de la CUP, tu.

Si la cosa continua així, auguro que el trio serà adoptat com els nens de la casa del Parlament. Ja no vull ni pensar què passarà, quan pareixi la diputada cupera. Com a mínim, sortiran las fotos al programa de la Garcia Melero, o al Divendres de TV3, o fins i tot, a la ràdio amb el Toni Clapés. Si fos espanyola, segur que sortiria a l'Hola i a la resta de la premsa del cor. I què faran quan els vulguin entrevistar al Salvados, de l'Évole (o Ébola?), en espanyol. por supuesto, eh? La Quintaessència del progressisme espanyol...

En fi, suposo que he acabat molt lluny d'on he sortit. L'únic que volia dir és que més intel.ligència freda, i menys posturetes ideològiques per a la galeria, a major il.lusió dels enemics espanyols, tant de dretes com d'esquerres, és a dir, com també deia l'enyorat Barnils, tant de dretes com de dretes.


Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,