LECTURES D'ESTIU (2a PART): "LES VEUS DEL PAMANO" de Jaume Cabré

La lectura d'aquest llibre em va captivar al llarg del darrer estiu. Unes setmanes que, emocionalment, van ser de les més negatives que recordo. Per descomptat que vaig tirar endavant, i encara que no l'hagués llegit, també me n'hauria sortit. Però aquest llibre, aquesta novel.la, em va enganxar des de la primera pàgina fins a la darrera. És una obra excel.lent, i sense cap mena de dubte, en un país normal, ja hauria estat portada al cinema o a la televisió. Però és també una obra agosarada com poques. En l'escenari històric, en els enemics que tria, en el desenvolupament de l'argument, i per damunt de tot, en la voluntat de la justícia. És de veres que, quan "el llop" és mort, el cor se m'omplí de joia. No sentia un plaer literari tan immens d'ençà que havia llegit "Acte de Violència" d'en Pedrolo, un altre homenot, avui totalment amagat pel sistema ... malgrat ser l'autor català més censurat pel franquisme.

Un altre extrem que m'impactà amb força va ser que el relat de la anihilació de la companyia de guàrdies civils que apareix a l'obra, i que té lloc a la postguerra, i per una unitat del maquis, jo l'havia sentida, de forma gairebé idèntica, en un altre context i en un altre escenari. Concretament, al Front d'Aragó, durant la guerra. En aquest cas, els guàrdies civils van ser morts a mans dels milicians (del POUM?). Possiblement. l'autor va novel.lar una història que algú li devia explicar, i que deu tenir diverses variants.

"Les veus del pamano" és una obra de lectura obligada per contextualitzar la Catalunya contemporània. És un treball que t'omple d'orgull de ser part d'aquest país.

PD. Llegeixo la crònica publicada a EL PUNT, sobre la presentació del llibre de Josep Huguet, "Emancipar Catalunya". Huguet hi va criticar els catalans que viuen "del negoci de la dependència". És una expressió magnífica, i que em suggereix moltes coses. Ja en parlarem.