dilluns, 6 de desembre de 2004

L'AUTO-ODI CATALÀ: EL PERIÓDICO I LA VANGUARDIA COM A EXEMPLES

La lectura, per internet, és clar, ja fa anys que no la compro, de l'edició de diumenge de LA VANGUARDIA, fan venir basques, ¿Com es pot arribar a aquest nivell d'auto-odi, en un país desenvolupat i benestant, com és el nostre? L'al.lucinant article, a les pàgines de política!, sobre el cava i en Carod, és de nivell ni tan sols provincià, més aviat d'escala de veïns, per no dir de clavaguera. Senyors que no havíem quedat que EL NOSTRE MÓN ÉS EL MÓN? ¿O és que això de la globalització només ens ho creiem quan no fem emprenyar "nostreamo"? Doncs si ens ho creiem, llavors hem de tenir clar dues coses:

PRIMERA, que la història del "mercado nacional" és quelcom del segle XIX i a tot estirar, fins el 1959. Actualment, cada cop més les empreses catalanes exporten o importen arreu del món, i Ecspanya no deixa de ser la xocolata del lloro. Em refereixo, és clar, a les empreses modernes i competitives.

SEGONA, consegüentment, hem de trencar la imatge del ploramiques perquè Ecs-panya no ens estima. TO HELL WITH SPAIN. Si els ecspanyols no ens compren cava millor. En el món hi ha centenars de milions de persones potencials consumidors de cava. Està clar, senyorets de LA RERAGUARDIA?

Però això no és tot. L'editorial del diari també s'hi aboca amb força. De fet, és una gran llepada a Ecspanya. És quelcom vulgar i subprovincià. És un article d'estómac agraït, de "bon salvatge", d'indi bo, de cipayo, vaja. De botifler, per entendre'ns. És un article que demostra que a l'editorialista l'importa un rave el benestar dels catalans i de les catalanes... i que perd el cul pel típic i tòpic "¿Què diran a Madrid?". En el fons és un article de colònia tercermundista. És quelcom que fà fàstic llegir.

Encara hi ha més. L'article de l'inefable Enric Juliana, si més no ens proporciona una bona notícia. A Madrit el boicot a la seva candidatura HA FET MAL DE DEBÒ. És una gran notícia i demostra que en Carod va tenir una gran perspicàcia. Aquesta vegada no li donarien copets a l'esquena tipus "Coño, José Luis, que simpático eres, no pareces ....!", tal i com sempre fan als polítics catalans regionalistes o, directament espanyolistes. La resta de l'article, prescindible escorrialla habitual.

Però encara hi ha un breu -i segur que em deixo alguna peça. Es tracta d'un breu escrit a la secció d'economia, per Juan Maria Hernandez Puértolas, i que fa referència a les pressumptes declaracions d'un alt executiu americà. Diuen que els americans no tenen ni idea del que és Catalunya. Aquesta és la típica literatura que considera Ecspanya com una autèntica potència mundial... Però la pregunta del milio és la següent: ¿Què saben els executius americans d'Ecspanya? ¿Que és una república? Deixem-nos de punyetes, pels americans, ecs-panya continua sent quelcom folclòric: "fiesta", "flamenco", "toros", "caceres", "sol" i "putes".

En definitiva, LA RERAGUARDIA, ha optat clarament per carregar contra l'independentisme. Ho ha fet amb tota l'artilleria. I d'aquesta manera s'afegeix al bombardeig que ja porta dies fent EL PERIODICO DE CATALUNYA (sic), burxant per aconseguir el cap d'en Niubò, participant d'aquesta manera en l'estratègia dirigida des de determinats sectors del PSC.

Un espectacle dantesc. Però que ens ha de servir per aprendre i fer-nos més forts i resolts en la nostra fita principal: la Independència, com a via per a l'assoliment de la, tan desitjada i necessària, normalitat nacional.