dissabte, 27 de novembre de 2004

HO PAGARAN MOLT, MOLT CAR

"It hurts, it really hurts" que vol dir que fa mal, molt mal. Però només ha estat una batalla. N'hi ha 50 o 60 més a lluitar i cal continuar.

Qui sap si en un futur immediat, els diplomàtics ecs-panyols estiguin tan entretinguts amb impedir que Catalunya tingui un reconeixement internacional esportiu, que no s'adonin que

1. una altre avió carregat amb 350 legionaris se'ls esconyi i caigui en picat, i després a l'hora de recollir els trossos ho hagin de fer amb pinces,i a més a més, s'equivocaran.
2. una expedició d'espies del CNI es perdran i seran esquarterats, trepitjats i cremats per unes quants milers d'individus del tercer món ("es que no saben hablar ezpanyol, coño")
3. la guàrdia civil deixarà fer als traficants d'haixix per tal que venguin més dinamita a una cèl.lula fonamentalista perquè voli el Bernabéu, el Prado, el reina Sofia i el escorial amb 50 motxilles, a l'hora.

Meanwhile, la manera "catalana" de fer-los pagar, proposo que sigui donant tot el suport a alguna dels candidats a organitzar els Jocs Olímpics del 2012. Com sabem les ciutats candidates són Nova York, Londres, París, Moscou i Madriz.

Deixant de banda Madriz i París, per motius obvis, penso que també hem d'eliminar Moscou, per un motiu d'higiene democràtica. És molt possible que el 2012 encara hi governi el psicòpata del Putin -a no ser que algú se l'hagi carregat per tal de cobrar la recompensa milionària que ofereixen els txetxens.

Queden, doncs, Nova York i Londres. La tria és difícil però m'inclino per la primera. La raó és també d'higiene democràtica. Nova York és una ciutat en un país republicà, mentre que Londres, no. Algú em dirà que hi ha Bush, cert. Però el 2012, ja no hi serà, i molt probablement qui sigui president llavors serà un (o una) demòcrata. Cap problema, doncs.

Ara bé, si algú vol apostar per Londres, ja em sembla bé, sobretot perquè un dels esportistes que dóna suport a aquesta candidatura és Beckham, la qual cosa és genial.

Sigui com sigui, aquestes són les adreces electròniques de les dues candidatures esmentades:

http://www.nyc2012.com/en/

http://www.london2012.com/en


Fem que ho paguin car. I mentrestant, encara queden moltes batalles. I allò que importa és lluitar.

2 Comments:

Blogger Anna said...

Hola, sóc l'Anna, de la Llull, dels videojocs, dels Sims, en fi, jo mateixa. És el primer cop que entro en el teu blog però t'he de dir que he penjat un parell de missatges incendiaris dels teus sobre la selecció catalana i la conspiració aquesta surrealista que s'ha donat al sí de la FIRS, a un foro de política espanyola a la pàgina de Telepolis ( http://www.telepolis.com/comunidades/politicaespanola ).
Et convido a llegir aquest foro perquè és per glaçar la sang al més valent. No anem de cap manera. La teva proposta de guerra pacífica i silenciosa em sembla absolutament genial i per això l'he penjat al foro, a veure si algú s'hi apunta. Jo sóc massa pessimista i això de fer-me voluntaria no m'acaba de fer el pes. Penso que al final és igual de quin vàndol estiguis, sempre vindrà algú a engegar-ho tot a rodar o a fer servir els teus esforços per treure'n profit. Ja sé que estaràs pensant que aquesta actitut no és bona per la democràcia, que això és precissament el que porta a dictadures i tot plegat. Però noi, crec que el moviment punk viu dins meu ;). There's no future in spain's dreaming, no future for you.

En fí, que està molt bé el teu blog i que hi entraré tan sovint com pugui.

1 de desembre de 2004 a les 1:01:00 CET  
Blogger Anna said...

Hola. El comentari que vaig afegir al foro de Política ha tingut moltes respostes, tot i que la majoría són força estúpides i no aporten res. Has entrat al foro? Vols dir que boicotejar les olimpiades de Madrit soluciona alguna cosa? Jo crec que no tenen cap posibilitat de guanyar molt més després dels atemptats (11M). No crec que vulguin que sigui seu olímpica.

La veritat es que els Jocs Olímpics em semblen un acte de relacions públiques caríssim que aconsegueix el mateix que es podría aconseguir d'altres maneres i sense tant de bombo. Si els diners que es gasten s'invertissin en educació les coses anirien d'una altra manera.

Per tan proposo iniciar una campanya paral·lela pro paritat entre la inversió en investigació militar i inversió en educació. Alcem-nos per ser persones formades y menys sensibles a l'engany i a la desinformació. Alcem-nos per ser menys viscerals i més raonables i per parlar des de la raó en lloc de fer-ho des del fetge. Amb això no proposo deshumanitzar-nos sinó simplement ser capaços de parar-nos un moment a pensar el perquè de les coses.

5 de desembre de 2004 a les 17:50:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home