JOAN BALLESTER i CANALS (1913-1980)

A les llibreries ja es pot trobar l'obra Joan Ballester i Canals (1913-1980) de Robert Surroca i Tallaferro, publicada per Òmnium Cultural. Ben bé no es tracta d'una biografia exhaustiva, de caire acadèmic, sinó més aviat d'un treball de divulgació i popularització d'una de les figures més representatives de l'independentisme català del segle XX.

Al llarg de les seves 127 pàgines, l'autor ens presenta sintèticament la vida d'en Ballester, però sobretot li interessa remarcar totes i cadascuna de les campanyes i iniciatives patriòtiques en les que va no només participar, sinó sobretot encapcalar i liderar.

En Ballester pertany a una generació molt castigada per la història. Si bé en la seva joventut va tenir l'enorme sort de participar en l'ascens del moviment separatista català, i va pertànyer a Palestra, a la Unió Catalanista i fins i tot a Nosaltres Sols!, la guerra dels tres anys l'agafà massa jove com per tenir-hi un rol destacat, políticament parlant. En conseqüència, la major part de la seva vida adulta la va viure sota el franquisme, però quan aquest comença a trontollar, ja era massa gran per tenir un protagonisme a primera línia. Tot i això, la seva activitat entre els anys 50 i els anys 70 va ser intensíssima i de fet, el seu paper històric és el d'haver estat el connector generacional entre els separatistes dels anys trenta i l'independentisme que sorgeix els anys 70.

Surroca destaca naturalment el seu protagonisme en l'Obra del Diccionari Catalano-Valenciano-Balear (DCVB), així com en la difusió d'una text clau de l'independentisme contemporani, Justificació de Catalunya de Josep Armengou i el paper que exercí la llibreria Públia com a focus propagador del resistencialisme català, fet que li costà, per altra banda, ser objecte de diversos atemptats ecspanyolistes en els anys seixanta i setanta i, el darrer, en plena dècada dels vuitanta. L'autor també ens descobreix alguns episodis fins ara amagats, de la implicació de Ballester en accions contra la dictadura.

Personalment he de dir que la Llibreria de Joan Ballester i Canals, que és com es rebatejà Públia. situada al carrer Consell de Centre, entre Aribau i Enric Granados, a tres cantonades d'on jo vivia, va ser, a partir del 1984, el lloc on cada mes comprava les publicacions independentistes de l'època, els dos Lluita (el del PSAN i el de l'IPC), la revista dels CSPC i del GDL i sobretot, el setmanari El Llamp, impulsat per l'Enric Borràs.

Dit d'una altra manera, va ser l'establiment que em va permetre entrar en contacte amb l'efervescència independentista de mitjans dels vuitanta. Fet que em va portar a col.laborar, primer amb la Crida a la Solidaritat (1983-86) i després a militar a l'MDT (1986-89) i a Catalunya Lliure (1989-90), sense oblidar la meva actuació a la universitat a través de l'Assemblea d'Estudiants Independentistes d'Universitat (AEIU) (1985-88) i sobretot en el Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI, 1988-1991), del qual vaig ser el primer impulsor i president estatutari... tot i que, un pamflet recent ho ignora del tot (però els perdono, empipar-me seria donar-li massa importància).

En definitiva, es tracta d'una lectura molt recomanada, que s'afegeix a la cada cop més important bibliografia que sorgeix entorn el món independentista, tal i com ja vaig esmentar en un post anterior. Altament interessant i per la qual cal felicitar a l'autor, a l'Òmnium, i per descomptat a la pròpia família Ballester.