dimarts, 25 de setembre de 2007

LA VANGUARDIA ES CAGA A LES CALCES O....

Les editorials de diumenge i dilluns de La Vanguardia ecspanyola, marquen una autèntica fita en el món del que en paraules de Salvador Cardús és la promiscuïtat entre la classe política i el poder mediàtica a Catalunya. Una anàlisi de contingut d'aquests dos textos, que és el que tot professor universitari decent de comunicació o de ciència política ha de fer fer als seus alumnes aquesta setmana, ens demostraria sense cap mena de dubte, l'estat d'histerisme en què es trobava el seu o els seus redactors. Mai, repeteixo, mai havia llegit quelcom tant groller i poca-pena. Barrejant la política amb el Barça, i no sé quantes atzagaiades més. I tot per que s'ha tocat a la cresta dels Borbons de marres. Com es pot permetre aquest estat de genuflexió, de parar el cul, d'obrir la boca i tancar els ulls a un mitjà de comunicació titllat de modern i desenvolupat. Jo ho comprenc que l'estrafet del condecito, que és un freaky en el sentit etimològic del terme, llepi cul i vores per aconseguir ser alguna cosa gran d'Ecspanya, de la seva puta Ecspanya... però els centenars de professionals que hi treballen ... no tenen els ous de dir prou? Tant bé els paguen, que opten pel silenci vergonyant? Les hipoteques tiren tant? O les vickies?

La Vanguardia es caga a les calces, perquè uns quants patriotes fan el saludable exercici de proclamar-se no monàrquics, i de seguida es desenvolupa un cafarnaüm sense precedents. És de debò que Ecspanya és un autèntic tigre de paper, o si més no això m'agrada pensar. Només cal bufar una mica més i la casa de paper, com la del conte dels porquets, se n'anirà a can pistraus. L'histerisme ecspanyolista està retallant totes les llibertats, cada cop el poder judicial s'està convertint en la punta de llança de la reacció ecspanyola... per cert un poder judicial que és considerat internacionalment com totalment corruptible i que mereix una valoració inferior, quant a confiança en la seva equanimitat, al de Botswana. que ja és dir...

O tal vegada, l'histerisme de La Vanguardia és una estratègia per preparar un autèntic canvi d'escenari polític, dins del qual hi hauria| a) la simple i pura anul.lació per part del Tribunal Constitucional del nyap -tant de bo!-, b) el canvi de titular de la fastigosa corona ecspanyola, c) la generalització del pacte a la navarresa entre el PP i el PSOE per anul.lar políticament les minories, ... No dic que hagin de passar les tres coses seguides, però no és descartable que sí que passin alguna o algunes d'elles.

Passi el que passi, veure La Vanguardia histèrica perduda, sense rumb i disparant a totes bandes, m'omple d'alegria i d'esperança... anem pel bon camí!

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Els que haurien de dir prou són els encara es malbaraten un euro a lquiosc comprant-lo.

Pel que fa a l'escenari i els canvis dels que parles al final és com posar portes al camp.

26 de setembre de 2007 a les 0:31:00 CEST  
Blogger Ko, Q. said...

_Escolteu, qui llegeix la bángúárdíá epanola i de las jons ja sabem què és: un epanole molt banguadia i balemfiano. Cap català no hauria mai de llegir en xarnec i menys un mitjà que llepa el cul al monarca dels feixistes i d'altres castelladres.

26 de setembre de 2007 a les 22:44:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home