CASUALITATS AGRADABLES

Ahir, bé, de fet aquesta matinada, atès que no podia contenir l'emoció d'esperar veure com el nou President de la cosa prenia possessió del càrrec sota l'atenta mirada del Borbó al Saló de Sant Jordi, he decidit veure una pel.lícula sobre la qual, d'antuvi, no donava ni un duro. Em refereixo a Green Zone de Paul Greengrass.

La veritat, es tracta d'una pel.lícula molt adrenalítica, i en principi no gaire propensa a la reflexió de tipus acadèmic. Tanmateix, m'ha cridat molt l'atenció que, per una vegada, el film no és un tête à tête entre els good guys i els bad guys, sinó que hi té un paper important la població autòctona, les veritables víctimes del conflicte que no són els guerrers, sinó la població civil. En aquest cas, representats per un mutilat de la primer guerra del Golf, la que va enfrontar Iraq amb Iran en la dècada dels vuitanta... i en la que per cert, els Estats Units, ajudaren a cor que vols al mismíssim Saddam Hussein, per tal que derrotes a l'Iran de Khomeini. Aquest ciutadà, té un comportament cívic que el du fins a les darreres conseqüències, fins i tot enfrontant-se als interessos de les tropes ocupants. És genial, per emmarcar, la darrera de les frases que pronuncia, en el clímax de la pel.lícula: "It is not for you to decide what happens here". Senzillament brutal! Quina declaració més simple, i a l'hora més contundent d'anti-imperialisme posat al dia (aggiornato, que es diria en italià). Només per aquesta darrera escena, ja paga la pena de veure-la, tot i també és cert, que en ella, els agents de la CIA, aparenten ser germanetes de la caritat -ep, dic que aparenten, no que ho siguin- en comparació amb els falcons del Pentagon, en un poc subliminal enfrontament entre els partidaris de la versió War Inc. -és a dir la guerra com un negoci o una oportunitat-, i els del business as usual.

Poques hores després de veure-la, casualment, he rebut un email que m'enllaçava amb un reportatge de la cadena de televisió Al-Jazzeera, que de seguida ha atret la meva atenció, perquè reflexiona sobre la convergència d'interessos entre el Pentagon i Hollywood, un tema sobre el qual he treballat en els darrers anys, i fins i tot hi he escrit, centrant-me particularment en el tema dels videojocs.

En aquest documental, que porta per títol Empire precisament, es parla de la pel.lícula que us acabo d'esmentar i inclou una tertúlia amb dos directors de cinemes tan coneguts com Oliver Stone i Michael Moore i el periodista Christopher Hedges, guanyador d'un Pulitzer i corresponsal veterà en temes de terrorisme i política exterior americana del New York Times. Aquest últim, precisament, fa una comparativa molt suggerent entre Green Zone i una altra pel.lícula recent sobre la temàtica iraquiana, i que va rebre un Oscar, com és The Hurt Locker dirigida per Kathryn Bigelow.

A banda de la tertúlia, us recomano el seu visionat, perquè el documental explica com el Pentàgon treballa per tal que les pel.lícules reforcin els punts de vista dels governs de torn. I castiga aquelles que no accepten les suggerències de l'administració. Un documental, doncs, altament recomanable, que per això l'insereixo en aquest post.