THE ECONOMIST PARLA CLAR
La revista The Economist va publicar la setmana passada un article on comentava el resultat de les eleccions catalanes. Com acostuma a passar, ho feia en clau ecspanyola, no catalana. Això vol dir que allò que li preocupa és quin impacte tindrà el nou escenari polític català en el futur escenari polític espanyol de cara a les eleccions del 2012. I la conclusió a la que arriba és demolidora,"The CiU won 62 of the 135 seats in the Catalan parliament, six short of a majority. For the time being its leader, Arthur Mas, will govern without allies. But his victory clears the way for a later deal that might see CiU deputies prop up a PP minority government in Madrid after 2012, in exchange for PP support in Barcelona. The chances of four years of stable conservative government in Spain after the next election have risen sharply" (negreta meva)
Més clar l'aigua. El pacte CiU-PP està més que cantat, des d'Europa el veuen com a fet. La ironia de tot plegat és que aquest pacte ha estat possible com a conseqüència de l'esperit del 10J, quan més d'un milió de persones sortíreu a manifestar-vos per la Independència. I després que 500.000 haguem votat per la Independència en les diverses onades de les consultes.
Penso que el pas que, sense cap càrrega de consciència, està a punt de fer CiU, pactar amb el PP, l'enemic més ferotge no de la Independència, sinó de Catalunya com a nació, ha de ser denunciat de forma sistemàtica.
Milers d'independentistes, jo diria que centenars de milers d'independentistes van votar CiU el 28N. La nostra tasca ha de consistir en fer-los veure que donar una nova oportunitat a Ecspanya -és a dir, votar a un opció que no planteja la declaració unilateral d'independència- és un error que ens pot costar molt car en els propers quatre anys.
Hi ha molta feina a fer, i cal fer-la sense pressa, però sense pausa.
Etiquetes de comentaris: ARTUR MAS, MARIANO RAJOY, PP, THE ECONOMIST
escrit per JOSEP el 12/11/2010 02:46:00 p. m.
5 Comments:
Hola, Josep. Em fa l'efecte que, quan llegim articles sobre Catalunya a la premsa anglosaxona, ens surt la vena provinciana: ens sembla que aquella gent no poden deixar de tenir raó i els bevem si fossin un oracle. En realitat, s'equivoquen igual que nosaltres.
En el cas que comentes, a mi em sembla un error donar per fet el pacte PP-CiU. Per dues raons. En primer lloc, perquè és possible que el PP guanyi amb majoria absoluta. En segon lloc perquè, en cas que no hi arribi, el PP podrà triar, amb tota probabilitat, entre els diputats d'UPyD i els de CiU a fi de donar estabilitat parlamentària al seu govern. Naturalment, a CiU resen perquè els escollits siguin ells. Però a mi em sembla que, podent triar, el PP es decantarà per la formació de Rosa Díez.
Una abraçada.
l'enemic més ferotge depèn de com t'ho miris el pp va de cara y té un projecte clar, el psoe et fot la ganivetada per l'esquena a sobre que mana les comunitats pobres, les més expolien el treball dels catalans i això volen que segueixi així fins i tot després de deixar de rebre les ajudes europees el 2013.
un altre aspecte positiu és que quan el pp mana i ciu el té agafat pels pebrots criden menys apart del hooligans de sempre, ja saps, fins i tot parlen en català en la intimitat. Veure el pp pitjor que el psoe es veure la política en unes ulleres sense graduar, no hi ha rés que s'assembli a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres, fins i tot diria que els segons són pitjor, pq a sobre menteixen descaradament i volen passar com els bons de la pel.lícula. Ciu no portava al programa electoral la independència portava sortir del forat econòmic per tant no li demanis peres al olmo.
Joan,
Naturalment les alternatives que exposes són del tot possibles. Jo només vull remarcar els efectes inesperats que sovint es donen en la política: tot el tsunami independentista dels darrers anys pot acabar afavorint el PP, i no per que ells ho hagin fet bé, sinó perquè els catalans ho hem fet possible.
Llavors cal analitzar perquè Reagrupament, que és el que m'interessa, no hem sabut captar el vot independentista que s'ha anat de forma molt majoritària cap a CiU.
Bacus,
D'acord amb el que dius. A CiU l'únic que l'importava era ocupar el poder de totes totes. Una altra legislatura a la intempèrie i hauria esclatat en mil bocins. Amb la corrupció estava contra les cordes, literalment. Sort ha tingut del desastre del tripartit... que potser era això el que volia el PSOE.
La diferència entre el PP i el PSOE, és que els segons han de guardar les formes perquè necessiten estratègicament el PSC. En canvi el PPC no té cap força a dins del PP.
vols dir?
a mi em sembla que el psoe no necesita res més que el vot del getham que tan han cultivat.
són ells precisament encara que sembli que no els que han promogut els que tots siguem un català més.
per mi el psc d'entrada és un detritus no-marxista de la transició aquí només hi ha hagut largo-caballeristes del psoe..
i si ens ho mirem en lupa el sector diguessim 'català' apart de 4 és el sector burgès, el típic que cobra 20mil al més i li fa pena la resta i té remordiments... almenys que mengin, car sempre que no m'igualin el 'socialisme' ben entès el de 'diseny'....
que pobres, que fotut, està el sistema, la maleida dreta.....
la qüestió que amb tot això
1-voten un partit etnicista psc-psoe
2-els 'hi' donen els treballadors l'etiqueta de sentir-se d'esquerres no com aquella purria capitalista de propietat privada (es a dir ells mateixos molts=
3-el socialisme català de col.lectivitzar-ho tot en nom de l'estat no ha quallat mai... i el pitjor de tot és que s'aprofiten d'aquests concepte per defensar tot el contrari.
4-tu, tu em refereixo als 'socialistes' o els que els voten, pagues pq et netegin el water, te'l neteges tu o no el neteges....
pago, però sóc d'esquerres i cristià no-cristià a sobre..
el meu no el neteja ningú i per rematar per tirar la merda avall has de llençar una galleda plena d'aigua.
per mi pots ser el que vulguis, però digueu les persones poden canviar d'opinió però no les idiologies ni els partits que diuen defensar-les....
Publica un comentari a l'entrada
<< Home