diumenge, 5 de desembre de 2010

ELLS LES PREFEREIXEN CORRUPTES

NOTA PRÈVIA: Aquest post el vaig penjar dimecres passat, 1 de desembre, al Bloc Gran del Sobiranisme. Ahir, quan vaig intentar accedir-hi per consultar els comentaris que regularment rebo, no vaig poder accedir. Ara fa una estona, finalment, hi he accedit, però m'he trobat amb la sorpresa que precisament aquest post ha desaparegut del web. No tinc cap dubte que es deu tractar d'un error o d'un malfuncionament tècnic que de seguida s'arreglarà, i el post tornarà a estar penjat. En l'ínterim, he decidit, penjar-lo ara en el meu bloc personal, per tal que estigui a l'abast de tothom. Disculpeu les molèsties, tot i que naturalment, en cap cas em són atribuïbles.


ELLS LES PREFEREIXEN CORRUPTES

Bé, s'han descobert les cartes, i la candidatura que rep el suport de la formació més corrupta, més encausada per la justícia, amb més pufos a amagar, amb més individus empaperats, sí, aquesta candidatura, ha obtingut una victòria esclatant. En Millet i companyia poden respirar fondo. Alleugerits. I tots els mini-Millets, nano-Millets i micro-Millets dels 947 municipis de la CAC., també. Ara serà el moment de posar les coses a lloc. Els nostres corruptes ja tenen què oferir als espanyols a canvi que no els engarjolin. Naturalment, la dependència de Catalunya. "Canvio sentència exculpatòria o mini sentència, o nano-sentència o fins i tot micro-sentència per quatre anys més de dependència, d'espoli, de Tribunal Constitucional, de copets a l'esquena..." La cosa anirà així.

La política catalana té una deriva zaplanista que fa caure d'esquena. Els nostres ciutadans fan ulls clucs a la corrupció, i voten per estètica. Som així, mediterranis, que diria l'Unamuno... o levantinos, l'Ortega. O sicilians, o napolitans. No ve d'un pam.

Feia mal d'ulls veure durant la nit electoral, en Mas, quan pronunciava el discurs indoor de victòria, envoltat per en Duran i Lleida i la seva guàrdia de corps: la pija Ortega, en Pelegrí, en Castellà, en business Sànchez Llibre, el torero Espadaler i la futura Molt Honorable, de Gispert. Tots ells formaven una mena de cordó sanitari que aïllava en Mas i senyora dels Pujol, Corominas, Madí, que amb posat tens s'ho miraven des de la llunyania. Una premonició del que serà el govern Mas? O potser hauríem de dir govern Duran-PP? Sobretot de cara al 2012, amb la chuky Sánchez Camacho en ple trànsit orgasmàtic, després d'haver-se fet un tip de matar independentistes i immigrants... en el seu videojoc de marres.

La victòria d'en Mas és una notícia terrible. Que ens retrotrau a anys passats. Ja comencen a treure el morro els Recoder, de torn. I en Quico Homs, ja ha dit molt clar que la seva prioritat d'entesa és amb el PSC i PP. Us sona això? Sí senyor, i visca l'esperit del 10-J! Sé de fonts solvents que en Mas ha renunciat a crear la Conselleria d'Afers Exteriors o de Relacions Internacionals... ja se sap, la crisi. Però serà sòmines, el tio? Precisament, perquè hi ha una crisi que no te l'acabes, la tal conselleria és més necessària que mai! D'això... la globalització, us sona, aquest concepte?

Però ells no, ja tornarem al joc del Sí Ministro, Sí Secretario de Estado i Sí Subsecretario, i vinga pont aeri amunt, pont aeri avall, vinga AVE d'anada i AVE de tornada... Buff, quin avorriment! I en rasputin Rubalcaba que ja ensenya cuixa a en Mas a veure si pica... Depriment.

Ells, les prefereixen corruptes, les llistes. Un corrupte és un de nosaltres... qui no ha estat mai corrupte? En un poble oprimit, no hi ha res que espanti més que algú que planta cara. Perquè si planta cara, el més probable és que se la trenquin.... I ningú vol sortir esquitxat de sang, ni tan sols de la del veí. Ecs, uix, quin fàstic!

Perquè la corrupció és la quintaessència del colonialisme, de la subordinació. Es compra el derrotat per evitar que es rebel.li, per evitar que pensi. Ja ho deia Darwin, en la naturalesa, triomfen no els més forts, no. Triomfen els que s'adapten millor a l'entorn. I això és clau. En un entorn de corrupció i manca de dignitat, aquells que són corruptes guanyen. Sempre.

Ara només cal saber si hi ha daixonses per tornar-se a aixecar i tornar a caminar. Però d'això en parlaré la propera setmana, que avui, encara llepo les ferides...

1 Comments:

Blogger Ricard d'A i D. de L said...

Jo també ho vaig pensar el 28N, de fet el primer que vaig dir als meus sogres, votants convergents i gent "d'ordre", va ser: "ha guanyat Millet".

6 de desembre de 2010 a les 8:39:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home