ANÀLISI DELS RESULTATS
L’altra causa ha estat la divisió de les ofertes electorals de l’independentisme. Hi han concorregut tres candidatures que se’n reclamaven. D’altres opcions, que inicialment havien dit que es presentarien, van acabar renunciant-hi. I fins i tot una cinquena, va acabant fent campanya per l’abstenció.
La fragmentació independentista, ERC al marge, va desactivar el potencial rupturista que s’anava congriant des del 2006 i que va explicitar-se en esdeveniments com la manifestació de Brussel·les, les consultes per la Independència o la manifestació del 10-J, entre d’altres.
El senyor Laporta, que poques setmanes abans s’havia declarat “moralment reagrupat”,va constituir una plataforma pròpia que després acabaria evolucionant cap a la Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), l’estratègia política de la qual era, per més inri, calcada a la de la formació prèviament existent, és a dir, Reagrupament Independentista (RI).
Laporta, però, també va afegir que ell aspirava a aconseguir 300.000 suports i que, per menys, no s’implicava..
L’entrada en escena d’SCI, sobretot quan el senyor López Tena n’esdevingué el seumaitre à penser, va anar dirigida, prioritàriament, a destruir Reagrupament com a candidatura independentista que calia fer desaparèixer, segons sembla, en 8 dies. Naturalment, no ho van aconseguir.
D’aquesta manera SCI es convertia en un aliat objectiu de CiU, i en l’adversari mortal de Reagrupament.
El resultat ha estat, des d’aquest punt de vista, molt positiu per a CiU, i del tot nefast per a l’independentisme. De fet és molt probable que centenars de milers de catalans que haurien votat una llista unitària encapçalada per Joan Laporta a Barcelona i per Joan Carretero a Girona, hagin votat bé a CiU, o bé s’hagin abstingut, o hagin votat en blanc ( 92.500) o nul (21,727). CiU ha tret profit de la divisió i, de retop, ha deixat unes engrunes per SCI, que de totes maneres ha obtingut uns resultats molt allunyats dels 300.000 vots, iniicialment calculats. Exactament 102.000. I això sí, quatre diputats (3 per Barcelona i 1 per Girona).
Per la seva banda, Reagrupament, amb una incidència mediàtica quasi nul.la, que s’intentava contrarestar amb una multiplicació quasi sobrehumana arreu del territori, i molt feblement finançada, va aconseguir uns resultats molt inferiors als previstos: 39.922, tot i que només li van mancar 3.900 diputats per obtenir un diputat per Girona, el de Joan Carretero, precisament.
D’aquesta manera, es desactivava un dels referents del tsunami independentista dels darrers anys. Una formació que va ser la primera en teoritzar sobre l’independentisme unilateralista, bandejant la via referendària com a porta d’accés a la independència, i que posava en el centre del debat polític el tema de la regeneració democràtica.
CiU, d’aquesta manera, recuperava la tranquil·litat. De tots nosaltres depèn que en els propers quatre anys la torni a perdre.
Nota: Penjat originalment al Som Notícia
Etiquetes de comentaris: CiU, REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA, SCI
escrit per JOSEP el 12/04/2010 10:16:00 p. m.
3 Comments:
Així creu que és molt negatiu que SCI estigui al Parlament? Tot i que s'ha de reconèixer que Reagrupament va ser primer i que si haguessiu tingut en Laporta de núm. 1 els 102.000 vots probablement haguessin anat cap a vosaltres, no considereu que almenys és millor tenir 4 diputats independentistes que res? O és que tampoc són independentistes? Si no ho són, segons vostè, perquè no ho són? I no em digui perquè estan dominats per CiU perquè Reagrupament volia votar a Artur Mas a l'investidura a canvi de res (llegit a web de Reagrupament). Suposo que molts catalans de la província espanyola de Barcelona vam pensar que SI tenia més possibilitats només pel fet de tenir en Laporta al capdavant. Segur que si en Laporta hagués anat amb vosaltres ara no en dirieu pestes. En missatges anteriors al seu blog que segueixo fa temps el tenia a dalt de tot!. Ara mateix Reagrupament (i ERC) crec que teniu un problema: El missatge independentista està, al vostre parer, "segrestat" per SI però seran ells que es faran sentir als mitjans ara que estan dins el Parlament. No seria millor mirar de fer una gran coalició amb SI, d'iguals a iguals, i amb la resta de formacions amb el mateix objectiu deixant estar les malfiances i ressentiments de totes les bandes. Ja s'ha vist qui ha guanyat i qui ha perdut. Catalunya ha perdut i a més els espanyols s'han envalantonat traient els militars al carrer amb la CE de garantia!!!! Som molt forts, som guanyadors i ells ho saben!!! Fins aviat!!
Benvolgut anònim,
En primer lloc merci per la teva fidelitat a aquest bloc.
Certament, sempre he considerat en Joan Laporta un tipus excepcional. I no me n'amago pas. Jo era partidari d'una llista amb en Joan Laporta de cap de llista per BCN i en Joan Carretero per Girona. No tinc cap dubte que hauríem tret molts millors resultats junts que els que hem tret per separat.
Però en Laporta va jugar la carta d'en López Tena i de l'Uriel, dos individus altament sospitosos, que van fer mans i mànigues per distanciar Reagrupament i el projecte Laporta. I a fe de Déu que ho aconseguiren.
Dit això, la unitat ara és del tot impensable. Entre d'altres raons perquè ja es veu que l'estratègia d'en López Tena -diguem les coses pel seu nom- serà ignorar-nos sistemàticament. I la d'anant trucant tots els nostres quadres o dirigents locals per tal d'enllepolir-los amb càrrecs reals o virtuals i que es passin a la seva barraqueta. I mentrestant, en Laporta anirà d'estrella del rock.
Tens raó de dir que tenim un problema. I l'haurem de fer front en les properes setmanes. Un d'aquests problemes és el de la comunicació i el coneixement mediàtic.
Per exemple, és totalment erroni dir, com dius tu, que Reagrupament votaria Mas a la investidura a canvi de res. No, amic anònim, t'equivoques/
En Carretero va dir que si depenia de Reagrupament, és a dir, que si teníem el vot decisiu, votaríem Mas abans que Montilla. Però només en aquesta circumstància, que és el mateix que dir que si depenia de nosaltres el tripartit no es reeditaria de nou. En cap cas vam plantejar donar-li carta blanca. Tot el contrari, el mateix Carretero va dir que si depenien de nosaltres "pixarien sang". Literal.
Aquest posicionament tan clar, no vam ser capaços de difondre'l o no vam tenir els mitjans per fer-ho i així ens ha anat. Ara molts independentistes es lamenten d'haver votat Convergència perque veuen clarament que amb el nombre d'escons que ha tret, els seus dirigents podran fer i desfer al seu gust, pactant amb el PP, que s'hi posarà bé, naturalment, tot esperant al 2012 quan arribaran al poder a la Moncloa. I llavors els posaran el ganivet al coll convergent.
Si haguessin votat Reagrupament tindrien el 2x1, nou govern -no tripartit- i nou estat. Però no ho van fer i ara ja veiem quines han estat les primeres passes de la cúpula convergent: renúnica al concert econòmic, renúncia a qualsevol acord amb forces nacionals -traïció a l'esperit del 10-J.
Pel que fa al coneixement mediàtic, ja era ben sabut que ni Carretero, ni la Rut Carandell, ni el propi Reagrupament, tenien unes quotes de coneixement altes. Això ha estat també un obstacle impossible de superar. Cal dir, però, que allà on el nostre missatge ha arribat els resultats han estat superiors a la mitjana, El problema és que a molts llocs o col.lectius no ha arribat.
De totes maneres, pensa que en Laporta tenia una quota de coneixement del 99% com aquell qui diu. I que un polític amb aquesta quota obtingui només un 3.28% de vots, no és que sigui un fracàs, és que és directament un desastre. Vol dir que la immensa major part de gent que el coneix, el rebutja. Així de clar i així de dur.
No pinta bé, el panorama, Gens bé. Per això pensem que una força com Reagrupament, seriosa i compromesa amb el país, un cop procedeixi a avaluar les raons dels magres resultats electorals, és més necessària que mai. Tenim uns quatre anys per preparar-nos, aprendre dels errors i denunciar els errors i els enganys dels altres. I tornarem a la càrrega. No en tinguis cap dubte!
Salutacions
Ostres, Josep. Lamento profundament la teva anàlisi. Poca autocrítica, molta visceralitat, sectarisme i manca d'oportunitat. La irracionalitat del lideratge us ha perdut i això és el més dur d'aquesta història. Teníeu molt a dir i a fer i heu decidit per convertir-vos en un llast per al país que volíeu o creieu defensar. La flexibilitat és una qualitat de la intel·ligència a la qual vosaltres renuncieu. Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home