HEM MORT EL LLOP!

Aquests darrers dies s'acumulen els despropòsits en la política catalana. El nou Parlament del Parc, mancat d'una força racional, amb cara i ulls com hauria estat Reagrupament, autèntic i genuí capdavanter de la dignitat i la regeneració democràtica, està travessant veritables situacions còmiques, que voregen el ridícul i el sainet. Pensàvem que amb l'inútil, l'aprofitat, el penques, l'analfabet havíem tocat fons, però comencem a sospitar que no és així que encara es pot arribar més avall, caure més en el ridícul, amb la nova presidenta de la Cambra dels horrors... i això que és de CiU....!

El parlament comença a navegar entre el nou tripartit dependentista (CIU+PP+PSC), i el patetisme del grup mixt, on gangsters, corruptes, feixistes i catalanòfobs es tiren del monyo, i fan mans i mànigues per xupar quota de pantalla, pensant que durant els propers quatre anys espremeran fins a l'última gota els beneficis de les quotes electorals. Buf, quina perspectiva...

Perquè, hi haurà algun dels suposats regeneradors que es posicioni fermament per la supressió pura i simple dels blocs electorals en la propera campanya electoral i en la d'aquí quatre anys?

M'hi jugo un pèsol que no.

I és que, a diferència de Reagrupament, aquesta genteta, això de la regeneració democràtica, els que l'esmentaven -que n'hi ha que ni això- era només per cobrir l'expedient.

L'Absolut Mas s'està convertint, a marxes forçades, com era de previsible, i com una servidora ja va dir en el Zero Mas, i qui està traient no només el morro sinó més aviat tot el cos, a nivell de visibilitat mediàtica i de pes estratègic és en Duran i Lleida.... Sembla que s'encarregarà de la política exterior, i que ocuparà la presidència de la Comissió Mixta Bilateral amb els ecspanyols. Brutal. La mateixa posició que abans havia ocupat en Saura. Això pot ser tot un precedent. I una advertència. Pinten bastos.

Però és que la de Gispert, s'estrena amb una de grossa. La manipulació del Reglament del Parlament del Parc, per ajudar els C's és de l'alçada d'un campanar. Mai vista, abans. Però que no estàvem en una democràcia parlamentària, on el que compten són els escons? Increïble, quan els interessen es passen les seves pròpies lleis i reglaments per l'arc del triomf.

Si en veurem d'astracanades durant aquests propers quatre anys! Serà dantesc veure dia sí i dia també, la presa televisiva d'en Mas al seu escó i al seu darrere el careto repugnant de la Camacho...

Però com a mínim, avui, tenim una bona notícia: finalment hem mort el llop!

Collons ha costat, però ho hem aconseguit. I poca conya, me'n sento copartícip, coresponsable. I content que n'estic. Malgrat que darrerament havia caigut en la marginalitat més absoluta, cal reconèixer que amb ell va començar tot, o en una gran part. La seva retirada política és una gran notícia, que obre noves perspectives, que si més no en el pla teòric, mereixen ser explorades.

Hi ha molta feina a fer.... I Catalunya necessita la llibertat com l'aire que respirem....