dilluns, 15 de gener de 2007

DIVERSES OPCIONS, UNA SOLA LLUITA

Davant les properes eleccions locals i regionals (al País Valencià i a les Illes), l'opció d'ERC ja no és l'única que em mereix respecte, com ho ha estat d'ençà el 2003. ERC té, des del meu punt de vista, un actiu fonamental. Pot esdevenir el primer partit independentista que obtingui una representació institucional (local o regional) no marginal arreu dels territoris catalans. I això és un gran pas endavant, podríem dir que històric.

Però a l'hora, també és cert que darrerament em vénen ganes d'engegar-lo a pastar fang per la seva subordinació patètica al no menys patètic José Montilla, Tio Pepe, per als amics, Don José per als subordinats. La veritat és que, com ja vaig escriure en un altre post, ERC necessita algú que, des del flanc independentista-patriòtic l'estaloni i li canti les quaranta. Un algú que per descomptat, no pot ser CiU, una formació que es troba en un procés de desorientació estratègica notable, atès que no saben què volen ser quan siguin grans. Si no sent l'alè d'aquest algú independentista en el seu clatell, segurament, de fet ja ho està fent, baixarà el seu ritme sobiranista i s'acomodarà al circuit autonomista.

Per sort, l'oferta independentista electoral s'està eixamplant i això tard o d'hora tindrà un impacte en l'estratègia electoral d'ERC. Per això, l'aparició/consolidació de forces independentistes alternatives em sembla prou interessant i digne de tenir en consideració. Vegem-les breument.

Per començar hi ha les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), les quals ja porten tot un bagatge important de treball en el món municipalista i, perquè no dir-ho, de tibantors amb ERC. Representen, sense cap mena de dubte, l'esquerra independentista més coherent, i darrerament constato amb satisfacció que es multiplica el seu nombre. En el passiu és que, i m'agradaria equivocar-me, sempre han tingut una presència molt limitada a determinades comarques i pràcticament no en tenen ni a la Catalunya Nova, ni al País Valencià ni a les Illes.

En segon lloc, hi ha el Partit Republicà Català (PRC), una formació que encara està en procés de consolidació i de la qual formen part elements procedents tant de CDC, com d'ERC, del PI, bàsicament. A diferència de les CUP, el seu component ideològic és molt menys intens. Per altra banda, és un partit que afirma sense subterfugis que el seu objrctiu és la independència de Catalunya i que per tal d'assolir-la es fa cada cop més necessària la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. No cal dir que és un plantejament amb el qual coincideixo plenament.

Finalment, trobem els companys d'Estat Català, partit històric, que darrerament ha patit la típica malaltia de l'independentisme, i encara es troba en ple procés de reestructuració. Tot i això considero que estratègicament és un encert evitar que aquestes benemèrites sigles caiguin en mans de determinats sectors ideològics que les podrien embrutar per sempre més. A més a més els seus actuals dirigents han fet una aposta intel.ligent per la internacionalització de la lluita independentista catalana.

Si més no, fins al moment, aquestes són les tres opcions independentistes alternatives a ERC que han anunciat que es presentaran a les eleccions. La pregunta clàssica és: Què fer?

Votar a ERC? Abstenir-se? o fer-ho a algunes de les tres opcions alternatives que acabo d'esmentar?

Com sempre, quan es tracta de resoldre un problema, el primer que s'ha de fer és resoldre allò que se sap:

Primer: No a l'abstenció (tret de causa de força major)

Segon: Que no es pot votar a CiU, per motius obvis (ideològics), però també per vergonya aliena, per dignitat nacional i per no fer el ridícul. Senzillament no puc entendre que un independentista, per molt de dretes que sigui, voti CiU. És impossible!

Tercer: Que, en el cas de les eleccions locals, si només es presenta una sola candidatura independentista de les quatre esmentades en el municipi propi, cal votar-la, sigui quina sigui.

Quart: Que pel que fa a les eleccions regionals al País Valencià i a les Illes, cal donar suport a les candidatures netament patriòtiques, que principalment són les d'ERC Illes i ERPV amb les seves aliances corresponents. El pacte amb els (comunistes) ecspanyols és un autèntic suïcidi. I si no al temps.

El dubte rau, òbviament, en el cas que dues o més de les opcions esmentades competeixin en un mateix municipi. En aquest cas, i per regla general, penso que que ERC tastés una mica de xarop de bastó, no els aniria pas malament. Potser es posarien una mica les piles i deixarien de fer algunes o moltes de les poca-soltades que han fet darrerament, i a l'hora farien coses que, per por, per prudència, per manca de fermesa, no han fet encara.

Etiquetes de comentaris: ,

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

Pero si todos juntos son 4 gatos...

Hasta los Ciudadanos han sacado más votos que todos los citados juntos.

Si, según tu análisis Josep, ni CiU, ni PSC, ni IC, ni PP, ni Ciutadans son independentistas. Entonces, la verdad es que el independentismo catalán está en fase terminal.

¡Ánimo, majete!

16 de gener de 2007 a les 1:40:00 CET  
Blogger Josep said...

Anònim ecspanyol,

Llavors posa't a jeure i no emprenyis més.

16 de gener de 2007 a les 2:04:00 CET  
Blogger bacus said...

les CUP m'agraden però no es presenten al meu municipi.

el problema és que són uns transvestits CUP-S han perdut la S de socialista.

La gent que renega a les seves idees no em mereix cap respecte.

16 de gener de 2007 a les 10:06:00 CET  
Blogger Dessmond said...

Josep,
No estic d'acord amb el que dius al punt segon. Jo sóc independentista, no sóc de dretes i voto CiU. I ho faig per coherència. Per res més.

16 de gener de 2007 a les 23:13:00 CET  
Anonymous Dit i fet said...

Salut,

en les municipals, depèn molt del poble o ciutat concrets. Jo diria que a les ciutats grans i mitjanes es vota molt ideològicament i que als pobles i ciutats petites no tant. Com visc en una ciutat petita i conec a tots els candidats, no votaré a ningú.

Dit això, personalment, m'agradaria que els sociates i palangana i ERC es fotessin una òstia ben gran a Barcelona. De tota manera, no crec que els sociates baixin molt, perque ha creat un clientelisme ja gairebe inextirpable (com el PRI mexicà), però jo crec que el país necessita que ERC tingui un daltabaix i reaccioni, perque això s'enfonsa.

Pep, recordo que en un post deies que en 23 anys, CiU havia fet moltes, moltíssimes renúncies i que calia donar temps a ERC.

Doncs no sé quan de temps els vols donar, però a aquest pas aconseguiran el guiness de baixar-se els pantalons en menys temps més vegades seguides:

1. Flamenc a Frankfurt (sí ja sé que és el Poveda i cantarà algunes cançons en català i tal, però això només és l'avant-sala de Zafones i Marsés).

2. Proposta de classes d'integració en català per immigrants (molt bona idea) retirada al toc de "pitu" de montilla.

3. Carod, Puigcercós desapareguts, només surten per "rajar" de CiU.

4. Carod posa les seleccions en mans de les Federacions, que és com condemnar-les a mort.

Tres-quatre per setmana. Això, en quatre anys, quan fa?

18 de gener de 2007 a les 20:11:00 CET  
Blogger indigenes said...

Si entre ERC i CiU hem de jutjar per l'acció de govern que han dut a terme, el currículum d'ERC als Tripartits 1.0 i 2.0 no és per ser gaire optimista.

19 de gener de 2007 a les 8:26:00 CET  
Blogger Josep said...

Dit i fet,

Penso que les teves raons per no votar a les eleccions locals -el coneixement directe dels candidats- és una raó de força major. Tens la meva benedicció per abstenir-te.

Amèn

19 de gener de 2007 a les 9:25:00 CET  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home