DIVERSES OPCIONS, UNA SOLA LLUITA

Davant les properes eleccions locals i regionals (al País Valencià i a les Illes), l'opció d'ERC ja no és l'única que em mereix respecte, com ho ha estat d'ençà el 2003. ERC té, des del meu punt de vista, un actiu fonamental. Pot esdevenir el primer partit independentista que obtingui una representació institucional (local o regional) no marginal arreu dels territoris catalans. I això és un gran pas endavant, podríem dir que històric.

Però a l'hora, també és cert que darrerament em vénen ganes d'engegar-lo a pastar fang per la seva subordinació patètica al no menys patètic José Montilla, Tio Pepe, per als amics, Don José per als subordinats. La veritat és que, com ja vaig escriure en un altre post, ERC necessita algú que, des del flanc independentista-patriòtic l'estaloni i li canti les quaranta. Un algú que per descomptat, no pot ser CiU, una formació que es troba en un procés de desorientació estratègica notable, atès que no saben què volen ser quan siguin grans. Si no sent l'alè d'aquest algú independentista en el seu clatell, segurament, de fet ja ho està fent, baixarà el seu ritme sobiranista i s'acomodarà al circuit autonomista.

Per sort, l'oferta independentista electoral s'està eixamplant i això tard o d'hora tindrà un impacte en l'estratègia electoral d'ERC. Per això, l'aparició/consolidació de forces independentistes alternatives em sembla prou interessant i digne de tenir en consideració. Vegem-les breument.

Per començar hi ha les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), les quals ja porten tot un bagatge important de treball en el món municipalista i, perquè no dir-ho, de tibantors amb ERC. Representen, sense cap mena de dubte, l'esquerra independentista més coherent, i darrerament constato amb satisfacció que es multiplica el seu nombre. En el passiu és que, i m'agradaria equivocar-me, sempre han tingut una presència molt limitada a determinades comarques i pràcticament no en tenen ni a la Catalunya Nova, ni al País Valencià ni a les Illes.

En segon lloc, hi ha el Partit Republicà Català (PRC), una formació que encara està en procés de consolidació i de la qual formen part elements procedents tant de CDC, com d'ERC, del PI, bàsicament. A diferència de les CUP, el seu component ideològic és molt menys intens. Per altra banda, és un partit que afirma sense subterfugis que el seu objrctiu és la independència de Catalunya i que per tal d'assolir-la es fa cada cop més necessària la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. No cal dir que és un plantejament amb el qual coincideixo plenament.

Finalment, trobem els companys d'Estat Català, partit històric, que darrerament ha patit la típica malaltia de l'independentisme, i encara es troba en ple procés de reestructuració. Tot i això considero que estratègicament és un encert evitar que aquestes benemèrites sigles caiguin en mans de determinats sectors ideològics que les podrien embrutar per sempre més. A més a més els seus actuals dirigents han fet una aposta intel.ligent per la internacionalització de la lluita independentista catalana.

Si més no, fins al moment, aquestes són les tres opcions independentistes alternatives a ERC que han anunciat que es presentaran a les eleccions. La pregunta clàssica és: Què fer?

Votar a ERC? Abstenir-se? o fer-ho a algunes de les tres opcions alternatives que acabo d'esmentar?

Com sempre, quan es tracta de resoldre un problema, el primer que s'ha de fer és resoldre allò que se sap:

Primer: No a l'abstenció (tret de causa de força major)

Segon: Que no es pot votar a CiU, per motius obvis (ideològics), però també per vergonya aliena, per dignitat nacional i per no fer el ridícul. Senzillament no puc entendre que un independentista, per molt de dretes que sigui, voti CiU. És impossible!

Tercer: Que, en el cas de les eleccions locals, si només es presenta una sola candidatura independentista de les quatre esmentades en el municipi propi, cal votar-la, sigui quina sigui.

Quart: Que pel que fa a les eleccions regionals al País Valencià i a les Illes, cal donar suport a les candidatures netament patriòtiques, que principalment són les d'ERC Illes i ERPV amb les seves aliances corresponents. El pacte amb els (comunistes) ecspanyols és un autèntic suïcidi. I si no al temps.

El dubte rau, òbviament, en el cas que dues o més de les opcions esmentades competeixin en un mateix municipi. En aquest cas, i per regla general, penso que que ERC tastés una mica de xarop de bastó, no els aniria pas malament. Potser es posarien una mica les piles i deixarien de fer algunes o moltes de les poca-soltades que han fet darrerament, i a l'hora farien coses que, per por, per prudència, per manca de fermesa, no han fet encara.