POSTALS DE CAP D'ANY
L'ecspanyolada està que treu foc pels queixals: Vic, València i Mataró, han estat les tres ciutats que han guanyats els tres primers premis de la grossa de Nadal. Realment s'ha fet justícia. Fixeu-vos, si no, la cara d'imbècils que tenen la colla d'aquí sota.
La veritat és que, malgrat el meu cognom, jo mai no he cregut en això de la sort, tot i que he de dir que al meu avi li a tocar la rifa l'any 1930 i s'emportà 200.000 pessetes de l'època, si no recordo malament, que en aquella època era més que una picossada. Amb aquest capital, va posar una botiga de betes i fils per a la seva dona, la meva àvia, a la Plaça Tetuan. Bé, però deixem-nos d'històries familiars.
La sort, pot existir, evidentment, però jo penso que s'ha de buscar. Només si la busques la trobes. Poso un exemple: en Deco, del Barça, ha marcat molts gols gràcies a rebots dels seus xuts en els defenses contraris. Els imbècils diuen que té sort... no senyor, ell fa la seva feina i, només si xutes contra la porteria contrària, pots marcar, si no xutes, és impossible que marquis. Aquesta lògica es pot aplicar a altres escenaris. Per exemple, només si busques la independència la podràs trobar, et serà més fàcil (de rebot) o més difícil (a sang i fetge), però la trobaràs. Allò que és segur és que si no la busques, no la trobes. Ho has entès, arturet?