RÈPLICA

Amic Vall,

Passo a contestar el teu comentari.

1. Enlloc dic que la “missió històrica” l’hagi de fer ERC. El sentit que li dono és més generacional o social, que no pas partidista. Hem de fer un esforç per no veure-ho tot a través dels lents dels partits.

2. Tot i que no caldria, vull dir-te que no sóc militant d’ERC, tot i que quan m’han cridat a participar en alguna activitat, ho he fet amb moltes ganes…. Com també ho he fet quan m’han cridat de CDC, d’UDC o bé des de la CUP. Jo sóc patriota, no sectari.

3. Dit això, em sembla perfecte que CiU estigui a l’oposició, ja tocava. La veritat és que els darrers anys de Ciu al govern, a mercè del PP, van ser patètics.

3 bis. Permet-me la llicència de dir que veure com l’ex-conseller d’economia i
finances, Francesc Homs, se n’anava a casa a passejar el seu fastigós gos puça
pels carrers de Sarrià, em va fer una enorme il.lusió

4. Per altra banda, denigro que el president de la CAC sigui en Maragall, el president zombie. Ja vaig dir a un alt càrrec d’ERC, en el seu moment, que si pressionaven una mica, els sociates acceptarien substituir Maragall, un autèntic cadàver polític, per algú altre. Però aquest alt càrrec o no em va fer cas o no és tan alt com jo pensava. En Maragall, i només en Maragall, és una autèntica desgràcia per aquest país.

5. Sobre l’eix esquerra-dreta. Jo tinc una teoria al respecte. Tothom està d’acord en el fet que en Puigcercós és qui marca la línia dins d’ERC. En Putxi és de Ripoll, i doncs de les comarques on l’alternativa al caciquisme rural que representa CiU no és el PSC, sinó ERC. Repassa els resultats a nivell local. Cada cop més la relació CiU-ERC és una relació dreta-esquerra arreu del país excepte a l’àrea metropolitana on encara pulul.len els sociates. Molt sovint fem anàlisi del país des de Barcelona, i el fet cert és que CDC i no cal dir UDC és sociològicament molt diferent a BCN que a les comarques. Fixa’t quina penya tenen els convergents –i encara pitjor els d’Unió- a ciutats com Girona o Lleida… Impresentables cacics i fatxes sociològics. Per això penso que el fet que CDC xupi oposició pot contribuir a modernitzar-la i democratitzar-la, cal liquidar tota l’elit local que, provinent d’UCD i, abans, del franquisme, es va passar a CDC a principis dels vuitanta. En Mas ho pot fer… si no li tremolen les cames i no fa massa cas a La Vanguardia (aiaiaiai).

6. Al feixisme, es digui PP o Boadella o COPE, se l’ha de matxacar sempre. No els podem deixar respirar. Qualsevol acció de denúncia, individual o col.lectiva, pública o privada, pacífica o contundent, em semblen, no només plenament justificades, sinó àdhuc “justes i necessàries” per emprar un vocabulari litúrgic. Ja és hora d’acabar amb la tolerància envers el feixisme. Siguem europeus de debò i liquidem qualsevol veleïtat feixista. També m’agradaria que es complís l’amenaça de Mas de no pactar amb el PPC (pesta porcina clàssica, per cert), “en una generació”. He dit.