MALCARAT JULIANA

Ja fa temps que l’Enric Juliana, de La Vanguardia, es postula, de forma poc dissimulada, com el nou crack del periodisme dels nostres dies. Els seus articles són sovint un cócktel de cites i referències diverses que volen donar a entendre que qui escriu no és un periodista qualsevol, un mindundi, sinó algú amb un enorme pòsit cultural. Són articles recarregats al màxim, barrocs, i en darrer terme, fatxendes i superbs. Com si el fet d’haver estat corresponsal a Roma li hagués influït en aquella manera de ser que tenen molts religiosos –no tots, per descomptat- de tractar els laics amb un deix de superioritat moral (no us heu trobat mai en aquesta situació?). El seu actual destí professional, corresponsal a Madrid, sembla que també influeix en la temptació, tant madrilenyo-ecspanyola, de menysprear l’independentisme català.

Un exemple fefaent el tenim en aquest article, on, sense venir a tomb, lliga ERC amb la Lega Nord, de Bossi. Cert que afirma que existeixen diferències, però l’associació ja està feta, i el ventilador ja esquitxat el que havia d’esquitxar. El més fort de tot, és que el paral.lelisme no s’aguanta per enlloc. És una pura invenció! Amb l’única intenció de fer mal.

Afegeix, a més a més, que la independència és un mite. De què moreno, un mite? Explica, doncs, totes les independències que s’han produït en els darrers anys i les que s’estan aproximant. Un mite? Quan l’independentisme català, (sí, sí, català), és l’opció política que més ha crescut en els darrers vint-i-cinc anys? Mite ton pare, xaval. Realitat, pura i dura –i amb majúscules. Al carrer i a les institucions. I a qui li piqui, que es rasqui.

De fet, en Juliana el que fa és llepar culs i vores als seus amos. No debades, haver estat corresponsal a Roma i a Madrid, és un excel.lent currículum, -és “el” curriculum adient- per esdevenir un peix gros dins el Grup Godó. Potser aspires a fer el llit a l’Antich, Juliana? Tremola Jose.