ELS EXTREMS QUE NO ES TOQUEN

Totalment d'acord amb el conseller Josep Huguet. Presentar ERC i PP com els dos extrems que es retroalimenten és una falsedat que ignora quelcom d'essencial. És comparar un partit demòcrata i anti-feixista amb un altre, l'origen del qual es troba, sense cap dubte, en la dictadura franquista. Equiparar-los, és equiparar democràcia amb pensament autoritari -i amb la política autoritària. Què treu 10 milions de vots? I què, també Hitler va guanyar eleccions, la democràcia no només es guanya en un moment puntual, sinó que també s'exerceix al llarg dels anys de mandat. I no hi ha cap mena de dubte que si Aznar hagués guanyat les eleccions del 2004, hauria suprimit l'autonomia basca i, possiblement, de retruc, la catalana.

Equiparar ERC i PP és un plantejament propi del pensament sociovergent, és a dir de l'oligarquia borbònica, capitalista, autonomista/regionalista, que pretén ser la dipositària de les essències de la Catalunya com cal: obedient, submissa, una mica cridanera, però que té pànic a "fer el ridícul", en definitiva, provinciana i ecspanyola. Un espai on es troben els inefables Roca i Serra, i on el país queda reduït al triangle Sant Gervasi-Cadaqués- Cerdanya.

És la Catalunya petita, eunuca i poca-pena que hem de dinamitar. És la nostra missió històrica.