DEMÀ, A L'AUDITORI

Ara fa unes hores, he rebut el mail que em confirmava la invitació a l'acte que demà organitza l'RCat, és a dir, el Reagrupament Catalunya, que encapçala en Joan Carretero. Tindrà lloc demà a quarts d'onze del matí a l'Auditori de Barcelona (fotos). Òbviament hi assisteixo com a convidat, atès que no sóc militant d'ERC -per molt que algun dels comentaristes d'aquest modest bloc, s'encaparri a dir el contrari. Sí que n'he estat votant, si bé en les darreres eleccions locals, ho he estat per força, perquè no hi havia cap més remei, perquè en el meu municipi no es presentava ni la CUP, ni el PRC. Però us puc ben assegurar que o bé hi ha un canvi dràstic o en les properes eleccions del mes de març, no ho tornaré a fer. Això ha de quedar clar. Jo ja sé que determinats sectors d'ERC estan fins als nassos dels independentistes, més o menys, històrics, i prefereixen pouar entre els sectors descontents dels sociates o dels ciutadans pel càrrec, vull dir, pel canvi, o bé practicar l'estratègia polpotiana de deixar per insalvables els que tenim més de 35 anys. Per això, suposo que algú s'alegrarà de saber que puc deixar de votar ERC. Bé que l'aprofiti.

Però la realitat és que ERC ha situat l'independentisme català allà on mai ningú no l'havia situat. Això cal reconèixer-ho. I si som justos, també cal reconèixer que en aquesta proesa dues persones actualment maleïdes hi tenen molt a veure. Em refereixo, és clar, a l'Heribert Barrera i a l'Àngel Colom.

Malauradament, l'actual direcció, a la qual també cal reconèixer una part de mèrit en aquest procés, sembla entossudida en practicar-se un harakiri politicoelectoral de dimensions considerables. La seva subordinació política, psicològica i moral envers el montillisme, és inexplicable. Que tot un secretari general d'un partit independentista català cridi als catalans i catalanes a manifestar-se a Madrid, és una mostra patològica d'aquesta subordinació... d'un estat mental típic de l'esquerranisme ecspanyolista que considera que allò realment important passa a Madrid i només a Madrid. Cal oblidar-se doncs, de Barcelona, València, ciutat de Mallorca o, per exemple, de Ripoll o Cambrils, per esmentar a l'atzar dues poblacions ... I per descomptat, no té cap sentit pensar en Brussel.les, Nova York, Berlin o Londres... que ja se sap que això de l'anglès... no ho toquem, oi?

Com que vull evitar de totes totes que aquest capital es continuï malbaratant i finalment s'esgoti, és pel que en el seu moment vaig signar com a simpatitzant a l'RCat, i és per això, que penso que aquesta gent vol impedir que el tall sigui definitiu i l'hemorràgia inevitable. Abans que haguem d'arreplegar-nos els budells, cal un metge (eheheheh) que això ho aturi. Només un cop de timó, probablement en forma de Congrés, que posi els punts sobre les ís, pot impedir que ERC torni a patir un descens electoral, i el que és més important, pot impedir la seva degradació moral de convertir-se en una palangana bis.

Per tot això, demà pel matí aniré a l'Auditori de Barcelona. Com a convidat. I com a patriota.