AFERS EXTERIORS, UNA VICTÒRIA

La lògica i la racionalitat s'han acabat imposant. Felicitem-nos-en. Aquest dissabte, pel matí, he llegit que el President Artur Mas, candidat a la reelecció (allò que els americans diuen the incumbent candidate, és a dir qui ocupa el càrrec que està en joc, i aspira a un nou mandat) ha anunciat la inclusió en el nou govern que, si els electors li renoven la confiança, formarà, d'una Conselleria d'Afers Exteriors (CAAEE, o CAE per simplificar).

Només han calgut unes quantes jornades des del dia 25 de setembre, que va ser quan el sr, Mas va anunciar la seva voluntat de fer eleccions i de fer un refèndum, per constatar una cosa que era de calaix, i que modestament, en aquest bloc havíem reclamat per activa i per passiva. En aquestes poques setmanes, Mas i el seu war room, és a dir, el seu equip d'estratègia política i assessors, s'han adonat que el front internacional en el procés per la Independència és d'importància rellevant.

Primer van ser els atacs a Catalunya per part de la premsa econòmica o generalista anglòfona, pressumptament inspirada des de Madrid, i amb el tema del finançament i la  mala gestió econòmica presidencial. Després, amb la marea humana que va significar l'11-S, els corresponsals  i els seus caps, van començar  a canviar el discurs. I, el govern espanyol fins i tot va posar-se a la defensiva. Això va obligar a variar el foc a discreció ara centrat en l'hipotètic -i fals- no reconeixement de la UE, l'aïllament internacional, etc. De cop i volta, l'escenari internacional es va convertir en una camp de batalla proritari. A Catalunya, el govern i milers d'internautes diàriament van contrarestar les intoxicacions espanyoles, vehiculades bé a través polítics freakis, o de fonts anònimes altament sospitoses. És tan important l'escenari internacional que els espanyols estan donant consignes com la de, paradoxalment, evitar la internacionalització del tema, tal i com va reconèixer fa unes setmanes una eurodiputada socialista després que li tallessin el cap.

Fins ara, però, els afers exteriors de la Generalitat corria a càrrec d'una secretaria. Ara passarà a l'àmbit jeràrquic administratiu superior, és a dir una Conselleria. Màxima expressió política, doncs.Amb un titular que, ja ho dic ara, les passarà de tots colors -i que per aquest motiu, no m'estranyaria que ho fos el propi Mas.

Era una decisió que s'hauria d'haver pres el 2010, o fins i tot abans, amb els governs Pujol. Val a dir que amb la vicepresidència de Carod Rovira s'arribà a un reconeixement rellevant, en crear-se una vice-conselleria -no recordo si era aquest el nom exacte-. Ara encara es fa un pas més endavant, doncs. Una conselleria exclusiva.

Des de Reagrupament, ja en el seu moment, el grup de treball d'Internacional, va assenyalar que la formació de la CAE era inajornable, i que a més caldria complementar-lo amb un cos específic de funcionaris o tècnics especialitzats en els afers exteriors, en les seves diferents variants: afers polítics, econòmics, culturals, d'intel,ligència i seguretat, etc, Si tot va bé es farà un primer pas, i després només caldria fer-ne el segon. Posseir, com a mínim, una quinzena o vintena de delegats del govern al món i als organismes internacionals, proporcionarà a Catalunya un enorme volum d'informació, de contactes i de recursos per ajudar al país a sortir de la crisi.

Així doncs, ens complau d'allò més la proposta, integrada en el marc de les diferents mesures per dotar Catalunya d'estructures d'estat, i aquesta n'és una d'enorme rellevància.

N'aprofundirem més en un post proper.

"Keep moving"

TRES OPINIONS I UN CAFRE

Us juro que era a punt d-anar a dormir quan he rebut un correu del New York Times on apareix un dossier sobre els moviments independentistes a Europa. Bé, per ser exacte, es tracta de com tractar-los o gestionar-los. Una perspectiva, cert, no gaire optimista.

Tanmateix, he continuat llegint. A banda d'una introducció, el dossier s'ha bastit com un debat o discussió, amb la participació de tres experts i un cafre. No, no m'he equivocat, i no és que el son m'hagi distret, no. Repeteixo, tres experts que exposen llurs opinions amb les quals puc estar més o menys d'acord, com veurem a continuació, i després hi ha un cafre. Sí, sí un cafre que embruta el nom que porta la Universitat on treballa. Si en Pompeu Fabra es despertés del seu somni etern i veiés aquest rumiant intel.lectual en la seva universitat, estic segur es picaria mil vegades al pit.

Però anem a pams. La directora de l'Open Society European Policy Institute (Georges Soros, no?), Heather Grabbe, fa una mena de macedònia molt de moda darrerament on barreja els moviments independentistes amb els moviments xenòfobs. És una estratègia que s'assembla a aquella política que en moltes Biblioteques de Ciències Socials es practica de posar els llibres de nacionalisme o independentisme al costat dels de terrorisme o feixisme, a veure si els tendres estudiants d'una punyetera vegada, per associació d'idees es fan fidels seguidors de la Chacón o de la Camacho. Però tornant a la Grabbe, acaba dient que si les elites regionals triomfen és perquè les èlites nacionals han fallat als ciutadans. De manera que en la seva opinió si es vol gestionar els moviments independentistes, no només la Unió Europea, sinó també els líders nacionals han de reestablir la seva credibilitat. Se suposa que d'aquesta manera es reestablirà la normalitat i els moviments independentistes -i els altres- desapareixeran.

La segona opinió és la del professor Robert Young de la Universitat de Western Ontario. He de reconèixer que tinc una simpatia per ell. Quan feia la tesi doctoral vaig llegir el seu llibre sobre el Break Up de Txecoslovàquia, i altres articles seus, i en general, sempre els vaig trobar molt interessants i aclaridors. El pas dels anys, comprovo que continua en forma, i dels quatre, és sense cap mena de dubte el més profund i que toca més. De fet, penso que la seva aportació és clau. Hi ha uns fragments que no em resisteixo a reproduir. Es pregunta si porcions dels Estats Membres es poden secessionar en el marc de la UE, i respon contundentment: The simple answer is yes (cal traducció?). Però va més enllà i diu que l'entramant institucional de la UE no reconeix la possibilitat de la secessió, però tampoc la prohibeix legalment. Tanmateix, diu que els estats secessionats no gaudeixen automàticament dels drets emanats dels Tractats (de la UE), i que necessiten el suport unànime de la resta d'estats i del vot afirmatiu del Parlament Europeu. I llavors es pregunta si el poden aconseguir.

Young considera que en termes generals, els casos escocès i el belga, tenen una resolució relativament racional i normal. Però a continuació afegeix: "Spain is the real problem" (cal traducció, again?). I quan diu Spain es refereix a Spain, és a dir Madrid, i la seva obcecació en impedir un referèndum català. I és que pel professor Young, i aquí és on em començo a excitar, està claríssim que hi haurà un referèndum a Catalunya, concretament diu, que malgrat l'oposició espanyola el referèndum tindrà lloc, atès que el 80% dels catalans el volen. Brutal, no la seguretat del professor Young?  Ja la voldria jo per a molts politics nostrats que sempre estan que no saben si van o tornen.

Però el següent fragment és el millor, la cirereta del pastís. Aquest sí que el tradueixo íntegrament perquè s'ho val. Diu Young: "La UE no pot canviar la norma d'accessió per impedir un veto espanyol a Catalunya. Tampoc pot declarar que els tractats inclouen Catalunya, perquè caldrà canvis institucionals. En el cas que Catalunya vagi a secessionar-se, l'única solució és que prevalgui l'interès propi d'Espanya per evitar una severa crisi de la seva economia. (Llavors) Espanya no bloquejaria l'admissió de Catalunya a la Unió -i per aconseguir aquest resultat, caldria tota la pressió necessària que es pogués exercir per part de la UE"(destacat meu). És que és això! Cal convèncer Espanya que la més perjudicada pel seu veto a Catalunya és ella mateixa, perquè la seva economia es ressentirà i molt. I cal portar-la a aquest convenciment des de la UE. I els arguments que té la UE per convèncer Espanya, són de pes. Tant de pes com que és un estat morós que deu 1 bilió d'euros als seus socis, tal i com recordava fa uns dies l'eurodiputat Ramon Tremosa en una entrevista. Penso, doncs, que arribat el moment, la EU tindria on apretar ben fort, per convèncer els ecspanyols que no facin el ximple ni l'indi.

Gran, molt gran, el professor Young. Per acabar, la conclusió que en treu és també aclaridora: "Siguin quins siguin els inconvenients d'incrementar el nombre d'estats, l'interès de la UE seria admetre els nous estats secessionats" Chapeau!

El tercer expert consultat és un escriptor i advocat, Aidan O'Neill. Aquí, naturalment, la perspectiva és més legalista. Particularment subratlla la importància del concepte de la ciutadania de la Unió Europea, que considera que és el principal argument d'una Escòcia independent per continuar sent membre de la UE. Concretament recorda una sentència del propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el cas Ruiz Zambrano que estableix que els estats membres no poden privar als ciutadans de la UE "del gaudi genuí de la substància dels drets conferits en virtut del seu estatus com a ciutadans de la Unió".

De manera que si els estats membres no poden privar als seus ciutadans (fins al moment de la Independència) dels seus drets de ciutadania de la UE, conclou el jurista no hi ha d'haver cap problema perque Escòcia sigui reconeguda nou estat membre de la Unió (i el mateix en qualsevol altre cas, com el català, afegeixo jo).

He de dir que quan Reagrupament va presentar la Iniciativa Ciutadana Europea sobre l'ampliació interna de la Unió Europea, la primavera passada, vaig entretenir-me en llegir diversos documents jurídics respecte els drets dels ciutadans de la UE. La conclusió que en vaig treure és que les sentències del TJUE, cada cop tendeixen més a protegir la ciutadania europea enfront dels atacs perpretats pels tribunals, els governs o l'administració dels Estats membres. Em congratulo, doncs, que sigui una conclusió coincident amb la del senyor O'Neill, i que pot beneficiar clarament Catalunya, i més concretament els 7,5 ciutadans europeus que ho són amb tots els drets.

El dossier del New York Times acaba amb un toc animalista, amb la intervenció d'un cafre que ni tan sols mereix un enllaç, perquè el resultant de l'activitat rumiant en forma de rujada no dóna per gaire.

L'únic que lamento és que aquest bòvid bíped, assocïi el seu nom amb el del Mestre Pompeu Fabra, això sí que és una punyalada trapera.

En fi, han passat dues hores des de que he començat a escriure aquest post i toca ara anar a dormir, que ja son quarts de set. Només vull agrair el New York Times l'oportunitat que m'ha brindat per recordar-me la diferència que hi ha entre la civilització i la barbàrie. Mai està de més pensar-hi ara que s'acosten uns dies claus per Catalunya, per Europa i pel Món.

PORTADES PER A LA HISTÒRIA

REAGRUPAMENT DAVANT AQUEST 11 DE SETEMBRE

Reagrupament insisteix que la la via de l'alliberament és la de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de la cambra catalana

Onze de Setembre del 2012: independència o assimilació

Reagrupament Independentista centralitzarà tots els seus actes aquest Onze de Setembre a la ciutat de Barcelona perquè volem contribuir a fer possible que la manifestació d'aquest any sigui multitudinària i que sigui inequívocament a favor de la independència de la nació catalana. No obstant això, volem insistir a dir, com ja hem fet altres vegades, que la mobilització al carrer, tot i ser important perquè demostra que la voluntat d'independència és cada vegada més àmplia al si de la nostra societat, no és suficient per assolir l'estat propi.

 En aquest sentit, reiterem que el moviment independentista només assolirà els seus objectius quan les institucions estiguin governades per formacions polítiques que tinguin la independència de la nació catalana com a primer objectiu i quan al Parlament de Catalunya hi hagi una majoria de diputats i diputades disposades a proclamar-hi la independència.

Justament per això volem insistir que la via per proclamar la nostra sobirania és la de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de la cambra catalana. Una declaració que obriria el procés de ruptura amb Espanya de la comunitat autònoma de Catalunya (oberta a la incorporació de la resta de territoris que conformen els països catalans quan aquests així ho decideixin) i que culminaria, després d'un període constituent, en un referèndum supervisat pels organismes internacionals que comportaria, en cas que fos aprovat, la creació de l'Estat català a Europa.

Reagrupament considera que la mobilització de centenars de milers de catalanes i catalans aquest Onze de Setembre a Barcelona, com a culminació de la Marxa cap a la Independència organitzada per l'ANC des de fa mesos pot ser un acte de sobirania que posi en marxa aquest procés que necessàriament ha d'anar acompanyat d'una entesa el màxim d'unitària possible de les forces polítiques que tinguin com a objectiu prioritari la Independència del nostre país per anar juntes a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

Aquesta majoria social favorable a la independència que cada vegada s'expressa i es manifesta mes desacomplexadament ha d'anar acompanyada necessàriament d'una majoria política que sigui majoritària a les institucions. I justament en la correcta interrelació entre majoria social i majoria política hi ha l'èxit d'aquest procés d'alliberament nacional.

Reagrupament insisteix a dir que ara no és moment de partidismes, no és moment de buscar el rendiment polític a curt termini, no és moment de discutir sobre lemes i consignes ni de com i de quina manera s'ha d'assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre. Mentre perdem el temps en això, l'espoli espanyol continua, el nostre dèficit en infraestructures es fa cada vegada més insostenible, la persecució de la nostra llengua es manté, la crisi i les retallades amenacen el nostre estat del benestar i ofeguen el nostre desenvolupament econòmic. És el moment, per tant, de les grans decisions, és el moment d'un acord de país que ens tregui de la presó espanyola.

Aquesta Diada Nacional no és, per tant, un Onze de Setembre més. Ara és l'hora de decidir si volem continuar sent una colònia d'Espanya, una regió espanyola, una simple província assimilada sense llengua, sense identitat, sense capacitat de decidir sobre els seus recursos o si volem ser presents a Europa i al món com una nació lliure amb estat propi. Reagrupament Independentista sabrà estar a l'altura d'aquest moment històric.

REUNIÓ REAGRUPAMENT I CUP

La CUP i Reagrupament valoren positivament el primer any de treball conjunt a l'Ajuntament de Girona i exploren vies de col·laboració futures
En representació del secretariat nacional de la CUP: Marc Sallas i Adam Majó.
En representació de la junta nacional de Reagrupament: Joan Carretero, Roger Granados, Carles Bonaventura i Esther Ponsa.

Aquest divendres 13 de juliol ha tingut lloc una reunió entre una delegació del secretariat nacional de la CUP i una altra de la junta nacional de Reagrupament Independentista al municipi de Sallent per fer una valoració del moment polític actual i explorar possibles vies de col·laboració en el futur.

La trobada, que ha durat prop de tres hores, ha transcorregut en un ambient de gran cordialitat i s’ha arribat als següents

Punts d’acord:

1. Valorem positivament l’experiència d’un any de col·laboració entre la CUP i RCat a la ciutat i a l’Ajuntament de Girona.
2. S’estudiarà la possibilitat d’estendre aquesta col·laboració a altres municipis en un futur. RCat donarà plena llibertat a les seves executives locals i comarcals perquè pactin amb qui creguin convenient a cada municipi amb vista a establir aliances en els comicis locals del 2015, també amb la CUP allà on sigui possible, que és un força emergent en el món local.
3. La CUP i RCat ens manifestem en contra de la decisió del govern espanyol de reduir el nombre de regidors un 30%. Creiem que aquesta mesura no es traduirà en cap estalvi significatiu, ja que molts regidors de pobles petits ni tan sols cobren, i que perjudicarà la pluralitat i representativitat de les diferents forces polítiques catalanes als consistoris.
4. Denunciem que aquesta mesura tan sols té com a objectiu treure poder polític als ajuntaments per reforçar les diputacions. En aquest sentit, considerem que el govern espanyol envaeix la sobirania de la nació catalana en imposar aquesta decisió i encoratgem les institucions del nostre país a manifestar-s’hi obertament en contra. Pel que fa a les diputacions creiem que són uns ens que formen part de l’administració espanyola i que han de desaparèixer.
5. Tant la CUP com RCat considerem que les polítiques d’estalvi en el món local s’han de basar en la limitació i reducció dels sous de molts alcaldes i membres dels equips de govern de molts municipis i en l’eliminació dels càrrecs de confiança i de designació directa, no en la reducció del nombre de regidors.
6. Aquestes mesures s’han d’incloure en una llei de regeneració democràtica i transparència que ha d’afectar l’àmbit municipal i també tots els àmbits de l’administració i les institucions catalanes per lluitar contra els casos de corrupció, el finançament il·legal dels partits i altres formes d’aprofitament i excessos presents en l’administració pública.
7. Tant la CUP com Reagrupament denunciem la política de retallades que porten a terme tant el govern espanyol com el català, les quals atempten contra els drets de les classes populars i contra àmbits clau de la nostra societat: la sanitat, l’ensenyament, l’administració pública, la cultura, etc.
8. La CUP i RCat afirmem que no es poden fer pagar als ciutadans catalans els errors i els excessos comesos pels governs, les entitats bancàries i els grans lobbys de poder polític i econòmic, i les conseqüències que té sobre la nació catalana l’espoli fiscal al qual ens sotmet l’Estat espanyol des de fa anys, que empobreix la nostra societat, impedeix el nostre creixement i desenvolupament com a nació.
9. La CUP i Reagrupament considerem que la negociació amb l’Estat espanyol d’un “pacte fiscal” és un camí sense sortida i pot representar una nova frustració per al poble català, igual que en la negociació del nou estatut. Totes dues organitzacions considerem que l’única alternativa a l’actual situació és la independència.
10. La CUP i RCat denunciem el doble llenguatge de CiU, que per una banda dóna suport i participa en determinades campanyes i mobilitzacions independentistes però que en la política institucional i del dia a dia té com a aliat el PP, el principal enemic de l’independentisme a Espanya i als Països Catalans.
11. La CUP i RCat, davant les sentències de diferents tribunals contra la llengua catalana i davant els atacs a què el Partit Popular i altres formacions sotmeten la llengua pròpia dels Països Catalans arreu del territori, refermem la nostra ferma defensa del català i deixem clar que no permetrem cap pas enrere en el procés de normalització lingüística.
12. Davant els atacs de què són víctimes els treballadors de l’administració pública per part dels governs espanyol i català, la CUP i RCat continuem defensant la figura del treballador públic, tot i els intents de formacions com CiU i el PP per desprestigiar-la.
13. La CUP i RCat també estem al costat de tots aquells treballadors autònoms, del petit i mitjà comerç, de les cooperatives... que al llarg de la història han estat la base del model econòmic català i que ara estan seriosament amenaçats per la política depredadora i impositiva del govern espanyol, per les retallades, per les conseqüències econòmiques de l’espoli fiscal i per la nul·la ajuda de les entitats bancàries.
14. La CUP i RCat, tot i tenir clares les nostres diferències en l’aspecte ideològic, ens comprometem a treballar conjuntament en tots els àmbits en què sigui possible i a afavorir la unitat d’acció de les forces independentistes amb l’objectiu d’assolir com més aviat millor l’estat propi des d’una perspectiva de progrés, justícia social i regeneració política.

HI ESTÀS CONVIDAT!

BON VIATGE, AMIC

Hi ha quelcom incomprensible en el fet que ahir, bé de fet ja era la matinada d'avui, el darrer article que vaig llegir abans d'anar al llit va ser el d'en Jordi Gomis, que publicava la seva primera contribució a Nació Digital, i que la primera nova que he llegit avui després de llevar-me, és la del seu accident fatal. La consternació i l'abatiment ha estat absolut.


En Jordi era també membre de la Junta Directiva de Reagrupament, i en els darrers mesos havíem treballat plegats. Era un company, un patriota de pedra picada, i fins i tot diria que era un Soldat, un soldat de Catalunya. D'aquells que mai busquen la notorietat, però sí la feina silenciosa i compromesa.










No me´n sé avenir que en la propera trobada, no el tindrem entre nosaltres. El seu buit costarà molt d'omplir. Però la seva memòria romandrà entre nosaltres fins a la Independència, i llavors els que la vegin diran que sense ell hauria estat molt més difícil.


Una abraçada molt forta a la família i el meu profund condol.

REAGRUPAMENT A LA FINAL DE LA COPA DE L'ELEFANT

La presència reagrupada a la final del Calderón es va fer notar també, com es pot veure en aquest vídeo.

PER PATRIOTISME I DIGNITAT: DEFENSA NACIONAL

Vivim un moment històric en què la voluntat i l'activisme personal estan aconseguint fer trontollar, ni que sigui una mica i temporalment, la Catalunya autonòmica.  El Govern català es veu obligat a fer més evident encara el seu suport envers als interessos polítics i econòmics del Regne d'Espanya i a anar contra el poble al qual representen en imposar sancions per actes d'insubmissió a les injustícies de l'Estat espanyol. 

Tot i que des de Reagrupament sempre hem advertit que si els actes de protesta o insubmissió que fem no es transformen en una majoria política al Parlament de Catalunya no es resoldran els problemes profunds del nostre país, no podem abandonar tots els patriotes que, ignorant les amenaces del Govern de la Generalitat, volen continuar la campanya #novullpagar. 

Per aquest motiu, Reagrupament ofereix els seus serveis jurídics per recórrer les sancions que es puguin derivar del seguiment de la campanya #novullpagar mitjançant la bústia de correu electrònic defensanacional@reagrupament.cat

Així mateix, tots els qui estigueu interessats a formar part de l'equip de juristes de Reagrupament, que coordinarà en Roger Granados podeu posar-vos-hi en contacte mitjançant l'adreça de correu juridic@reagrupament.cat


Reagrupament

www.reagrupament.cat

REAGRUPAMENT IMPULSA UNA INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA PER A L'AMPLIACIÓ INTERNA DE LA UNIÓ EUROPEA

Després d'unes setmanes de preparció confidencial i uns darrers dies una mica frenètics, s'acaba de fer públic que Reagrupament impulsarà una Iniciativa Ciutadana Europea per aconseguir que la Unió Europea aprovi una via legal per a la seva pròpia Ampliació Interna.

Podeu consultar el web de la iniciativa aquí.

La Iniciativa Ciutadana Europea és un nou mecanisme de participació democràtica a nivell de la UE que consisteix en proposar a la Comissió Europea que emprengui una acció legislativa concreta dins l'àmbit de les seves competències. Per aconseguir-ho, s'han de recollir 1.000.000 de signatures en el conjunt dels estats membres de la Unió Europea, si bé cada estat té assignat un nombre mínim de signatures.

Malgrat que Reagrupament impulsa la iniciativa, qui realment l'organitzarà serà un Comitè de Ciutadans, que ja ha estat format, amb persones que viuen en set estats membres, nombre mínim. La presidència d'aquest Comitè de Ciutadans europeus que organitzarà la Iniciativa correspon al Dr. Joan Carretero, President de Reagrupament.

Què s'entén per Ampliació Interna de la Unió Europea? Fins ara, a la Unió Europea s'han donat successives ampliacions externes, és a dir, que s'afegien a la Unió, estats -amb els seus ciutadans, naturalment-, que fins llavors no en formaven part, de manera que el nombre de ciutadans europeus creixia en la mesura de la població del nou estat incorporat.

Per contra l'Ampliació Interna consisteix en què quan una part d'un Estat Membre se secessioni d'aquest per un procediment democràtic, i formi un nou Estat sobirà, tant el nou estat com llurs ciutadans passin automàticament a ser Membres de ple dret de la Unió Europea, de manera que s'haurà produït una ampliació del nombre d'estats, però no del nombre de ciutadans europeus, que òbviament romandrà invariable.

Reagrupament es posiciona d'aquesta manera al capdavant dels moviments indepdendentistes europeus, promocionant una iniciativa que sense cap mena de dubte atraurà l'atenció i l'interès de milions de ciutadans europeus que segurament veuran en aquesta iniciativa, una via per a la realització del seu projecte polític i un obstacle per a les campanyes d'intoxicació, i perquè no dir-ho, de terror dels unionistes a Catalunya i a molts altres territoris en lluita per la seva llibertat.

Ens hem ficat en un bon merder, però un merder que s'ho val!

Electoral promises broken, PP

06.03.2012

The incumbent Spanish Popular Party (PP), has broken its electoral priority to face economic crisis. Instead, (Pro-Spanish) identity policies are now its top priority.

Chasing local councils who do not exhibit the Spanish flag, or who join the Pro-Independence Municipalities Association (Llanos de Luna), education homogenization (Wert), Catalan banned at the Spanish Senate (Pio Escudero), Imposition of Spanish and denial of Catalan at Courts (Gallardón), are examples of current PP government's top priorities initiatives, instead of fighting economic crisis, the number one priority promised in the last electoral campaign.

As a consequence, everything that goes beyond the strict folklorization of Catalan identity becomes the target of increasingly fiery attacks from PP-driven government and other bodies.

And what about the crisis? Well, the crisis is a good excuse to get rid of all that is seen as not Spanish enough.

Author: RCat Web Team

Translation: JS

CARRETERO EN ESTAT PUR ...

Escolta l'entrevista a JOAN CARRETERO, paga la pena.

Descarrega-te'l

D'AQUÍ A UNES HORES... US HI ESPERO!

Reagrupament dóna suport a la

commemoració dels Fets de la Gleva 1714

WHAT IS REAGRUPAMENT?

Reagrupament Independentista (RCAT), is an association fully committed to Catalonia's Independence and Political Regeneration. Though we are not properly a political party, our project is to promote electoral options (local or national lists, coalitions, platforms, etc) to contest elections in order to form a majority at the Parliament of Catalonia willing to pass a Unilateral Declaration of Independence (UDI).

RCAT considers that the only way to preserve and promote Catalonia as a nation, is to access to Independence, Statehood, EU and UN memberships. Under the Spanish rule, there is no future, but a more or less slowly process of minorisation, first, and elimination as a people, in the end.

During the last decades, the formation of new states has been a feature of World politics. It is the outcome of globalization and democratization. The new Catalan state, in this sense, will promote democracy and cultural diversity.

RCAT as an association was formed in 2009. Since then, four national assemblies have been celebrated. The I Assembly (october 2009) elected the National Executive. In the II Assembly (march 2010) a political roadmap was approved. In the III Assembly (july 2010), was decided to support an electoral list to contest to the parliamentarian elections. Finally, in the IV Assembly (June 2011), a new National Executive was elected and a reviewed Political Platform was approved.

Joan Carretero i Grau (1955) is the current President of the association. It was so elected in the I Assembly, and again in the IV Assembly. Professionally he is a Doctor working in the Catalan Health Service. He lives and works in Puigcerdà (Cerdanya). Politically, he is a former Puigcerdà Mayor (1995-2003) and a former Catalan Minister of Governance and Public Administration (2003-2006). He doesn't consider himself as a professional politician, but a professional in politics.

RCAT considers that support to Independence is ideologically transversal among the Catalan society. That implies that we can find pro-independence supporters of different ideological perspectives. In this sense, RCAT considers that these ideologically differences must be put aside until the Declaration of Independence. As a consequence, RCAT members come from a diversity of political spaces. We have decided to emphasize those values we share: the fight for Independence, the Political Regeneration and the ethics of Work.

In coherence with the principle of political transversality in the fight for Independence, RCAT has developed a political strategy consistent in building coalitions with other groups and political parties that also promote independence.

Unfortunately, a first offer to build such a coalition made by Mr. Joan Carretero to contest to 2010 Parliament of Catalonia election, was rejected by others groups. The lack of a Pro-Independence transversal list was severely punished by voters. The number of pro-Independence MPs fell from 21 to 14. This electoral outcome contrasted with the growing number of pro-Independence supporters showed in media and academic polls and surveys.

Things changed a little bit for 2011 Local election. RCAT members successfully built local coalitions with a number of other pro-Independence groups. In the National Capital, Barcelona, UnitsXBarcelona (UxB) list, a coalition including RCAT, ERC and DC, managed to gain 2 seats. In Girona, RCAT won 1 seat, in a list shared with CUP.

Totally, RCAT saw about 60 local candidates wining a seat. Numbers aside, what really mattered was that a first step to independentists unity had been done. Political analysts and journalists, in this sense, emphasized RCAT capacity to reach agreements with virtually all groups and parties that favour independence.

This experience was so positively valued that facilitated the formation of a new coalition to contest to 2011 Spanish Parliament elections. Now, the coalition was formed between RCAT, ERC (who had changed its leadership just days before), and Catalunya Sí (a citizens platform). Early polls gave to the coalition no representation at all. However, perspectives grew after the first electoral campaign week. Finally, the coalition managed to gain three seats at the Congreso de los Diputados chamber (2 in Barcelona, and 1 in Girona).

To sum up, however modest the outcomes have been, it is well evident that RCAT has been instrumental to reverse a negative trend. Now, the challenge to form a Pro-Independence unity coalition to contest next Parliament of Catalonia elections (scheduled, in principle, in 2014) is unavoidable. RCAT will do its best to make it happen.

NOU LLIBRE

Dels molts coneguts que he fet en els darrers anys, sobretot relacionats amb el fenomen, primer de la Catosfera i després de Reagrupament, una de les persones que més m'ha impactat i fins i tot diria que m'ha influït és en Manel Bargalló i Alabart. Un pencaire de cap a peus, un patriota que, avançant-se a la immensa majoria, ja porta uns anys treballant fora de la Pàtria, però dins d'ella virtualment.

El Manel acaba de treure un llibre, Els herois de Brussel.les. Crònica de la manifestació de 10.000 catalans a favor de l'autodeterminació, publicat per la cada cop més imprescindible casa Pagès editors.

Menteixo si dic que ja l'he llegit. No, encara no ho he fet, de manera que no en cantaré les aportacions positives, que això no obstant, segur que en té.

Si li dedico aquest post és perquè en Manel s'ho mereix. I punt. Ja vagarà fer-ne la crítica quan toqui. Ara us engresco a comprar-lo i llegir-lo.

Gràcies, Manel, per ser com ets. I tu, no cal dir-ho, també en vas ser un, d'aquests herois...

LA VEU DE REAGRUPAMENT NÚM. 8 (OCTUBRE 2011)

LA VEU DE REAGRUPAMENT NÚM. 8 (OCTUBRE 2011)

Publish at Calaméo or browse others.

Ja ha sortit!

SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

CARTELL DE REAGRUPAMENT (2009-2010), NOMÉS A BENEFICI D'INVENTARI

EL VÍDEO

UNA GRAN, MOLT GRAN, NOTÍCIA!

Avui, finalment, es presenta públicament l'acord entre ERC i RCAT per participar en les properes eleccions del 20N.

La presentació es farà en un lloc més que emblemàtic, cabdal en la història del nostre país, i particularment de la seva capital: l'Ateneu Barcelonès, una institució referencial de la societat civil.

Una entitat que va ser presidida durant uns anys, pel Molt Honorable President Heribert Barrera i Costa, el qual, n'estic més que convençut podem considerar el pare ideològic d'aquest acord.

Avui, l´Heribert, allà on sigui, estarà content.

La presentació de l'acord electoral entre les dues formacions es farà a les 16.30 hores, a la seu social de l'entitat.

Hi parlaran el President de Reagrupament, Joan Carretero i el President d'ERC, Oriol Junqueras.

No tinc cap mena de dubte que el pas que es dóna avui, pot condicionar tota la política catalana i és una fita en el nostre camí, cada cop més breu, cap a la Independència.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

FENT NETEJA...

ERA NECESSARI...