BON VIATGE, AMIC

Hi ha quelcom incomprensible en el fet que ahir, bé de fet ja era la matinada d'avui, el darrer article que vaig llegir abans d'anar al llit va ser el d'en Jordi Gomis, que publicava la seva primera contribució a Nació Digital, i que la primera nova que he llegit avui després de llevar-me, és la del seu accident fatal. La consternació i l'abatiment ha estat absolut.


En Jordi era també membre de la Junta Directiva de Reagrupament, i en els darrers mesos havíem treballat plegats. Era un company, un patriota de pedra picada, i fins i tot diria que era un Soldat, un soldat de Catalunya. D'aquells que mai busquen la notorietat, però sí la feina silenciosa i compromesa.










No me´n sé avenir que en la propera trobada, no el tindrem entre nosaltres. El seu buit costarà molt d'omplir. Però la seva memòria romandrà entre nosaltres fins a la Independència, i llavors els que la vegin diran que sense ell hauria estat molt més difícil.


Una abraçada molt forta a la família i el meu profund condol.