III Pla Quinquennal... o és de Reajustament?

Inicialment tenia pensat fer un article dedicat al senyor Duran i Lleida, però penso que a aquestes alçades de la pel.lícula, dedicar-li una sola línia a aquest esclau d'Espanya és una veritable pèrdua de temps. Us el podeu confitar trenta anys més si voleu, que segur que ho fareu.


No, prefereixo reflexionar per a gent intel.ligent i digna. A veure avui s'ha anunciat el III Pla Quinquennal dels govern dels millors... He dit Pla Quinquennal? Aixxx, perdoneu, volia dir III Reajustament en poc més d'un any. Noves retallades que afectaran a molts col.lectius socials i laborals. I tot perquê? Per no voler plantar-se. Hi ha quelcom irritant en l'actitud del senyor Mas. Diria que és aquest posat de repelente niño Vicente que es deia abans. És el posat del subaltern que no vol que els amos l'assenyalin com el dolent de la pel.lícula i es converteixi en l'ase dels cops.

Jo penso que seria molt més fàcil agafar el toro per les banyes i dir clarament que aquí hi ha un espoli de 60 milions d'euros cada dia, repeteixo, cada dia. I que això no té paral.lel enlloc del món, o com a mínim, com s'acostuma a dir, en els països del nostre entorn. I que aquest espoli diari, no només té unes profundes conseqüències econòmiques, sinó també unes dramàtiques derivades socials.


Però no, el governs dels millors reajustadors -són uns cracks, en aquesta matèria- intenten marejar la perdiu amb el tema del pacte fiscal, o com li vulguin anomenar. Però quin pacte? Amb qui? Amb els espanyols? Amb un PP amb majoria absoluta que està preparant el terreny per acabar amb el tema aquest autonòmic?




Fixem-nos que els anys vint, ja van intervenir, primer, i liquidar, després la Mancomunitat de Catalunya. En els trenta, també ho van fer del mes d'octubre del 34 al febrer del 36, i després a partir del maig del 37 en la zona sota el govern de la República, i des del mes d'abril del 38, en els territoris que van ser conquerits pels feixistes.


Pactar amb els espanyols perque es quedin sense la vaca que els dóna la llet? Ells ja es van fer el hara kiri en una ocasió, ara no se´l tornaran a fer, i menys per Catalunya, a la qual consideren seva per justo derecho de conquista. I punt.


Amb una Catalunya Lliure, no caldria cap reajustament, perquè els diners de l'espoli cobririen de sobres els dèficits que avui en dia tenim. Tant costa veure clar això?


Llavors, si racionalment, és òbvi que la Independència és benestar, és desenvolupament i creixement, perquè costa tant de fer el pas endavant definitiu?


La por? La inseguretat? El risc?


Jo diria que segurament tot això compta. Però, sobretot, hi ha la manca de coratge d'un govern que no confia amb la seva gent. És l'elitisme que sempre ha caracteritzat el sistema polític de les darreres dècades. Les elits no confien en la gent, en la massa, a la qual tenen per inculta i influenciable. És molt trist, però en aquest aspecte, no hem avançat gaire des dels anys 20 i 30 del segle passat. Prefereixen el pacte entre les elits. Com fa la dita, llops amb llops no es mosseguen.

Però aquí, és un falla la saviesa popular. El govern espanyol no té el govern català com un igual, sinó com un subaltern al qual se l'ha de controlar i si s'escau, castigar. De manera que en el fons no hi ha negociació. Hi ha intent d'imposició i submissió en darrer terme per part d'un respecte de l'altre.


El més normal, si tot continua igual, és que més tard que d´hora, hi haurà un IV Reajustament, i així fins a que l'autonomia no sigui més que un eufemisme, si no és que ja ho és ara.


Però, és clar, es prefereix abaixar el cap que plantar cara. I així ens van les coses. Amb cada cop més atur i menys recursos per tirar endavant.


La pregunta clau, però, és: però estem fatalment condemnats a aquest panorama? O encara podem canviar el nostre destí?


Malgrat tot, sóc optimista, perquè confio més en la raó que en la creença. Tot i que de vegades, costa.


NOTA: Post penjat al DGS, 15.05.2012