AIXÒ ÉS CATALUNYA!

La terra, els carrers, el sòl que he trepitjat avui al llarg del dia, i el que heu trepitjat molts dels que llegireu aquest post, és Catalunya. La nostra terra era Catalunya fa mil anys i serà Catalunya d'aquí a mil anys. Per molt que els pesi als espanyols. I per molt que se´ls enfoti als dependentistes que governen en el moment present.

No aconseguiran acabar amb nosaltres. Malgrat totes les enginyeries polítiques, militars, econòmiques, demogràfiques, culturals o mediàtiques -o religioses- que ens intentin aplicar. Si hem resistit 300 anys, és evident que no defallirem ara. Catalunya serà de nou lliure, i ara, a més a més, moderna, forta i ambiciosa. Tant que si és necessari anar més enllà caldrà anar-hi. Potser l'Ítaca que canta el poeta no és ben bé el que sovint es pensa.

Perquè hi ha una cosa que no podrem mai d'obviar. Un cop haguem recuperat la llibertat, mai dels mais ens la deixarem tornar a prendre. Això que ho sàpiga el món mundial. La protegirem i la promourem amb totes les nostres forces. I no estalviarem esforços, ni recursos, ni capitals, ni res, per fer-ho. Peti qui peti. Massa hem patit al llarg de les darreres dècades i segles. No tornarà a passar.

Els espanyols se les pinten molt felices i es pensen que ens faran la pell. Per altra banda, molts catalans pensen que ja no tenim res a fer, que ja som un poble a extingir. Tant l'optimisme dels uns com el pessimisme dels altres és erroni.

La Catalunya actual, acabarà fent un pet com un aglà. El problema és si la petardada serà controlada o sense control. Cal fer tots els esforços perque sigui el primer cas. No podem permetre que la crisi i l'ensorrament de l'estat espanyol a Catalunya ens agafi amb els pixats al ventre. No podem deixar que d'altres prenguin la direcció política, cap a  viaranys del tot impensables.

No es pot repetir el juliol del 36, quan la Generalitat no es va saber imposar. Independència ha de ser sinònim d'ordre i de disciplina. I també de menyspreu pels covards i pels pusil.lànimes. Pels qui els tremolaran les cames i els petaran les dents.

Així de clar. Al primer que cremi un contenidor, anirà de pet a fer carreteres al Pallars. I que quedi clar que el primer gracioset que corrompeixi o defraudi, també. Òbviament, això no serà cap obstacle perque algú ho intenti, perquè sempre hi ha desgraciats que es pensen que se´n sortiran, que són més llestos que la resta dels mortals... Però que sàpiguen que anirem a per ells.

La República Catalana serà el país de l'honor. Com ho va ser fa mil i com ho serà d'aquí a mil anys. Que es preparin els uns i els altres.


NOTA: Penjat inicialment al DGS (09.05.2012)