NO S'ATURARAN ...

Els espanyols no s'aturaran en la seva ofensiva catalanòfoba perquè saben del cert que CiU mai els plantarà cara. Llavors, aniran pressionant i entraran fins a la cuina, i fins i tot sortiran pel pati del darrere i continuaran ocupant tot el que el govern de la CAC els deixarà fer.


És de manual. Les ofensives sempre segueixen el mateix patró. Tu tira milles i arriba fins on et deixin... o fins on et duri el combustible. I això és el que està passant ara mateix a la CAC. Una ofensiva per terra, mar, aire i per internet. I el govern dels millors no para de rebre atzagaiades. I el que és pitjor, els catalans i les catalanes no parem de rebre les conseqüències: gent que es mor d'infarts amb un CAP tancat a la cantonada; nens que ja no tenen accés a les beques-menjador i perden l'únic àpat decent del dia; 18.000 avis catalans que han mort sense rebre l'ajut de la dependència; 3.000 catalans afectats pel corralito d'una caixa. L'espoli fiscal és per damunt de tot un espoli social. I ara la cosa va de veres, i encara anirà més a la tardor.


I que fà el govern de la CAC? Reunir-se amb el Florentino Pérez, amb el Fefé, amb el Solana i el Cayetano Martínez de Irujo de la casa d'Alba, la nit abans del matx amb el merengues... Espectacular, que diria aquell.


Ara es treuen de la màniga, un possible avançament electoral. Estaria bé si servís per oblidar-se del pacte fiscal, i anunciar que o caixa o faixa: és a dir, o paguen els deutes o cap a la Independència. Això estaria bé. Però algú es pensa que ho faran? O tornaran amb la cantarella de les costures de la Constitució i tota la paranoia autonomista.


És el moment de fer saber a Europa que la clau de tot plegat és reconèixer una Catalunya independent, la qual seria econòmicament totalment viable i d'aquesta manera els recursos per salvar el Regne d'Espanya serien més assumibles i fins i tot els catalans els podríem dedicar, per exemple, el 0.7% del PIB durant uns anys, per veure si es refan d'una punyetera vegada. Fins i tot, jo mateix, proposaria que Espanya tingués prioritat en l'Ajut al Desenvolupament que estats com Botswana, per dir-ne només un...


Però és públic i notori que els espanyols ja porten mesos taladrant el cap al Financial Times, al Wall Street Journal o fins i tot al The Economist, entre d'altres, per tal que assenyalin Catalunya com a culpable quasi bé de la crisi mundial i de la zona euro. És una ofensiva en tota regla, que pretén crear una atmosfera favorable a l'intervencionisme de l'autonomia de la CAC. Això demostra com és de clau, en un món globalitzat, tenir una veu pròpia al món, és a dir un servei d'acció exterior que promogui els punts de vista i els posicionaments propis, enfronts els assalts dels adversaris.


Catalunya està passant per uns moments caòtics. Cal dir prou i contraatacar. Si no ho fem nosaltres, ho faran contra nosaltres. I és una responsabilitat que jo no vull assumir.


NOTA: Post penjat al DGS, el 25.04.2012