L'ÚLTIM QUE INTERVINGUI, PAGA

Catalunya s´ha convertit per enèssima vegada en un laboratori de proves. És la creu de no tenir estat. I és la creu de no tenir ningú disposat a trencar-se la cara per ella. I em refereixo, és clar, al govern de la CAC, que no és més que un pòsit de cagadubtes i de venuts a l'or espanyol.

Tot sembla indicar que a partir del 15 de maig, el GOS, que és l'acrònim que fa servir el Departament d'Estat dels Estats Units per referir-se al Government of Spain, pot intervenir en qualsevol moment l'autonomia catalana. Una possibilitat que, per cert, ja va avançar en el seu discurs post-àpat de l'11 de setembre, el Dr. Joan Carretero. Aquella intervenció, naturalment, va ser resposta, com acostuma a passar, amb la llosa del silenci. Però no per silenciar-les, les veritats deixen de ser-ho. La veritat no és democràtica, o si no que li ho preguntin a Galileu Galilei. Tota la humanitat pot estar equivocada i un sol ésser humà pot tenir la raó. És elemental. Però els covards sempre s'amaguen en els nombres, que sovint es converteixen en l'únic element legitimador de l'statu quo: siguin en forma de vots o en forma de diners... o d'amics al Facebook. O de polzades de la televisió, de caps de bestiar o de dones. O de centímetres de... en fi, deixem-ho.

Però l'urgència dels espanyols per fixar una data per donar el tret de sortida per començar la intervenció en les autonomies, és a dir, parlem clar, la intervenció en la CAC, que és la que realment interessa, atès que difícilment podran intervenir la basca, té una explicació ben lògica.

Una simple lectura dels diaris internacionals els darrers dies, presenta un panorama esborronador de l'economia espanyola, tant que fins i tot alguns han gosat afirmar que la seva caiguda pot arrossegar altres economies i pot fer volar pels aires la zona euro. Si voleu comprovar això que dic, només cal que consulteu un agregador de notícies que fa uns dies que he penjat a la xarxa, i que m'està donant molta feina, perquè no para d'actualitzar-lo, atès el volum de notícies sobre el tema. El podeu llegir aquí. Per acabar-ho d'adobar, un article al Wall Street Journal, ha encabronat els espanyols d'allò més, tal i com es pot comprovar en els comentaris, amb amenaces incloses, de represàlies. Total per afirmar, el que és una obvietat, i el que modestament, ja vaig anunciar en un post anterior en aquest mateix bloc. Que Espanya no canviarà.

En definitiva que tot sembla indicar que la intervenció de l'economia espanyola per part de Brussel.les i de Frankfurt, està a la cantonada. Oimés quan el propi President del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ja ha anunciat que no tornarà a salvar el cul a Rajoy, com ja va fer en les setmanes anteriors.

Tanmateix, una intervenció de la UE de l'economia espanyola, suposaria una sotragada tan forta i dolorosa. Però fins i tot podria ser positiva en aspectes com les infrastructures i la balança fiscal, atès que el més probable és que capgiraria la tendència a la madrilenyització de la política econòmica general, acabant, per exemple amb els AVEs (que no TGVs) a les kimbabes, o a l'espoli fiscal català.

I això, òbviament, els espanyols no ho poden tolerar. Solució? Avançar-se als esdeveniments. Tenen sort que França està en eleccions i que la senyora Merkel s'ha convertit en el pim, pam, pum de la campanya del senyor Hollande. Això els distreu del tema espanyol, com a mínim fins al dia de les votacions.

I aprofitant l'avinentesa, pretenen intervenir l'autonomia catalana, abans que ho faci la UE. Es tractaria, naturalment, de tenir-ho tot atado y bien atado, abans que intervingui Brussel.les. No és el mateix que Brussel.les intervingui amb una CAC formalment autònoma, que fer-ho amb una CAC lligada de mans i peus. I sobretot de boca. Que és el que pretenen.

Fins i tot, les tímides ofensives mediàtiques del govern del senyor Mas en els mèdia globals, van ser considerades quasi actes de traïció per part de Madrid. I això que ella no s'ha estat de bombardejar la CAC des del Financial Post, el Wall Street Journal, The Economist, i no sé quantes plataformes més. Però ells, fidels a la lògica dels seus avis, la de cautivo y desarmado...no volen una victòria de 80 a 20 o de 90 a 10, volen una victòria total, del 100 a 0, perquè en el fons són molt covards i no suporten ni la més mínima rèplica.

En definitiva, repeteixo, els espanyols s'han proposat intervenir la CAC, abans que ho faci la Unió Europea. La jugada està clara.  No volen perdre la mamella de la Catalan Cash Cow, és a dir, la vaca catalana de la qual espremen fins a l'última gota, fins a l´últim euro. Fins a l'última gota de suor... o de sang.

I tot aquest pols entre espanyols i europeus, naturalment, davant d'un convidat de pedra. Un convidat que com els tres micos, ni veu, ni escolta i que, com a molt, es limita a xiuxiuejar. Em refereixo, és clar, a aquesta olla de grills que és el govern de la CAC. Que si es trobessin de nit, els podríem titllar, perfectament del Sopar dels Idiotes. Una colla de gent, d'arreplegats, que no saben què és la dignitat, ni plantar-se encara que els lladres i els kinkis entrin fins a la cuina i facin cap als dormitoris.  Una gent de la qual ja quasi no paga la pena de referir-s'hi, perquè ja no tenen cap rol en el moment actual.

NOTA: Post penjat al DGS, EL 02.05.2012l