LA MARATÓ DE LA POBRESA (ESPANYOLA)

Avui assistirem, de fet ja ha començat, a un altre exercici de cinisme polític, disfressat de bonisme solidari, que l'únic que pretén és tranquil.litzar consciències i assenyalar, en pla platònic, les ombres i confondre-les amb la realitat. Em refereixo, és clar, a la marató de la pobresa de TV3. De la pobresa espanyola, per descomptat. L'únic positiu que es pot dir de la marató és que serà una microexercici de generositat dels opulents que, com abans els reis absoluts indultaven condemnats a mort, ara uns pocs exclosos socials veuran com la seva situació personal o familiar es modifica lleugerament. Una gota en un oceà. Algú dirà que amb això ja n´hi ha prou, seguint la lògica incrementalista o, en la seva versió pujolista, de peix al cove o de qui dia passa any empeny.

Però no és així. En filosofia, en matemàtiques, es dóna molta importància a la coherència dels processos de raonament, de manera que si una afirmació o una equació estan mal construïdes o són falses, totes les afirmacions o les operacions posteriors no tenen cap validesa. És a dir no dóna el mateix resultat: 3+4x2 que (3+4)x2.


Aplicant-ho al cas que ens ocupa, considero un immens acte de cinisme dedicar tota una marató a la pobresa i no tenir en compte en cap moment el que jo diria que és un dels principals elements que el determinen: l'espoli fiscal espanyol, que ens roba cada any el 10% del nostre PIB i cada dia 60 milions d'euros. 60!!!!!


Certament no és aquest l'única causa de la pobresa, també n'hi ha d'altres com la corrupció, el frau, i no ens oblidéssim pas, les desigualtats i el propi model socioeconòmic o l'aposta per una economia especulativa per damunt d'una economia productiva.


Però si aquestes causes són comunes amb la majoria de societats del nostre entorn (les desenvolupades), l'espoli fiscal ens és exclusivament pròpia. És única i irrepetible, en el nostre entorn, també. I d'aquesta, si més no en les promos de l'emissora, no se n´ha dit ni fava.


Hi ha molts anti-independentistes que estratègicament descriuen la situació del país com si aquest ja fos independent. D'aquesta manera, eviten parlar de les causes de la dependència. I en aquest cas de l'asfixia financera que patim en tant que sotmesos al règim autonòmic. Ignoren a posta que Catalunya no pot actuar en condicions d'igualtat amb altres territoris, atès el robatori diari que pateix, i per contra l'exigeixen que sigui la primera de la classe.


En una Catalunya independent de ben segur que hi haurà pobres, com també peatges i fins i tot corruptes. No serà el paradís. Però com a mínim disposarem dels recursos que tots els estats del nostre entorn disposen per intentar combatre aquestes xacres. I ens en sortirem o no. Però el que és segur, és que amb l'actual pobresa espanyola, amb la nostra subordinació, no ens en sortirem, i de fet cada cop anem a pitjor, i si no capgirem la truita, potser aviat ja serà massa tard. Potser és això el que alguns volen...