PORTADES PER A LA HISTÒRIA

DOS ARTICLES REFERENCIALS

Avui es publiquen dos articles de caire econòmic, però on també es refereixen a la Independència que són de lectura obligatòria.

El primer que he llegit és el del senyor Miquel Puig, i porta per títol Independència i multinacionals, i el trobareu al diari Ara. Sosté un argument que, modestament, jo també he defensat des d'aquest mateix bloc i en altres àmbits digitals. Bàsicament, que a banda dels estats, és evident que les multinacionals amb presència arrelada a Catalunya, pressionaran d'allò més per impedir qualsevol veleïtat d'expulsar una Catalunya independent de la Unió Europea, que és el que borden, dia sí i dia també, els espanyols. Però que és evident que no té cap mena de sentit.

Concretament, el senyor Puig, el qual vaig entrevistar fa una pila d'anys, poc després d'abandonar la direcció de la llavors anomenada CCRTV, diu:

"Em semblaria extremadament ingenu pensar que, en la hipòtesi d'una secessió, Volkswagen, Renault i BASF, entre altres moltíssimes empreses industrials, no farien mans i mànigues per evitar que això posés el més mínim entrebanc físic, regulatori o fiscal al flux de productes entre les seves factories i les dels seus proveïdors. Volkswagen, Renault i BASF pesen molt a Europa, potser més que alguns estats atribolats."

Exacte. I per no parlar de moltes altres multinacionals. En aquest sentit, la interdependència entre Catalunya i el mercat mundial, és a dir, el no espanyol, ens pot ajudar molt en el nostre procés d'independència. Quant més global sigui l'economia catalana, més fàcil serà la independència.

L'altre article que m´ha agradat molt és la de l'Ernest Sena, penjat a Vilaweb. Amb l'Ernest hi vaig treballar a la dècada dels 90, i darrerament hem tornat a reprendre el contacte gràcies al Linkedin. En l'article, "Independència i coeficients", Sena es mostra perplex perquè el govern català no recorre al sistema bancari català, com sí que ho fa el govern espanyol amb el seu propi. Amb una exquisida elegància, la deixa anar amb contundència, quan diu,

"La segona font, la que correspondria ara al proclamat sistema bancari català, no existeix; això es dedueix de les informacions disponibles. I no per la inexistència d’aquest sistema. De tot el procés anihilador, almenys semblen haver sobreviscut dues entitats d’una dimensió no gens menyspreable (prop de 350.000 milions d’euros de recursos totals de clients), però d’una vocació social, de suport al país de naixença, que travessa greus dificultats, desconeguda més enllà de les accions de màrqueting corporatiu, de caire caritatiu quan no és purament propagandístic."

Quina castanya! que diria aquell. Una servidora, com que no és en Sena, ni té les seves formes quasi versallesques d'escriure, dic que es refereix clarament a La Caixa i al Banc de Sabadell, els dos supervivents del "procés anihilador". S'han mullat per salvar el país? Més enllà de l'addicció borbònica que totes dues tenen?

Bé d'aquest tema en parlaré en un altre post. De moment, llegiu Puig i Sena, i altres articles d'economistes rellevants que estan posant els punts sobre les ís.

THE RED THIN LINE

El meu fill, (el meu fill!) entra al despatx i amb una cara de póker em diu que ara hauran de fer una hora més de castellà (vol dir ecspanyol), que ho ha dit la Terribas. Bé, de forma molt tranquil.la i assossegada dic el següent: si en un màxim de 24 hores, el sr. Montilla no fa rectificar i desmentir al conseller del ram aquesta notícia, tal i com va fer amb el secretari d'immigració, li munto una moció de censura com una casa de pagès...

Bé això és el que jo faria si fos vicepresident de la cosa... Vull dir que o això es para, o ERC, la seva direcció, els seus militants -del primer a l'últim- i tots aquells que la continuïn votant a partir d'avui, seran còmplices de l'intent de destrucció del nostre país més greu d'ençà dels darrers anys. Sense que això descarregui en cap cas de responsabilitat al PSOE, al PSC, i als senyors Montilla i Maragall, per descomptat. Ha quedat clar?

PD. Si els d'ERC no la presenten, la moció de censura, l'han de presentar, per patriotisme o per oportunisme, els de CiU. I si no ho fan, quedaran també retratats per tota la vida... Ha arribat l'hora que tothom es mulli. També el senyor Carretero.