dijous, 6 de setembre de 2012

DOS ARTICLES REFERENCIALS

Avui es publiquen dos articles de caire econòmic, però on també es refereixen a la Independència que són de lectura obligatòria.
El primer que he llegit és el del senyor Miquel Puig, i porta per títol Independència i multinacionals, i el trobareu al diari Ara. Sosté un argument que, modestament, jo també he defensat des d'aquest mateix bloc i en altres àmbits digitals. Bàsicament, que a banda dels estats, és evident que les multinacionals amb presència arrelada a Catalunya, pressionaran d'allò més per impedir qualsevol veleïtat d'expulsar una Catalunya independent de la Unió Europea, que és el que borden, dia sí i dia també, els espanyols. Però que és evident que no té cap mena de sentit.

Concretament, el senyor Puig, el qual vaig entrevistar fa una pila d'anys, poc després d'abandonar la direcció de la llavors anomenada CCRTV, diu:

"Em semblaria extremadament ingenu pensar que, en la hipòtesi d'una secessió, Volkswagen, Renault i BASF, entre altres moltíssimes empreses industrials, no farien mans i mànigues per evitar que això posés el més mínim entrebanc físic, regulatori o fiscal al flux de productes entre les seves factories i les dels seus proveïdors. Volkswagen, Renault i BASF pesen molt a Europa, potser més que alguns estats atribolats."

Exacte. I per no parlar de moltes altres multinacionals. En aquest sentit, la interdependència entre Catalunya i el mercat mundial, és a dir, el no espanyol, ens pot ajudar molt en el nostre procés d'independència. Quant més global sigui l'economia catalana, més fàcil serà la independència.

L'altre article que m´ha agradat molt és la de l'Ernest Sena, penjat a Vilaweb. Amb l'Ernest hi vaig treballar a la dècada dels 90, i darrerament hem tornat a reprendre el contacte gràcies al Linkedin. En l'article, "Independència i coeficients", Sena es mostra perplex perquè el govern català no recorre al sistema bancari català, com sí que ho fa el govern espanyol amb el seu propi. Amb una exquisida elegància, la deixa anar amb contundència, quan diu,

"La segona font, la que correspondria ara al proclamat sistema bancari català, no existeix; això es dedueix de les informacions disponibles. I no per la inexistència d’aquest sistema. De tot el procés anihilador, almenys semblen haver sobreviscut dues entitats d’una dimensió no gens menyspreable (prop de 350.000 milions d’euros de recursos totals de clients), però d’una vocació social, de suport al país de naixença, que travessa greus dificultats, desconeguda més enllà de les accions de màrqueting corporatiu, de caire caritatiu quan no és purament propagandístic."

Quina castanya! que diria aquell. Una servidora, com que no és en Sena, ni té les seves formes quasi versallesques d'escriure, dic que es refereix clarament a La Caixa i al Banc de Sabadell, els dos supervivents del "procés anihilador". S'han mullat per salvar el país? Més enllà de l'addicció borbònica que totes dues tenen?

Bé d'aquest tema en parlaré en un altre post. De moment, llegiu Puig i Sena, i altres articles d'economistes rellevants que estan posant els punts sobre les ís.

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs els teus humils seguidors esperaran amb candeletes aquest article de caire econòmic que anuncies que faràs.

Potser es la clau de volta de tot plegat; jo em pregunto, que si per exemple d'arrera de'n Duran ja hi vindrà en Vila d'Abadal, què vindrà darrera de'n Fainé?
a) un altre ecspanyolista?
b) un no-ecspanyolita?
c) no poso un independentista perquè en els miracles no hi crec massa
d)res perquè s'ensorrarà l'entitat amb la seva estimada ecspanya

Del BS no en tinc ni idea, però em venen basques quan veig que han triat el mateix camí.

6 de setembre de 2012 a les 20:06:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

El analisis sobre las multinacionales es cuando menos un poco naif. Las multinacionales producen donde les es más barato hacerlo y no tienen ningún problema en cerrar/vender fabricas enteras cuando esa condición no se cumple. las únicas fabricas que quedan libres de esta amenaza son las unicas que producen un producto estratégico para la multinacional y que no puede deslocalizarse, y de esas hay bien pocas y ninguna en la peninsula iberica

6 de setembre de 2012 a les 20:12:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home