PORTADES PER A LA HISTÒRIA

DOS ARTICLES REFERENCIALS

Avui es publiquen dos articles de caire econòmic, però on també es refereixen a la Independència que són de lectura obligatòria.

El primer que he llegit és el del senyor Miquel Puig, i porta per títol Independència i multinacionals, i el trobareu al diari Ara. Sosté un argument que, modestament, jo també he defensat des d'aquest mateix bloc i en altres àmbits digitals. Bàsicament, que a banda dels estats, és evident que les multinacionals amb presència arrelada a Catalunya, pressionaran d'allò més per impedir qualsevol veleïtat d'expulsar una Catalunya independent de la Unió Europea, que és el que borden, dia sí i dia també, els espanyols. Però que és evident que no té cap mena de sentit.

Concretament, el senyor Puig, el qual vaig entrevistar fa una pila d'anys, poc després d'abandonar la direcció de la llavors anomenada CCRTV, diu:

"Em semblaria extremadament ingenu pensar que, en la hipòtesi d'una secessió, Volkswagen, Renault i BASF, entre altres moltíssimes empreses industrials, no farien mans i mànigues per evitar que això posés el més mínim entrebanc físic, regulatori o fiscal al flux de productes entre les seves factories i les dels seus proveïdors. Volkswagen, Renault i BASF pesen molt a Europa, potser més que alguns estats atribolats."

Exacte. I per no parlar de moltes altres multinacionals. En aquest sentit, la interdependència entre Catalunya i el mercat mundial, és a dir, el no espanyol, ens pot ajudar molt en el nostre procés d'independència. Quant més global sigui l'economia catalana, més fàcil serà la independència.

L'altre article que m´ha agradat molt és la de l'Ernest Sena, penjat a Vilaweb. Amb l'Ernest hi vaig treballar a la dècada dels 90, i darrerament hem tornat a reprendre el contacte gràcies al Linkedin. En l'article, "Independència i coeficients", Sena es mostra perplex perquè el govern català no recorre al sistema bancari català, com sí que ho fa el govern espanyol amb el seu propi. Amb una exquisida elegància, la deixa anar amb contundència, quan diu,

"La segona font, la que correspondria ara al proclamat sistema bancari català, no existeix; això es dedueix de les informacions disponibles. I no per la inexistència d’aquest sistema. De tot el procés anihilador, almenys semblen haver sobreviscut dues entitats d’una dimensió no gens menyspreable (prop de 350.000 milions d’euros de recursos totals de clients), però d’una vocació social, de suport al país de naixença, que travessa greus dificultats, desconeguda més enllà de les accions de màrqueting corporatiu, de caire caritatiu quan no és purament propagandístic."

Quina castanya! que diria aquell. Una servidora, com que no és en Sena, ni té les seves formes quasi versallesques d'escriure, dic que es refereix clarament a La Caixa i al Banc de Sabadell, els dos supervivents del "procés anihilador". S'han mullat per salvar el país? Més enllà de l'addicció borbònica que totes dues tenen?

Bé d'aquest tema en parlaré en un altre post. De moment, llegiu Puig i Sena, i altres articles d'economistes rellevants que estan posant els punts sobre les ís.

AVUI A VILAWEB I A CATALUNYA INFORMACIÓ

Amb motiu de les eleccions quebequeses a l'Assemblea Nacional, dos mitjans de comunicació me n'han demanat l'opinió. Concretament Vilaweb i Catalunya Informació.

Els de Vilaweb em van fer una entrevista telefònica, que ja ha sortit transcrita. Pel que fa a la ràdio, l'entrevista que em feren formarà part d'un reportatge que segons sembla s'anirà emetent al llarg del dia.

ENTREVISTA A VILAWEB

Avui pengen a Vilaweb, una entrevista telefònica on valoro els resultats de les eleccions federals al Canadà. La podeu llegir aquí.

ENDAVANT CARRETERO!

Entrevista a Joan Carretero a Vilaweb, cal escoltar-la!

MOMENTS ESTEL.LARS...

No vull ser repetitiu quant a la valoració de la manifestació d'ahir. Una general satisfacció semblava estendre's entre la societat i, més concretament, entre la catosfera. Per això em remeto a Vilaweb, que potser en fa l'anàlisi més aprofundida. Precisament vaig trobar-me en Vicent, repenjat en un semàfor com si no es pogués estar dret, tot mirant la corrua de gent que desfilava Via Laietana avall. Em va avançar el titular amb que obren la seva crònica. També em va dir quin seria l'impacte de la mani en el Tripartit...

Per la meva banda recordo alguns moments estel.lars. Sense cap mena de dubte, el més emocionant va ser quan vam arribar a l'alçada de les seus dels sindicats UGT i CCOO, també a Via Laietana. La gent va començar a cridar On són els sindicats! On són els sindicats!, va ser un moment realment espectacular, que hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells independentistes que pertanyen a aquests sindicats, autèntiques extensions de l'ocupació ecspanyola a Catalunya, com s'ha demostrat a bastament aquests darrers dies. Penso que els partits independentistes catalans, haurien de prohibir directament, l'afiliació dels seus membres en sindicats ecspanyols, corruptes, burocràtics i que mengen de la mamella de l'estat. Hi ha opcions cada cop més reals com és la Intersindical-CSC, o d'altres com la IAC o la reconstituïda COS. Hem de fer pagar a aquests mal bitxos la seva traïció al poble, tenint en compte que en les obres de l'AVE ja han mort 14 treballadors. Ja ho he dit altres vegades, però no em cansaré de repetir-ho: no es pot ser independentista a temps parcial, és a dir, ser-ho fins al moment d'entrar a fitxar a la feina, i no ser-ho mentre dura la jornada laboral -4,6,8, 10, 12 hores diàries- i tornar a ser-ho quan l'acabes. No té sentit això? No és coherent el que dic? És que no mireu arreu del món? Sense sindicats per la independència, aquesta difícilment s'aconseguirà! Això ja ho saben els ecspanyols, ja. I per això els lliguen curt.

Un altre moment estel.lar va ser el protagonisme de la gent de Catalunya Acció, amb tota una bateria d'activitats de dinamització de la manifestació al més pur estil americà. Enormes globus que anaven passejant-se per la manifestació, milers d'octavilles llançades des de coets. Una capacitat, doncs, de dinamització més que notable, que contrastava amb un ambient en general poc participatiu pel que fa al gruix dels assistents, que els costava cridar eslògans, si més no en la part que jo vaig seguir. Catalunya Acció no només és una de les entitats capdavanteres en la reivindicació del referèndum pel 2014, sinó que representa un activisme original en el context del moviment independentista català, que cal seguir molt d'aprop.

Moments patèticomediatics
Com també va passar el 18F, els mitjans de la CCRTV van assumir un rol patètic, intentant sempre empetitir l'abast de la manifestació. Cap novetat, doncs. Era tant esperable que en el fons a ningú no li va sobtar. Ja us ho fareu.

L'altre moment patètic va ser veure els vehicles de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra protegint la Prefectura de Policia de Via Laietana, on per cert, onejava una solitària bandera ecspanyola. Què patètic! La policia catalana (catalana?) protegint un dels edificis més sinistres de l'ocupació ecspanyola, on s'han produït milers de tortures i assassinats. Quan el meu fill, que m'acompanyava, va veure l'escena, va obrir els ulls com taronges. No ho acabava d'entendre.

(Nota: Fotos de Tribuna Catalana)

WTF!

MÉS DE 600 ACCESSOS EN UN SOL DIA!

El 19 de setembre del 2007, és a dir, ahir, serà un dia a tenir en compte en la història d'aquest modest bloc. Gràcies a l'enllaç de Vilaweb amb aquest post sobre la Ministra Chacon, que vaig penjar el 10 de juliol, es va produir una autèntica allau d'accessos... si més no pel que fa a les estadístiques regulars d'aquest bloc.


Gràcies companys de Vilaweb (Vicent, Assumpció, Enric...), no hi ha cap dubte que heu contribuït a donar a conèixer aquest bloc a centenars de nous potencials lectors!