23A, 11s2013,11s2014

Si algun aspecte fa la unanimitat dels analistes en els esdeveniments dels darrers dies, segons he comprovat, és en el fet que l'accessió a la Independència de Catalunya, ha de ser un procés breu en el temps. No es pot dilatar més temps de l'estrictament necessari. Ara, també és cert que cal fer-ho bé. No es pot anar de pressa, però no ens podem permetre cap pausa. La fórmula màgica seria, doncs, sense pressa, però sense pausa. Allò que es pot fer bé avui, no deixar-ho per demà. I així anar fent fins arribar al final.

En aquest sentit, proposo un calendari de tot el procés, obert naturalment a les observacions que facin falta, i fins i tot a les crítiques que es considerin oportunes. Val a dir que parteixo d'un escenari un pèl idílic, en el qual els espanyols no fan el cafre, entre d'altres coses perquè no poden. Europa els ho prohibeix, i els Estats Units els amenaça. És un escenari, doncs, ideal per a un poble com el català, que democràticament i pacífica, decideix que vol esdevenir sobirà, i formar un Estat propi, que entri a la comunitat internacional, ingressi a l'ONU, i esdevingui automàticament un Estat Membre de la Unió Europea, i de la resta d'instàncies internacionals.

La cosa aniria, aproximadament així.

El 25 de novembre del 2012, els partits sobiranistes, obtenen una victòria abassagadora, entre 90 i 100 diputats, pel cap baix del Parlament de Catalunya. Una victòria, per cert que se suma a la que el 21 d'octubre el bloc sobiranista basc ja ha obtingut en les eleccions autonòmiques de la comunitat autònoma basca.

La reacció espanyola, com es pot esperar, tracta d'ofegar les instàncies autonòmiques catalanes, tant des del punt de vista financer, com intentant una revolta ciutadana contra elles, sobretot a través dels mitjans de l'odi que escupen catalanofòbia per totes bandes. Les grans empreses espanyoles, utilitzen la seva publicitat per llançar missatges subliminals d'amor i germanor entre tots els espanyols.

Malgrat haver obtingut una majoria absoluta, o precisament per això, Artur Mas accedeix a formar un govern de concentració nacional, amb la presència de consellers de les altres formacions sobiranistes. El full de ruta del nou govern és aconseguir l'estat propi el més aviat possible.

23 d'abril del 2013, després d'uns mesos d'absoluta pressió per part de les autoritats espanyoles, el govern de concentració nacional, presidit pel senyor Artur Mas, presenta al Parlament de Catalunya, una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que obté el suport d'entre el 75 i el 85% dels diputats de la cambra. La DUI inclou una convocatòria d'una consulta d'autodeterminació, que si es vota afirmativament, obre les portes a la proclamació de la Independència de Catalunya. Per altra banda, amb la DUI, les institucions espanyoles deixen de tenir jurisdicció sobre el territori i els ciutadans de Catalunya. Les institucions catalanes esdevenen, doncs, sobiranes. Provisionalment, la legislació ordinària espanyola vigent fins aquell dia continua vigent, tret que sigui específicament abolida pel Parlament de Catalunya.

L'11 de setembre del 2013, en el primer aniversari de la Gran Manifestació Patriòtica de l'11s2012, se celebra la consulta d'autodeterminació de Catalunya. Com era d'esperar, els partidaris del Sí a la Independència guanyen de forma abassagadora, per prop d'un 75%  dels vots emesos. La participació en la consulta arriba al 70% del cens electoral. No hi ha cap dubte, doncs, que una majoria clara s´ha pronunciat as favor de la Independència.

Amb la ratificació de la Independència, s'obre un període de negociació amb la comunitat internacional per tal d'assolir el reconeixement del nou estat en totes les instàncies. També es negocia amb les autoritats de l'estat espanyol el repartiment dels actius i els passius i altres qüestions connexes.

Finalment, com a data límit, l'11 de setembre del 2014, el Parlament declara la Independència de Catalunya i la seva entrada a l'ONU i a la Unió Europea com a membre de ple dret. Tanmateix, aquesta data pot avançar-se si es considera adient o per motiu de força major.

En el seu discurs el President de la Generalitat anuncia la celebració d'eleccions constituents al Parlament de Catalunya. La nova cambra s'encarregarà d'elaborar la Constitució de la República de Catalunya. Amb posterioritat se celebraran eleccions legislatives ordinàries, i si s'escau, també eleccions presidencials.

Naturalment la cronologia pot ballar dia amunt o dia abaix, i també els percentatges esmentats, punt amunt, punt abaix, però penso que no m'equivoco gaire si dic que si fa no fa ja serà això. I serà molt!

(NOTA: Post penjat al DGS, el 03.10.2012)

EL MOMENT S'ACOSTA, ÉS L'HORA DE SER FORTS

Aviat tindrem la greu responsabilitat de decidir per nosaltres mateixos. Benvinguda sigui. Serà el moment en què llibertat, patriotisme o dignitat deixaran de ser conceptes per passar a esdevenir fets. Serà l’hora de ser valents i de no tenir por. Serà l’hora també de construir una nova ciutadania que no deixi ningú al marge.

S’acosta el moment de crear un nou país, una nova llibertat, una nova democràcia. Un país en què els nostres homes i dones puguin sentir-se amb iguals drets i obligacions, amb les mateixes possibilitats de desenvolupament individual i com a poble que qualsevol altre ciutadà europeu. Una llibertat en la qual la nostra identitat no esdevingui resistència sinó creativitat, prosperitat i justícia. Una democràcia en què la ciutadania sigui responsabilitat, honestedat i convivència; servir sense servir-se.

I aquest camí de llibertat que volem seguir, que fa temps que molts seguim, té un pas molt important aquest proper dimarts 11 de setembre de 2012, un pas en el que el clam d’un poble per la seva llibertat esdevindrà ja inajornable.

És per això que, amb aquestes breus paraules, us encoratjo a participar en els actes de la propera diada i especialment a la marxa per la reivindicació d’aquest nou Estat de dret, lliure, democràtic i social, integrat a la Unió Europea i que es diu Catalunya.

Joan Carretero, President de Reagrupament Independentista (RCAT)

Actes 11 de setembre

Sant Boi de Llobregat 

- 08:00 h Ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova
Desfilada de banderes i acompanyants des de la Plaça de l'Ajuntament de Sant Boi fins a l'església de Sant Baldiri

Barcelona 

- 10:00 h Ofrena floral al monument de Rafael Casanova
Punt de concentració a la Ronda de Sant Pere / Bruc 

- 13:00 h Homenatge al General Moragues
Pla de Palau

- 13:30 h Dinar de Reagrupament Independentista
Pla de Palau

Menú: Amanida "capritxosa", fideuà (amb o sense all i oli), macedònia, aigua i pa.
Preu: 10 euros
Hi haurà servei de bar

- 16:00 h Sortida de Pla de Palau cap a la Manifestació 11s
Després dels parlaments anirem tots junts cap al punt de concentració de Reagrupament de la manifestació unitària.

-17:00 h  Manifestació unitària 11 de setembre : CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA 
Punt de concentració de Reagrupament : Passeig de Gràcia / València.  Busqueu el globus de Reagrupament.

DURAN, EL COVARD, PUJA AL CARRO

El canvi de camisa d'en Duran i Ecspanya ha estat espectacular. Ja ho diu la dita, ja: "Si no els pots derrotar, afegeix-t'hi", i en Duran ha fet precisament això. Ha vist que no podia derrotar l'embranzida de la manifestació IN-DE-PEN-DEN-TIS-TA del proper 11 de setembre i ha decidit, sense cap problema, afegir-s'hi, o altrament dit, pujar-se al carro.

És això el que tenen els covards, que no tenen complexos en canviar de camisa, per sempre trobar-se al bàndol dels vencedors.

Això, sí, abans ha esperat a deixar en Mas, amb el cul enlaire, i ben retratat. Ja et fotarem, ja, un joc de criatures, Arturet. Si et penses que aniràs a la Moncloa dient, tot això és meu, vas bé per anar a Queralt...

I a tu, Duran, recorda com va sortir el teu enyorat Montilla d'una altra mani.

No manipulis, i no intoxiquis.

EL SENYOR MAS HA TRIAT...

En el moment d’escriure -o més aviat escopir- aquestes ratlles, sembla definitiu que el senyor Mas, 129è president de la Generalitat, no assistirà a la manifestació de l’11S. Això, naturalment, és la seva mort política. I de fet, és la confirmació que ja tenim un nou president de la Generalitat, el 130è, i que es diu Cristobal Ricardo Montoro Romero. El règim autonòmic ha passat a pitjor vida, perquè mai l´havia tinguda bona. Una final del cagaelàstics.

El senyor Artur Mas, farà el mateix que faran en Pere Navarro, la Sànchez Camacho, i tot l’espanyolam de pelatge variat. El senyor Mas ha escollit a quin bàndol ofereix els seus serveis. I ha triat Espanya. Ha triat, de fet, la pitjor de les opcions que tenia davant seu. Sotmetre´s a la discreció espanyola. Hauria estat mil vegades més preferible ser intervinguts directament per Brussel.les…

Però ara que penso, potser el senyor Mas ens ha fet un favor, als independentistes. Ara la fabricació d’independentistes anirà a velocitat sideral. Potser el més lògic és agrair-li la seva sinceritat. Ara les coses són clares. I pels espanyols està claríssim que el futur només és més Espanya. I sans se acabó.

Els independentistes, doncs, hem d’agrair que s’hagi tret la careta. Proposo dues coses: El dia 11, portar una gran pancarta que digui, “Gràcies senyor Mas, per ajudar tant la Independència”. I la segona, de seguida que veiem un convergent a la mani, i abans que ell ens saludi dient-nos “Què tal patriota?”, quan de fet, el que ens volen dir és “Què fas idiota?”, abans, repeteixo, li escopim a la cara, “On t’és l’Arturu Mas?” on és el Wally Mas?

L’únic però, i és un gran però, és el següent: ¿És absolutament necessari putejar els catalans per tal que s’adonin que la Independència és el camí? ¿No seria fins i tot més èpic posar-se al capdavant de l’exèrcit independentista i caure a les primeres ràfegues de l’enemic?

No, no és possible. No m’estranyaria que un convergent, en ple atac psiquiàtric, arribi a justificar sacrifici de Mas per a fer créixer en pocs dies, encara més, la Independència.

L’únic que és del cert, a hores d’ara, és que no hi serà.

I no se’l trobarà a faltar.

(NOTA: Post penjat al DGS, el 29.08.2012)

REAGRUPAMENT DAVANT AQUEST 11 DE SETEMBRE

Reagrupament insisteix que la la via de l'alliberament és la de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de la cambra catalana

Onze de Setembre del 2012: independència o assimilació

Reagrupament Independentista centralitzarà tots els seus actes aquest Onze de Setembre a la ciutat de Barcelona perquè volem contribuir a fer possible que la manifestació d'aquest any sigui multitudinària i que sigui inequívocament a favor de la independència de la nació catalana. No obstant això, volem insistir a dir, com ja hem fet altres vegades, que la mobilització al carrer, tot i ser important perquè demostra que la voluntat d'independència és cada vegada més àmplia al si de la nostra societat, no és suficient per assolir l'estat propi.

 En aquest sentit, reiterem que el moviment independentista només assolirà els seus objectius quan les institucions estiguin governades per formacions polítiques que tinguin la independència de la nació catalana com a primer objectiu i quan al Parlament de Catalunya hi hagi una majoria de diputats i diputades disposades a proclamar-hi la independència.

Justament per això volem insistir que la via per proclamar la nostra sobirania és la de la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de la cambra catalana. Una declaració que obriria el procés de ruptura amb Espanya de la comunitat autònoma de Catalunya (oberta a la incorporació de la resta de territoris que conformen els països catalans quan aquests així ho decideixin) i que culminaria, després d'un període constituent, en un referèndum supervisat pels organismes internacionals que comportaria, en cas que fos aprovat, la creació de l'Estat català a Europa.

Reagrupament considera que la mobilització de centenars de milers de catalanes i catalans aquest Onze de Setembre a Barcelona, com a culminació de la Marxa cap a la Independència organitzada per l'ANC des de fa mesos pot ser un acte de sobirania que posi en marxa aquest procés que necessàriament ha d'anar acompanyat d'una entesa el màxim d'unitària possible de les forces polítiques que tinguin com a objectiu prioritari la Independència del nostre país per anar juntes a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

Aquesta majoria social favorable a la independència que cada vegada s'expressa i es manifesta mes desacomplexadament ha d'anar acompanyada necessàriament d'una majoria política que sigui majoritària a les institucions. I justament en la correcta interrelació entre majoria social i majoria política hi ha l'èxit d'aquest procés d'alliberament nacional.

Reagrupament insisteix a dir que ara no és moment de partidismes, no és moment de buscar el rendiment polític a curt termini, no és moment de discutir sobre lemes i consignes ni de com i de quina manera s'ha d'assistir a la manifestació de l'Onze de Setembre. Mentre perdem el temps en això, l'espoli espanyol continua, el nostre dèficit en infraestructures es fa cada vegada més insostenible, la persecució de la nostra llengua es manté, la crisi i les retallades amenacen el nostre estat del benestar i ofeguen el nostre desenvolupament econòmic. És el moment, per tant, de les grans decisions, és el moment d'un acord de país que ens tregui de la presó espanyola.

Aquesta Diada Nacional no és, per tant, un Onze de Setembre més. Ara és l'hora de decidir si volem continuar sent una colònia d'Espanya, una regió espanyola, una simple província assimilada sense llengua, sense identitat, sense capacitat de decidir sobre els seus recursos o si volem ser presents a Europa i al món com una nació lliure amb estat propi. Reagrupament Independentista sabrà estar a l'altura d'aquest moment històric.

UNA PREGUNTA

SERÀ ARTUR MAS EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUE

COMMEMORARÀ ELS 300 ANYS DE L'OCUPACIÓ ECSPANYOLA?

L'HÒSTIA QUE S'APROPA!

Boníssima l'anècdota que avui m'han explicat.

Tothom a can calabrès, sap del cert que rebran una hòstia electoral com una casa de pagès. Ja ni se n'amaguen. Fins i tot un destacat dirigent no ho dramatitza, ans al contrari. Literalment, el fenòmenu aquest va etzibar al seu interlocutor "I encara que en traiem 5, ja els hem tret abans i no passa res".

5 diputats! Aquesta és la projecció de resultats que barallen! Val a dir que, malgrat ocupar càrrecs d'altíssim rang dins d'ERC, l'autor d'aquesta genial frase, mai ha estat diputat. És un home de l'aparell, un que treballa a l'ombra. Per això és normal que li importi un rave si en treuen 20, 15, 10 o 5... ell continuarà peti qui peti.

En canvi els parlamentaris, saben del cert que molts d'ells s'hi juguen el coll. El ser o no ser (no cal dir que jo espero que sigui el no-ser). Això explicaria com de cop i de volta, sobretot després de votar en contra de l'admissió a tràmit de la ILP sobre la independència al Parlament del parc, molts diputats i diputades d'ERC, sembla que els ha agafat la febrada de les consultes per la Independència.

Però que no havia dit en Ridao que eren gradualistes? No havíem quedat esperar al 2350 per proclamar la Independència?

La veritat és que baixar de 21 a 5 escons -el resultat més baix d'ERC, assolit el 1984, amb la primera majoria absoluta de Jordi Pujol- fins i tot a una servidora li costa de pensar-hi. Però un cop fet, la perspectiva m'omple de felicitat. Quina patacada més descomunal que fóra!

Val a dir que caldria fer una lectura ben diferent de les dues patacades. La primera, la del 1984, com a mínim hauria estat conseqüència d'un sacrifici per impulsar la nova Generalitat els quatre anys abans, tot i que qui en va sortir beneficiat va ser, naturalment, en Pujol.

En canvi, la del 2010, difícilment donarà lloc a una majoria absoluta sociata. Vaja, ni de conya! Serà la conseqüència d'una actuació desastrosa i patètica dels actuals dirigents calabresos.

Només cal comparar l'acció dels dos màxims càrrecs institucionals del partit, en les respectives conjuntures: la d'Heribert Barrera, i la d'aquest desastre amb potes que comença per Ben i acaba per ach... com el dia i la nit, com el blanc i el negre...

Tanmateix, estic segur que ni traient-ne 5, l'actual direcció no deixaria la mamella. Continuaran agafant-s'hi fins que no els quedi més remei que entrar a Can PSOE.

Bé tot plegat assenyala una trajectòria positiva de cara a aquesta Diada que ja tenim al damunt. Les perspectives dels actes convocats per Reagrupament són no només excel.lents, sinó literalment acollonats. Planyo els encarregats de logística, perquè em sembla que en comptes d'un Parc, n'haurem de contractar dos.

Ah, me n'oblidava! També algun ocellet, m'ha dit que els d'Òmnium no les tenen totes, amb la seva manifa afirmacionista. A hores d'ara ja sembla clar que la mani sobiranista convocada per les entitats civils, i amb la presència de Joan Laporta al seu capdavant, s'emportarà la gent de carrer.

Els d'Òmnium, segurament hauran de recórrer a la mà d'obra mercenària d'UGT i CC.OO., sempre fidels als seus amos que els peixen, per intentar omplir de personal la seva paradeta. Serà un autèntic funeral.

Quin Onze que ens espera! I després .... el Tretze (falangista i ecspanyol l'últim!)

11 DE SETEMBRE: HOMENATGE AL GENERAL MORAGUES

PER LA INDEPENDÈNCIA I LA DIGNITAT

CONTRA L'AUTONOMIA I LA SUBMISSIÓ

PARTICIPA-HI!

CATALONIA: THE NEXT STATE IN EUROPE