EL SENYOR MAS HA TRIAT...

En el moment d’escriure -o més aviat escopir- aquestes ratlles, sembla definitiu que el senyor Mas, 129è president de la Generalitat, no assistirà a la manifestació de l’11S. Això, naturalment, és la seva mort política. I de fet, és la confirmació que ja tenim un nou president de la Generalitat, el 130è, i que es diu Cristobal Ricardo Montoro Romero. El règim autonòmic ha passat a pitjor vida, perquè mai l´havia tinguda bona. Una final del cagaelàstics.

El senyor Artur Mas, farà el mateix que faran en Pere Navarro, la Sànchez Camacho, i tot l’espanyolam de pelatge variat. El senyor Mas ha escollit a quin bàndol ofereix els seus serveis. I ha triat Espanya. Ha triat, de fet, la pitjor de les opcions que tenia davant seu. Sotmetre´s a la discreció espanyola. Hauria estat mil vegades més preferible ser intervinguts directament per Brussel.les…

Però ara que penso, potser el senyor Mas ens ha fet un favor, als independentistes. Ara la fabricació d’independentistes anirà a velocitat sideral. Potser el més lògic és agrair-li la seva sinceritat. Ara les coses són clares. I pels espanyols està claríssim que el futur només és més Espanya. I sans se acabó.

Els independentistes, doncs, hem d’agrair que s’hagi tret la careta. Proposo dues coses: El dia 11, portar una gran pancarta que digui, “Gràcies senyor Mas, per ajudar tant la Independència”. I la segona, de seguida que veiem un convergent a la mani, i abans que ell ens saludi dient-nos “Què tal patriota?”, quan de fet, el que ens volen dir és “Què fas idiota?”, abans, repeteixo, li escopim a la cara, “On t’és l’Arturu Mas?” on és el Wally Mas?

L’únic però, i és un gran però, és el següent: ¿És absolutament necessari putejar els catalans per tal que s’adonin que la Independència és el camí? ¿No seria fins i tot més èpic posar-se al capdavant de l’exèrcit independentista i caure a les primeres ràfegues de l’enemic?

No, no és possible. No m’estranyaria que un convergent, en ple atac psiquiàtric, arribi a justificar sacrifici de Mas per a fer créixer en pocs dies, encara més, la Independència.

L’únic que és del cert, a hores d’ara, és que no hi serà.

I no se’l trobarà a faltar.

(NOTA: Post penjat al DGS, el 29.08.2012)