L'HÒSTIA QUE S'APROPA!

Boníssima l'anècdota que avui m'han explicat.

Tothom a can calabrès, sap del cert que rebran una hòstia electoral com una casa de pagès. Ja ni se n'amaguen. Fins i tot un destacat dirigent no ho dramatitza, ans al contrari. Literalment, el fenòmenu aquest va etzibar al seu interlocutor "I encara que en traiem 5, ja els hem tret abans i no passa res".

5 diputats! Aquesta és la projecció de resultats que barallen! Val a dir que, malgrat ocupar càrrecs d'altíssim rang dins d'ERC, l'autor d'aquesta genial frase, mai ha estat diputat. És un home de l'aparell, un que treballa a l'ombra. Per això és normal que li importi un rave si en treuen 20, 15, 10 o 5... ell continuarà peti qui peti.

En canvi els parlamentaris, saben del cert que molts d'ells s'hi juguen el coll. El ser o no ser (no cal dir que jo espero que sigui el no-ser). Això explicaria com de cop i de volta, sobretot després de votar en contra de l'admissió a tràmit de la ILP sobre la independència al Parlament del parc, molts diputats i diputades d'ERC, sembla que els ha agafat la febrada de les consultes per la Independència.

Però que no havia dit en Ridao que eren gradualistes? No havíem quedat esperar al 2350 per proclamar la Independència?

La veritat és que baixar de 21 a 5 escons -el resultat més baix d'ERC, assolit el 1984, amb la primera majoria absoluta de Jordi Pujol- fins i tot a una servidora li costa de pensar-hi. Però un cop fet, la perspectiva m'omple de felicitat. Quina patacada més descomunal que fóra!

Val a dir que caldria fer una lectura ben diferent de les dues patacades. La primera, la del 1984, com a mínim hauria estat conseqüència d'un sacrifici per impulsar la nova Generalitat els quatre anys abans, tot i que qui en va sortir beneficiat va ser, naturalment, en Pujol.

En canvi, la del 2010, difícilment donarà lloc a una majoria absoluta sociata. Vaja, ni de conya! Serà la conseqüència d'una actuació desastrosa i patètica dels actuals dirigents calabresos.

Només cal comparar l'acció dels dos màxims càrrecs institucionals del partit, en les respectives conjuntures: la d'Heribert Barrera, i la d'aquest desastre amb potes que comença per Ben i acaba per ach... com el dia i la nit, com el blanc i el negre...

Tanmateix, estic segur que ni traient-ne 5, l'actual direcció no deixaria la mamella. Continuaran agafant-s'hi fins que no els quedi més remei que entrar a Can PSOE.

Bé tot plegat assenyala una trajectòria positiva de cara a aquesta Diada que ja tenim al damunt. Les perspectives dels actes convocats per Reagrupament són no només excel.lents, sinó literalment acollonats. Planyo els encarregats de logística, perquè em sembla que en comptes d'un Parc, n'haurem de contractar dos.

Ah, me n'oblidava! També algun ocellet, m'ha dit que els d'Òmnium no les tenen totes, amb la seva manifa afirmacionista. A hores d'ara ja sembla clar que la mani sobiranista convocada per les entitats civils, i amb la presència de Joan Laporta al seu capdavant, s'emportarà la gent de carrer.

Els d'Òmnium, segurament hauran de recórrer a la mà d'obra mercenària d'UGT i CC.OO., sempre fidels als seus amos que els peixen, per intentar omplir de personal la seva paradeta. Serà un autèntic funeral.

Quin Onze que ens espera! I després .... el Tretze (falangista i ecspanyol l'últim!)