LA BARCELONA -i la CATALUNYA- DE MONTILLA I EL TRISTPARTIT
La venjança és un plat que es menja fred. I el diari El País em sembla que li té ganes a en Montilla. Sigui com sigui, penso que de vegades en podem treure profit de les hòsties entres els ecspanyols. De la mateixa manera que massa sovint els ecspanyols treuen profit de les hòsties -certament més innòcues- entre els catalans.
Les fotos que publica avui el diari El País -"el suyo" que afegia l'enyorat Ramon Barnils- són tota una declaració de guerra... i la més crua imatge del que és la Catalunya montillista i tristpartita.
Tan preocupats com diuen estar per l'eix social, i suposo que es refereixen a això, no. Relax, i ocupació social, això sí, de poc valor afegit -vull dir que no es necessita tenir un màster ni un grau.
Unes fotos com aquestes demostren la crisi dels valors cívics. En una sola instantània es capta la fallida de les polítiques socials, de les polítiques d'immigració, de les polítiques econòmiques, de les polítiques de seguretat ciutadana (on són els UPAS? i els Mossos?), i per damunt de tot, la manca de compromís cívic i la manca de coratge, d'una societat cada cop més individualista i individualitzada...
No cal dir que són imatges que donaran la volta al món. I no cal dir que a partir d'ara, la púrria més púrria de les ciutats europees, no caldrà que vagin a fer turisme sexual a l'altra punta de món, no. Només caldran que s'acostin a la gran capital del Mediterrani nord-occidental.
Realment la degradació de la Catalunya ecspanyola, autonomista, borbònica, ja no té deturador. Bé, sí, l'únic deturador que té són els propis catalans. Hem de ser conscients que si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. I tindrem Montilles, tristpartits i ecspanya, no només a la Boqueria, si no a totes les cantonades.
D'una terra que, tanmateix, i malgrat la sang que ha vessat al llarg dels tres-cents darrers anys i dels fills que ha sacrificat per la seva llibertat, encara té esma de tornar-se a aixecar i a lluitar per la seva independència i la seva dignitat!
I aquesta és la meva -i espero que vostra- esperança!
Etiquetes de comentaris: JOSÉ MONTILLA, PROSTITUCIÓ, TRISTPARTIT
escrit per JOSEP el 9/01/2009 09:34:00 p. m.
3 Comments:
QUI NO LI TE GANAS?.ES TAN EVIDENT QUE AMB "AIXO" DEL TRI-PARTIT ANEM DE MAL- BORRAS.
JUGANT AMB BCN.
M'estalvio la moralina sobre els fets. Em preocupa en canvi el to i l'argumentari. La visió unívoca de la realitat a partir de la política. El prejudici de la intencionalitat disciplinent: Tot fet és producte d'una premeditació planejada.
El món, sortosament a desgrat nostre, gira també adés els que pretenen o s'autoerigeixen com a conductors del destí. El concepte d'un únic Déu interventor, amo i senyor del món, fonamenta masses principis interpretatius. La realitat (com a natura) és molt més complexa i en darrer extrem incontrolable, sortosament.
La maximalitat d'algunes proposicions d'aquest post [exp.:BCN burdell d'Europa]a partir d'unes fotografies noticiades és, al meu modest parer, un pèl exagerades. D'una banda pq se li reconeix al mitjà una capacitat d'incidència social a escala planetària que m'aventuro a qüestionar.
Hi ha responsabilitats pólítiques, clar. No les nego, i en comparteixo la seva denúncia. El meu comentari només volia fer incidència en el to categòric que desprèn el post.
Personalment m'agraden més les manifestacions que apelen al dubte, que proposen qüestions i conviden a la reflexió.
//El meu és tan sols un comentari personal d'algú que deu estar probablement en orsai. Dispensa.
Bé, per una banda volia dir que a qui li té jurada el "su País" no és a n Montilla, que potser també, sino a n Zp, i en Montilla, en aquests moments, als ulls de la fauna hispanocastellana, és un dels punts més febles per on es pot trencar la corda. De fet, ja vaig vaticinar quant en Zp. amb nocturnitat i alevosia va fer el decret de la TDT de pagament a favor de Mediapró de'n Roures que calia que en Montilla es prepares, que anirian a pel ell.
I referent a Barcelona, quant en una casa manen uns macarres, lo més probable és que la converteixin en una casa de putes. Així, tal com raja i pel boc gros, perque de discursos florits, a hores d'ara ja n'anem sobrats.
Cordialment.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home