TIME TO SPEAK OUT

28.01.2012

Crisis are times of difficulty and confusion in ideas and in public life.There are also times when leadership, the ability of governments and political projects are tested.

As an example, in the United States, President Obama and his administration are projecting some doubts, since its first term in office have not been as bright as expected. Even though they have do better than their predecessors, but not as good as the expectations they have raised when they accessed at the forefront of the world´s most powerful country.

Although in a very different scenario, MM. José Montilla and J.L. Rodriguez Zapatero have already passed into history as dismal gray political leaders and rulers, not only for the mismanagement of the situation they have found, but also for being unable to provide hope. In Mr. Montilla case, his government´s incompetence and lack of national (catalan) project, led to a disastrous election results both to its own formation and to its partners. However, he has recently been nominated Spanish Senator. In the case of Mr. Zapatero and their followers, they are a crystal-clear example that systematic frivolity, demagoguery and deceit deserve a strong electoral punishment.

Obviously, recent political changes should imply changes in main political forces behavior. However, in Catalonia, with the exception of more severe spending cuts, the current government has not substantially changed the worst of Mr. Montilla´s policies, specially regarding the relationship between Catalonia and Spain. The Catalan government sails in mediocrity and takes refuge in an ambiguous and incomprehensible discourse. The same goes for CiU federation, under Mr. Duran i Lleida leadership and dictate from Madrid.

President Artur Mas declared that "perhaps the seams of the Constitution and the Statute have to be broken a bit". Also, Mr. Oriol Pujol, recommended lime tea to die-hard independentists. As we can see, our rulers poverty of language and metaphors is alarming. In Catalonia, we simply replace one metaphor (fish basket) for another (broken seams) without achieving real progress. Instead we need to have our own fishing nets in order to capture according to our needs, and wear our own made clothes and not those made by someone´s else.

However, at the EU there are leaders who are not afraid to speak out, even if they don´t get the desired outcomes. As an example, Scotland government is fullfilling its promise to consult its people on the country's independence. In Scotland, where those in favour of Independence are less than in Catalonia, citizens won´t be asked about a new fiscal pact or about UK law broken seams.

They will be simply asked if they want their own state, if they want Independence.

Do not think the time has come in Catalonia to speak out?

Author: RCAT web team

Translation: JS

4 PRESIDÈNCIES PER EN DURAN

Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat de dalt, el senyor Duran i Ecspanya assumirà 4 presidències de la part catalana de comissions mixtes Generalitat-Govern espanyol.

Concretament, són les següents:

- La Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

- La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral d'Infrastructures.

Algunes reflexions al respecte. Primer, fins ara, aquestes comissions eren presidides per tres consellers del govern Montilla diferents: en Saura, les dues primeres, en Castells, la tercera i en Nadal, la darrera. Ara tot queda concentrat en les mans d'un sol individu, que per més inri no és ni membre del govern de Catalunya, ni tan sols diputat del Parlament de Catalunya. De fet és diputat del Congreso de los Diputados, espanyol, i doncs, no té cap sentit que representi la part catalana, perquè ell no forma part de cap institució catalana. És un enorme contrasentit.

Objectivament, doncs, amb aquests quatre nomenaments, el govern Mas afebleix la posició de la CAC respecte el govern de Madrid. Semblava impossible fer-ho pitjor que ho feia el govern Montilla, però el senyor Mas, en unes escasses setmanes ho ha aconseguit. Avui, Catalunya és més feble respecte Ecspanya que abans de les eleccions... Sense comentaris.

Dos, els nomenaments han estat acordats per la Vicepresidenta del Govern, la senyora Joana Ortega. Ja vaig dir en un post recent que aquesta serà la principal porta d'entrada d'en Duran en el govern. Ortega és la dona de palla d'en Duran. Aquest serà al govern sense ser-hi, de manera que remenarà les cireres, però mai haurà de passar comptes. Per cert, l'Ortega ha substituït en Carod-Rovira com a representant de la Generalitat en l'òrgan de direcció de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Segons sembla, serà a través d'aquest think tank oficial, que en Duran vehicularà la seva tasca d'Afers Exteriors. Un altre servei doncs, de la submissa Ortega.

Tres. A Madrid, veient com en Duran i Ecspanya es menja amb patates en Mas i no para d'acumular poder, respiren fondo. Jo suposo que deuen al.lucinar com pot ser que un tipus que no forma part del govern, en la pràctica controli tots i cadascun dels llocs claus.... Segurament, n'ha après molt de les estratègies vaticanistes de fer política, per raons òbvies.

Penso que els diputats independentistes del Parlament (diuen que n'hi ha 58 que se'n declaren), haurien de fer per manera de vetllar perquè aquest afebliment objectiu del país respecte de Madrit, no l'enfonsés encara més en la misèria i la decrepitud on es troba actualment... Ep si és que volen evitar-ho!

JO NO SÓC TONTO!

Els nostres enemics estan desesperats per disminuir el tsunami que els cau al damunt. Ja no saben què fer per ajudar els convergents a guanyar sense baixar de l'autocar. Els ofereixen de tot. Si la cosa continua així, em jugo un pèsol que el 20 de novembre (eheheheh), La Vanguardia and company declararan vencedor l'Artur Mas amb 135 escons, i demanarà que se suspenguin les eleccions, que ella haurà cuinat.

Aixxx, aquests cripto-feixistes enyoren l'estratègia que sempre havia utilitzat el ja difunt Samaranch quan havia d'enfrontar-se amb un contrincant per un càrrec... Literalment el neutralitzava, naturalment, vés a saber com ... -tot i que m'ho imagino.

Ara els nostres dependentistes decadents -eh, Montilla?- els tenen per corbata, no els arriba la camisa al melic... Saben que les properes eleccions poden ser claus, decisives i hi estan abocant tots els recursos, a més de les psyops (guerra psicològica) que no tinc cap dubte que està desenvolupant el CNI.

L'enquesta del Racòmetre de RAC1, ha centrat molt l'atenció de la gent. Normal, els resultats són contundents en tots els sentits.

Dit això, és obvi que no puc escaquejar-me dels resultats, o més aviat dels no-resultats, que el Racòmetre de marres dóna a Reagrupament. Però la veritat és que, mirant les dades he de dir de forma contundent que JO NO SÓC TONTO!

Anem a pams. Els senyors de Feedback, han renovat l'art de fer sondejos, innovant sense precedents. Tant que fins i tot han acabat inventant-se un nou acrònim per referir-se a una determinada formació política. Així amb dos collons!

Naturalment, estic parlant d'aquest objecte polític no identificat (OPNI) que respon al nom de RxCAT... connais pas? Jo us ho juro que no, i això que sóc doctor de la cosa (d'acord, no sóc catedràtic, però com diuen els Manel, de vegades ens en sortim, i jo ho vaig fer en un dia de pluja torrencial del mes de desembre del 2001... collons com plovia i jo que no parava de xerrar...).

Si, com se suposa, l'enquesta va ser feta utilitzant l'esmentat acrònim, a qui li pot estranyar el resultat obtingut?

I de fet, l'OPNI aquest és d'una mala llet que tomba d'esquena. Fixeu-vos que és un oxymoron entre les sigles de Reagrupament (RCAT o RI), i les de la Plataforma per Catalunya (PxCAT). Aixxx el biaix obsessionat en convertir-nos en quelcom d'extrema dreta... com se li veu el llautó...

U. La sigla que a hores d'ara sembla més probable de la nostra candidatura és RI, de manera que l'han vessat. Un terrible error des de la perspectiva estrictament tècnica. L'analista no es pot inventar el primer acrònim que li passi pel cap!

Dos. Quants dels 1000 enquestats poden haver confòs l'OPNI amb les sigles de la formació xenòfoba a la que al.ludia més amunt? Jo em jugo un segon pèsol que no pocs. I naturalment, el rebuig deu haver estat majúscul.

Ara bé, deixem de fer de flower powers i posem-nos en pla seriós. No es pot descartar una estratègia ecspanyola per anar, en els dos mesos que resten, atiant les expectatives entre Reagrupament i altres opcions, en un intent de tornar boig el personal, de fotre dels nervis els centenars de milers d'independentistes que han de ser l'element clau en les properes eleccions. "Ara dic que en Pepet en treu tres... demà que el Jaumet en treu dos, la setmana que ve, que tots dos en treuen els mateixos, etc.", i així anar fent, a veure si ens podem treure els ulls entre nosaltres i els fem la feina d'aplanar el triomf de la candidatura absolutament (eheheheh) dependentista i decadent de l'Artur Mas.

Fixem-nos un altre aspecte. Ens cedeixen les engrunes, 2, 3 diputats, poca cosa més. De fet, és aquí on hi ha la veritable guerra psicològica. Atès que ja no poden ignorar el tsunami independentista, intenten difondre la idea que finalment, l'hemorràgia serà controlable. I la veritat és que em jugaria un tercer pèsol que la sangada serà molt més important. D'entre 10 i 15, pel cap baix. I això ja són paraules majors. Això sí que és un tsunami com déu mana. I tothom sap que hauria pogut ser molt més gran si s'haguessin produït determinats acords, a hores d'ara sembla que definitivament altvortats, vés què hi farem!

Però tot i així, no em cap al cap que tota la gent que darrerament s'ha mobilitzat entre consultes i manifestacions, centenars de milers, acabin dipositant el vot a l'opció dependentista decadent d'en Mas i en Duran i Ecspanya. No és possible! Cal tenir molt present que qualsevol vot independentista al Mas és un vot perdut, és un vot llençat a la brossa. No pot pas passar! L'independentisme real ha de recollir, pel cap baix 300.000 vots, i això són un fotimer de diputats! A més l'enfonsament del Titànic-Puigcercós serà dels que fa època -però d'aquest tema millor guardar un prudent silenci, ara no toca.

Cal doncs, continuar la mobilització, multiplicar els actes, lluitar contra el blackout informatiu que ens caurà quan comenci la campanya, és a dir, l'apagada. Cal tenir coratge i tirar endavant, perquè ja quasi els tenim el peu al coll, però ells es revolten com a gossos rabiosos... s'hi juguen moltes prebendes i nosaltres som, de debò, el seu veritable malson.

Endavant les atxes!

LA BARCELONA -i la CATALUNYA- DE MONTILLA I EL TRISTPARTIT

La venjança és un plat que es menja fred. I el diari El País em sembla que li té ganes a en Montilla. Sigui com sigui, penso que de vegades en podem treure profit de les hòsties entres els ecspanyols. De la mateixa manera que massa sovint els ecspanyols treuen profit de les hòsties -certament més innòcues- entre els catalans.

Les fotos que publica avui el diari El País -"el suyo" que afegia l'enyorat Ramon Barnils- són tota una declaració de guerra... i la més crua imatge del que és la Catalunya montillista i tristpartita.

Tan preocupats com diuen estar per l'eix social, i suposo que es refereixen a això, no. Relax, i ocupació social, això sí, de poc valor afegit -vull dir que no es necessita tenir un màster ni un grau.

Unes fotos com aquestes demostren la crisi dels valors cívics. En una sola instantània es capta la fallida de les polítiques socials, de les polítiques d'immigració, de les polítiques econòmiques, de les polítiques de seguretat ciutadana (on són els UPAS? i els Mossos?), i per damunt de tot, la manca de compromís cívic i la manca de coratge, d'una societat cada cop més individualista i individualitzada...

No cal dir que són imatges que donaran la volta al món. I no cal dir que a partir d'ara, la púrria més púrria de les ciutats europees, no caldrà que vagin a fer turisme sexual a l'altra punta de món, no. Només caldran que s'acostin a la gran capital del Mediterrani nord-occidental.

Realment la degradació de la Catalunya ecspanyola, autonomista, borbònica, ja no té deturador. Bé, sí, l'únic deturador que té són els propis catalans. Hem de ser conscients que si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. I tindrem Montilles, tristpartits i ecspanya, no només a la Boqueria, si no a totes les cantonades.

D'una terra que, tanmateix, i malgrat la sang que ha vessat al llarg dels tres-cents darrers anys i dels fills que ha sacrificat per la seva llibertat, encara té esma de tornar-se a aixecar i a lluitar per la seva independència i la seva dignitat!

I aquesta és la meva -i espero que vostra- esperança!

MAD WORLD

La política a l'oasi s'està convertint en un escenari pitjor que el QUE apareix al postapocalíptic Gears of War, una autèntic blockbuster dels jocs digitals. Vegem-ne alguns detalls.

Plega en Mas?
Una de les crítiques, remarques o observacions que sempre he rebut des de que vaig començar aquest bloc és que més que penjar informació, penjo opinió, la qual pot ser compartida més o menys pels lectors, però que no va gaire més enllà, donada que la meva capacitat d'influència social és més aviat limitada, per no dir escassa. Jo responc a aquestes observacions dient que escric perquè sempre m'ha agradat escriure i perquè així m'estalvio el psiquiatre. I que ningú és obligat a llegir aquest modest bloc... si més no de moment.

Però avui sí que puc pressumir de tenir teca d'aquella que publiquen dia sí i dia també els confidencials que tant èxit tenen. El meu confident, que de forma poc original, anomenaré Deepthroat, m'assegura que l'Artur Mas, el traidor de la Moncloa, està a un pèl de deixar-ho córrer tot, és a dir, de plegar definitivament. Probablement els fets s'acceleraran si els resultats a les eleccions locals són dolents. Aquesta informació lliga amb d'altres que asseguren que és un home trencat, que amb prou feines pot mantenir-se dret.

No és pas casualitat que en els darrers quinze dies, el seu enemic directe, que no és altre que en Duran i Lleida, per descomptat, es multiplica mediàticament, aprofitant la presentació del seu nou llibre on es declara ecspanyol hasta las cachas. Els zombies roquistes surten dels seus sarcòfags i s'agenollen davant seu, tot retent-li homenatges, en una sonora bufetada a la galta d'en Mas. Sembla més que evident que la tribu roquista s'està reorganitzant per portar a terme una carnisseria amb l'afeblit sector sobiranista de CDC, incloent-hi, la famiglia. El seu objectiu, però és guanyar temps fins que el seu príncep blau, és a dir, en Lluís Recoder, es deixi de romanços, i passi de la política local (Sant Cugat) a la política nacional. El pla seria el següent: un cop torni a guanyar l'alcaldia, aplicaria el mètode sociata de dimitir d'aquí a un any o, màxim, dos, per tal de presentar-se com a candidat de CiU a les eleccions del 2010, si és que no s'avancen abans. Amb aquest nen maco al capdavant, s'haurien acabat totes les veleïtats autodeterministes que darrerament han tret el morro a CDC i que han fet sonar les alarmes en l'establishment... i els roquistes podrien tornar a dedicar-se a matxacar de nou en Duran i Lleida.

De sociates a C's, una sangonera
Però encara hi ha més, en aquest oasi fora de control. Una de les dinàmiques que més s'intenten amagar, però que amb prou feines s'aconsegueix, és la de silenciar l'autèntica sangonera que estan patint els sociates en benefici dels C's. Al Baix Llobregat, si més no, sembla no tenir deturador. I és que la diferència ideològica entre uns i altres és nul.la. Només faltava el cas canari, on els sociates han afusellat el programa electoral dels C's per acabar-ho d'adobar. No m'estranyaria que tard o d'hora, el principal enemic d'en Montilla dins la seva quadra, que no és altre que en Corbacho, acabi passant-se amb armes i bagatges, als C's, sempre i quan tingui assegurat que no perdrà la menjadora i que passarà a ser l'amo del corral ciutadà. M'hi jugo un pèsol.

Els altres també reparteixen
La situació no és pas millor en les altres dues cases. A can ERC, Deepthroat m'informa que en Puigcercós somnia dia i net en arrencar-li la pell a tires a en Carod, i que la tensió va en augment, sobretot de cara a la candidatura presidencial del 2010, sobretot perquè hi ha un tercer en discòrdia, en Joan Carretero, naturalment. En Carallot té molt clar que si ha de plegar de cara al 2010, vol portar-se a la tomba en Putxi. I aquest no sap ben bé quin moment triar per carregar-se aquell, i a més derrotar l'exalcalde de Puigcerdà. Realment té una situació molt complicada.

Per la seva banda, els palanganeros majors, viuen en un estat de guerra permanent. La responsabilitat policial de l'amic Xoan li està passant factura, i la major part de moviments socials i alternatius decents, s'estan allunyant d'IC cames ajudeu-me. Només els quedarà la pijeria frívola de Gràcia, per votar-los, sí aquells que guanyen més de 100.000 euros l'any. I algun activista catòlic, tipus cristians pel socialisme, per fer el sòmines. Els PSUC-Viu, ja han cardat el camp. Les relacions amb EUA, no són pas bones, i també es registren fuites cap als C's, per la qual cosa, la situació no els permet ser gaire optimistes.

En definitiva, estem davant d'un món completament boig! A Mad World, com el de la banda sonora del tràiler de Gears of War. Farà un pet com un aglà? Esperem que sí.