PERQUÈ NO HI HA BANDERES A LA PLAÇA CATALUNYA?

Si una cosa diferencia clarament les revolucions àrabs de les darreres setmanes, de la concentració-happening-osea-superguai que té lloc a la Plaça Catalunya, és que en aquesta darrera no es veu ni una punyetera bandera.

Fixem-nos en les tres fotos següents:

Són fotos de manifestacions a Tunísia, Líbia i Egipte. Fetes entre els mesos de març i abril passats. Hi podem veure, en cadascuna d'elles les banderes nacionals. Hi ha, doncs, una clara identificació entre la protesta política per una democràcia real, i la causa nacional respectiva. No hi ha cap mena de dicotomia entre l'una i l'altra. Sembla evident.

Fixem-nos ara en la foto dels indignats nostrats que s'arrosseguen per la Plaça Catalunya...

Hi veiem alguna bandera catalana? No pas. I no la veiem, perquè segons sembla -i m'agradaria equivocar-me- no la volen pas els nostres indignats. Les raons, les trobem aquí. És a dir, la qüestió nacional, això és, la Independència, fa nosa. No és prou transversal....

Us sona això?

Si se n´ha de ser de malparit per anar amb aquests romanços a aquestes alçades.

Suposo que l'spanish revolution dels nens superguais vol ser popular però poc nacional ....

I bé, els nens macos, perquè molts són nens macos -ep, i nenes!-( i segur hi trobem més d'un i de dos, potes negres, és a dir, fills de la classe política i sindical contra la qual aparentment es manifesten, això sí salpebrat amb immigrants presentables -ja se sap, alguns sudamericans... que els magribins, subsaharians o asiàtics, no són cool), què fan per divertir-se i muntar el numeret?

Doncs si ens fixem en la foto anterior, es pinten les mans de blanc. Quan ho vaig veure per televisió l'altre dia, em va recórrer una tremolor per l'espinada...

"Hòstia", vaig pensar, "el CNI!"

Us ho juro! No ho vaig poder evitar. I és que la xorrada aquesta de pintar-se les mans de blanc, no és una idea precisament original.

De fet, és una estratègia que em recordava d'allò més a les mobilitzacions anti-ETA de fa uns quants anys, al espíritu de Érmua i tota la mandanga aquella.

Només cal veure la foto inferior, d'aquelles mobilitzacions (ja ho sé, perdoneu si és cutre, però és la primera que he trobat...)

De manera que els nostres indignats, utilitzen els recursos mobilitzadors dels serveis contraterroristes ecspanyols. Caram, caram, la cosa ja comença a lligar. No us sembla?

Cal afegir, en aquest sentit, que el moviment de les mans blanques, també ha estat abastament utilitzat a l'Amèrica Llatina, particularment a Colòmbia. I de nou, les coses lliguen...

Jo, la veritat, cada cop em refermo més en una idea.

L'ecspanyolisme és conscient que l'independentisme està desfermant-se socialment... tal i com ha demostrat el moviment de les consultes per la independència, i sobretot, la jornada del 10A a Barcelona.

Pels ecspanyols, és urgent recuperar el carrer... i marginar l'independentisme.

Algú em pot dir quants segons -no dic hores, dic segons- hauria durat una acampada independentista a la Plaça Catalunya?

O és que bevem a galet?

I naturalment, per acabar de quadrar-ho tot, només ha calgut que el tonto de la pel.lícula, en Felip Puig, hagi enviat els seus boys a matxacar els nens macos. Els de la Mòbil dels Mossos van tornar a omplir-se de merda... a compte dels polítics ... com en els millors temps de l'anterior conseller, en Joan Saura.

I és que tot sembla indicar, que el càrrec de conseller d'interior... imprimeix caràcter.

(I dit sigui de passada, com és que l'Ajuntament ja quasi ex-sociata no ha rebut per cap banda? Si no m'erro, a banda de la Mòbil, els UPAS tampoc no es van quedar curts repartint estopa, oi? Què n'han de dir la Sra. Escarp i el senyor Vilaró?). Ah, és clar, potser és que els UPAS són -encara- d'esquerra.

Paciència de país que ens ha tocat viure ... tu!

4 PRESIDÈNCIES PER EN DURAN

Segons publica el Diari Oficial de la Generalitat de dalt, el senyor Duran i Ecspanya assumirà 4 presidències de la part catalana de comissions mixtes Generalitat-Govern espanyol.

Concretament, són les següents:

- La Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral Generalitat-Estat.

- La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.

- La Comissió Bilateral d'Infrastructures.

Algunes reflexions al respecte. Primer, fins ara, aquestes comissions eren presidides per tres consellers del govern Montilla diferents: en Saura, les dues primeres, en Castells, la tercera i en Nadal, la darrera. Ara tot queda concentrat en les mans d'un sol individu, que per més inri no és ni membre del govern de Catalunya, ni tan sols diputat del Parlament de Catalunya. De fet és diputat del Congreso de los Diputados, espanyol, i doncs, no té cap sentit que representi la part catalana, perquè ell no forma part de cap institució catalana. És un enorme contrasentit.

Objectivament, doncs, amb aquests quatre nomenaments, el govern Mas afebleix la posició de la CAC respecte el govern de Madrid. Semblava impossible fer-ho pitjor que ho feia el govern Montilla, però el senyor Mas, en unes escasses setmanes ho ha aconseguit. Avui, Catalunya és més feble respecte Ecspanya que abans de les eleccions... Sense comentaris.

Dos, els nomenaments han estat acordats per la Vicepresidenta del Govern, la senyora Joana Ortega. Ja vaig dir en un post recent que aquesta serà la principal porta d'entrada d'en Duran en el govern. Ortega és la dona de palla d'en Duran. Aquest serà al govern sense ser-hi, de manera que remenarà les cireres, però mai haurà de passar comptes. Per cert, l'Ortega ha substituït en Carod-Rovira com a representant de la Generalitat en l'òrgan de direcció de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Segons sembla, serà a través d'aquest think tank oficial, que en Duran vehicularà la seva tasca d'Afers Exteriors. Un altre servei doncs, de la submissa Ortega.

Tres. A Madrid, veient com en Duran i Ecspanya es menja amb patates en Mas i no para d'acumular poder, respiren fondo. Jo suposo que deuen al.lucinar com pot ser que un tipus que no forma part del govern, en la pràctica controli tots i cadascun dels llocs claus.... Segurament, n'ha après molt de les estratègies vaticanistes de fer política, per raons òbvies.

Penso que els diputats independentistes del Parlament (diuen que n'hi ha 58 que se'n declaren), haurien de fer per manera de vetllar perquè aquest afebliment objectiu del país respecte de Madrit, no l'enfonsés encara més en la misèria i la decrepitud on es troba actualment... Ep si és que volen evitar-ho!

FI DE RÈGIM

Els propers mesos, fins al 28 de novembre, que a hores d'ara sembla ser la data escollida per les eleccions, assistirem a l'agonia de la fi del règim. Del règim autonòmic, naturalment. I serà una fi per llogar-hi cadires, o per arrencar a córrer, depèn de l'estómac de cadascú.

Els dependentistes, se'ls passaran tirant-se els plats de la corrupció per damunt. Avui, en Saura a can la tieta Basté, salivava quan parlava de la Comissió del Milletgate. No s'estan de punyetes. Després d'haver-les passades canutes, amb la comissió de l'incendi d'Horta, ara els palanganeros es prendran la revenja i aniran a sac contra els convergents... i comptaran amb la complicitat del tristpartit i, sobretot, de gran part dels mitjans de comunicació.

La rèplica serà, naturalment, el cas Pretòria, on cada cop és més evident que els sociates tenen molt a perdre. Però moltíssim, eh? De fet, tots els dependentistes estan a la corda fluixa. Ara ja la merda esquitxa a ministres, consellers, diputats, alcaldes, et tutti quanti.

I per acabar-ho d'adobar, també hi ha el cas Gürtel, que afecta de ple els peperos. De manera que la merda està bastant repartida.

Funcionarà la guillotina? Suposo que els més tontos pringaran, és clar. Però els peixos grossos, segur que acabaran fent algun tipus d'acord de sotamà. No es poden permetre anar tots a la presó. Entre d'altres raons, perquè la justícia ecspanyola no és que tingui un full de serveis precisament brillant -i ho deixo aquí, per si les mosques.

CiU salva, de nou, els sociates

Els convergents, que se les prometien tan felices, estan a punt de menjar molta porqueria. I per això, com sempre passa, ja han posat en marxa l'intercanvi de cromos. El senyor Duran i Ecspanya ha salvat el cul a ZP amb el tema del vot sobre les mesures de crisis. Sense cap dubte és un senyal inequívoc que els convergents volen arribar a algun acord amb els sociates, que serien els encarregats -de cara a la galeria, naturalment- de frustrar la set de sang dels palanganeros i altres acòlits.

Jo realment, el nivell d'arrossegament a què és capaç d'arribar CiU a Madrid, mai em deixarà de sorprendre. Quan sembla que ha tocat fons, encara s'enfonsa més. No cal dir que sempre, l'excusa és la sobada "responsabilitat", no serà, però envers el poble català, no.

Algun dia caldrà analitzar amb cura el mecanisme de funcionament del cervell d'un dependentista, per tal de localitzar-hi la disfunció que genera que sempre acabin cedint davant dels ecspanyols, els quals, no només no els ho agraeixen, sinó que no dubtaran en esclafar més Catalunya, amb ràbia.

És el moment de tallar amarres, no podem permetre'ns ni tan sols ser la tercera força política. Hem d'anar a per totes: serà l'única manera de redreçar el país en un termini relativament curt, i en aquest sentit, minimitzar les pèrdues laborals, de capital, etc. que ja fa mesos que s'estan produint. I que, tot sembla indicar, aniran a més.

(Per cert, no pot ser casualitat, que el mateix dia que en Mas és emmerdat a la premsa, en Duran i Ecspanya apareix com el gran polític responsable... oi que no?)

LES RATES CONTINUEN SALTANT DEL VAIXELL QUE S'ENFONSA

Fa uns mesos va ser en Carod. Ara ha estat en Saura. Saben que se'ls acaba la bicoca i volen evitar a tota costa ser qui rebi la rebolcada electoral que s'aproxima. Per això tenen als nanos, esperen que siguin ells qui entomin l'hòstia: en Puigcercós i aquesta mena de Forest Gump que respon al nom de Joan Herrera.

Tot i que no conec personalment en Saura -o mínimament, atès que ens vam saludar ara fa uns anys en un dels sopars de la revista Debat Nacionalista, organitzats per en Miquel Sellarès- em sembla que no és precisament d'aquells que deixen la cadira voluntàriament. Més aviat al contrari. Respon a l'arquetipus dels culs de ferro de l'antifranquisme dels anys 70s, és a dir, d'aquells que era capaç de mantenir una reunió i derrotar l'adversari no convencent-lo, sinó més aviat esgotant-lo.

No. Saura és massa cínic per anar-se de motu propio. Sap que als ulls de les noves fornades de dirgents multicultis, ell no és res més que un "dinosaura". El precedent de la seva renúncia (temporal?) va ser la defenestració d'aquell altre freaki que responia al nom de Jordi Guillot, i que era l'autèntic guardià de les essències.

Però estic segur que quan ICV rebi la patacada electoral que rebrà, vol estar el més lluny possible dels focus. Com ho intentarà també en Carallot.

Tampoc podem descartar el fet que la ficada de pota de l'altre dia, tingui alguna relació amb tot plegat. Em refereixo, és clar, a donar per fet la reedició del tercer tristpartit. Unes declaracions que va fer en plena bacanal orgiàstica on sociates i calabresos s'esgargamellaven per posar-se medalles i per pressumir de qui la tenia més llarga. Amb la complicitat infinita de la classe mediàtica, empresarial i sindical.

En Saura, en aquelles declaracions, ras i curt, va deixar amb el cul enlaire els seus socis. Qui dubta, a hores d'ara, que si sumen no tornaran a pactar? Naturalment ningú amb un mínim de senderi. Sociates i calabresos encara estan fent budú a la seva figureta

Clar que també pot ser que els Mossos s'hagin pres la revenja de les mil i unes putades a les quals els ha sotmès el dimissionari, i l'hagin fet arribar algun dossier comprometedor, fins i tot de caràcter personal, àdhuc íntim. Vés a saber!

Amb la renúncia d'en Saura, resta per veure què passarà amb elements tan inquietants com són en Joan Boada (tremendo, aquest tio), o el propi conseller de Medi Ambient, que no ha fet més que cobrir-se de merda, dia sí i dia també. Per cert, trobo molt sospitós que en Francesc Baltasar s'hagi afanyat a dir que la causa de l'incendi d'Horta ha estat un llamp. Unes declaracions fetes immediatament després que corrés la sospita que la culpa era -again- tècnica, i més concretament de la companyia elèctrica -Endesa. Ja veurem com evoluciona aquest tema. Cal tenir en compte que hi ha cinc cadàvers damunt la taula. De manera que poca broma.

Tot plegat assenyala que, malgrat l'optimisme oficial dels sociates, les previsions electorals, deuen ser catastròfiques. Les dues crosses faran figa, segur. Per això, als sociates només els queda la sortida endavant, exagerant fins a l'infinit qualsevol argument que afavoreixi els seus posicionaments. Saben que només es tenen a ells mateixos, tot i que no perden l'esperança de poder pactar bé amb una CiU en mans de Duran i Ecspanya, bé, de forma molt improbable, amb el PP, si aquest tragués els escons necessaris.

Per això hem de fer el possible i l'impossible perquè a) el tercer tristpartit sigui impossible de reeditar (possibilitat bastant factible), b) impedir la sociovergència (possibilitat més probable, si bé serà com posar-se una corda al coll per ambdós partits), i c) Naturalment, impedir la reedició d'un pacte del Majèstic (CiU-PP). Per aconseguir aquesta carambola, només hi ha una sola via

AQUESTS SOCIATES SÓN UNS CRACKS!

Ja tenia raó ja, el difunt Arnera, quan deia que els sociates són els putos amos. I tant que ho són! 

Avui, 18 de setembre, passarà als annals de la història com el de la triple carambola impossible. Em refereixo naturalment als incidents que han tingut lloc a la Universitat de Barcelona i una mica per tot arreu, arran del desallotjament dels estudiants que protestaven contra l'aplicació del Pla de Bolonya.

Dic que passarà als annals de la història, perquè en el dia d'avui, dos consellers del govern quatriprovincial autonòmic, han dictat la seva sentència de mort. Dos consellers, i cap dels dos és sociata! Us ho podeu creure? 

Dos antics (antics?) leninistes, en Joan Saura i en Josep Huguet, és a dir, el cap polític dels Mossos i el màxim responsable de la política universitària, respectivament, tenen, a partir d'avui, els dies comptats, políticament parlant. Ja ho veureu, com ho pagaran molt car. Tots dos són autèntiques mosques colloneres que sempre havien tingut la temptació de marcar paquet. Estan acabats. Morts. RIP. 

I com ho han aconseguit, els sociates? Doncs clarament, movent els seus peons. I quins són els seus peons? Naturalment, per una banda, els rectors de les universitats públiques. Per ser rector d'una universitat pública, has de tenir carnet sociata, o ser amic de viatge dels sociates. És una llei de ferro. Has de pertànyer a l'autèntic poder fàctic del món universitari que no és altra cosa que l'Agrupació Socialista Universitària (ASU) o ser-ne amic, o no ser mal vist per ella. I si no que li preguntin a Andreu Mas-Colell, de lluny un dels acadèmics més brillants de la universitat catalana i que m'arrisco a pronosticar que mai, repeteixo, mai, serà rector...

Dos dels rectors que es troben en l'ull de l'huracà, en Ramírez (UB) i en Joan Josep Moreso (UPF), i que són els que han excitat més el mullader, són sociates convictes i confessos. Només cal llegir els blocs sociates i la seva paperessa, per comprovar els diversos orgasmes que van tenir quan van ser escollits rectors. En el cas de Moreso, a més a més, se suma la seva particular croada contra el català a la universitat, amb declaracions demencials, dignes d'un catalanofòbic.

No m'estranyaria, però, que maquiavèlics com són, els sociates juguessin a dues bandes, i també tinguessin els seus peons dins el moviment anti-bolonya. Una servidora va participar de forma activa en el moviment estudiantil dels vuitanta, i puc afirmar sense cap mena de dubte que molts petits dirigents estudiantils (normalment es presentaven sota la sigla de partits de l'extrema esquerra) no eren més que sociates que feien punts de cara a obtenir càrrecs i prebendes. Parlaven en ecspanyol sistemàticament i naturalment el seu discurs era d'un esquerranisme demencial (però no costava gens desemmascarar-los). Naturalment, no estic dient que tot el moviment anti-bolonya estigui manipulat pels sociates, però si jo estigués ara en aquesta trinxera, aniria amb peus de plom, no fos cas que em donessin gat per llebre.

Però encara hi ha una altra carambola, que és la definitiva. Els sociates han aconseguit que els seus adversaris directes, els convergents, no tinguin més remei que aplaudir-los, de manera que es beneficien d'una imatge de fermesa i contundència que excita a molts convergents -només cal recordar les declaracioons de Felip Puig demanant la intervenció de l'exèrcit per desallotjar els treballadors de l'aeroport del Prat. 

En definitiva, avui l'Iceta, en Zaragoza and company deuen d'estar de farra. Han cremat definitivament en Saura i l'Huguet -si bé, segons sembla, en el cas d'aquest darrer, la conselleria que dirigeix està totalment controlada pels sociates.

Respecte la repressió policial, què voleu que us digui... algú amb dos dits de front pensa que això quedarà així i que no tindrà conseqüències? Qui la fa, la paga.

ELS MOSSOS S'ESTAN OMPLINT DE MERDA!

Recomano vivament la lectura de l'article de la Joana Gorina penjat a llibertat.cat. És un article interessant que combina la reflexió sobre l'actualitat política amb el coneixement del passat històric. També m'interessa particularment la darrera part, on l'autora recorda la necessitat de polítiques de seguretat -i jo afegiria de Defensa- per part de l'independentisme, sense caure, és clar en res semblant a plantejaments militaristes. O és que algú es pensa que sense forces de seguretat i armades, Cuba hagués resistit els intents de desestabilització per part dels Estats Units? I, per cert, poca conya amb les FAR!

Tot plegat ha contribuït a fer-me reflexionar sobre el rol que desenvolupa cada cop més el Cos de Mossos d'Esquadra (CME) en l'actual conjuntura política. És un tema del que ja he parlat en altres posts (1, 2 ), i la veritat és que la situació va a pitjor. Els serveis d'informació ecspanyols, que per descomptat, es troben ben presents dins del CME, estan aconseguint que aquest cos es converteixi en la punta de llança de la repressió política i de la dissidència social. Dels actuals 9 comissaris del cos (si més no fins a l'estiu passat, ignoro si se n'han nomenat més), un mínim de tres procedeixen dels CFSE, i segurament la presència d'aquests elements és més alta en les graduacions immediatament inferiors (intendents i inspectors), la qual cosa no és precisament un bon auguri.

Sota la direcció política de Joan Saura i Joan Boada, a més a més, sembla que el CME posi un especial interès en reprimir els sectors anarquistes i independentistes, amb una implicació digna de l'antic SIM -responsable de l'assassinat d'Andreu Nin i la depuració del POUM-, només comparable a la seva submissió total -de gos faldiller, diríem -a les ordres rebudes dels diferents Jutges de l'Audiencia Nazional. Per acabar-ho d'adobar, els del PP els fan la rosca així que poden amb la intenció gens dissimulada d'atreure'ls cap als seus plantejaments.

Penso que és una decisió de cada membre del cos, si caure en el pou de la indignitat de fer de gos d'atura d'Ecspanya o bé, de reivindicar alguns episodis plens d'honor com quan els Mossos es posaren a les ordres del President de la Generalitat el 6 d'octubre del 1934 i el 18 de juliol de 1936 per combatre el feixisme ecspanyol.

Recordo, en aquest sentit, un episodi que passà un vespre d'un 11 de setembre, quan uns quants independentistes ens concentràrem davant la comissaria del carrer Pujades per reclamar l'alliberament d'uns quants detinguts. Davant l'evidència que aquests havien estat colpejats pels seus companys, un mosso d'esquadra sortí de la comissaria empipat com una mona i digué, "Això és una merda, ja n'estic tip, me'n vaig als Bombers!"

Sembla realment que ara de mossos que s'ho creguin, ja en queden ben pocs. Deuen d'estar tots als Bombers! Bé, en tot cas, tots ja sou ben grandets per saber què és el que féu i a favor de qui treballeu.

SAURA, FIDEL SÚBDIT DE L'AUDIÈNCIA NAZIONAL

En Joan Saura s'està convertint cada cop més en un fidel súbdit i col.laborador de l'Audiència Nacional ecspanyola i del PP. No content d'empresonar anarquistes, ara també es mostra disposat a fer el possible per coartar la llibertat d'expressió dels catalans i les catalanes. No ho permetrem. Contra la repressió ecspanyola, mobilització i lluita!

FORA COL.LABORACIONISTES!
FORA EL BORBÓ!
INDEPENDÈNCIA!

ENTRE EL TERRORISME ECSPANYOL I LA POLICIA POLÍTICA D'EN SAURA...

El terrorisme ecspanyol ha tornat a colpejar. Aquest cop a Sabadell. El modus operandi és el de sempre. Més vell que l'anar a peu. Convenientment camuflat en una suposada picabaralla, agents ecspanyols disfressats d'skins o skins a sou d'agents ecspanyols -l'ordre dels factors no altera el resultat- han atacat un membre de la CAJEI, per l'esquena i l'han apunyalat. Per descomptat, cap detenció. Faltaria plus. Ja som prou grandets per saber que aquests episodis no passen a la babalà. Hi ha una conjuntura que els fa propicis.

Els ecspanyols maten o ho intenten sempre de forma subtil. No fos cas que se'ls anés de les mans i encara haguessin de retre comptes... sobretot a escala europea -a escala ecspanyola, mai, els condecoren i els ascendeixen. Tot plegat massa vist. Ja he dit altres vegades que cal plantar cara al terrorisme ecspanyol, desemmascarar-lo, denunciar-lo i en darrer terme, esclafar-lo. Ho farem? O alguns -no pas jo- continuareu empassant-vos les intoxicacions policials? La temporada s'ha obert. Mira, un senglar de color taronja! PIM PAM PUM!


Tornen els vells temps
La policia d'en Saura i de CC.OO., deté anarquistes i ara també incauta cartells amb l'eslògan "CATALONIA IS NOT SPAIN". Tornen els vells temps, oi camarades? Quan liquidàveu cenetistes, separatistes i revolucionaris heterodoxos (on és l'Andreu Nin? i no em contesteu a Roma o a Berlín, perquè sé del cert que no és veritat, que ja us conec). Ja trempeu força? Camí de l'STASI, doncs, no? Amb comissaris nous de trinca, ara ja en teniu 9, tots polidets i arregladets, amb la clenxa ben marcada. Òspita, m'oblidava que un d'ells ja l'heu depurat. El primer... Si seguiu amb la mitjana staliniana, d'aquí poc només en quedaran tres o quatre. O dos. Seran per casualitat... els procedents dels nazis ecspanyols? I després parlen de coincidències, tu...