Penso que ERC ha de passar al contraatac dins del govern, i deixar de rebre hòsties dels sociates. Motius per anar a l'atac n'hi ha molts. Arguments per llançar aquesta ofensiva en tota regla:

1. Demanar el cap de la consellera Mieras, una impresentable de dalt a baix, que ha matxacat en poques setmanes, l'Institut Ramon Llull i la presència de Catalunya a la Fira del Llibre de Guadalajara. Sé de fonts directes que els funcionaris del Departament de Cultura n'estan fins al capdamunt d'aquesta dona. Reflexió: sort que l'Institut Joan Lluís Vives està compost per universitats autònomes i no per governs autonòmics, que si no ja se l'haurien carregat també.

2. Tot el merder sobre l'Informe dels Mitjans de Comunicació pot acabar amb un gran triomfador, el Grup PRISA, que està fent tot el que pot per controlar l'espai comunicacional català. Vegeu, per exemple, l'acord entre la Corpo i Sogecable, valorat en 40 milions d'euros, i impulsat de forma vehement pel Director General Joan Majó, nomenat a dit per Pasqual Maragall. Cal tenir el cap clar i veure que darrere l'odi africà que sentim cap a La Vanguardia o El Periódico, pot amagar-se els interessos de PRISA.

3. El desmantellament de les oficines de la Generalitat a l'exterior, per part del Govern Maragall, és un dels fets més greus i que, penso, que s'ha esmentat massa poc, encara. Recordo que la primera mesura que Maragall adoptà quan esclatà l'Afer Carod (sic) va ser treure-li les competències en relacions internacionals. Fixeu-vos si en són d'importants! Ja vaig escriure en aquest blog que la creació d'una Conselleria o Departaments d'Afers Exteriors dins del Govern de Catalunya, era una necessitat inajornable. I tanmateix, sembla que anem cap enrere.

4. De moment, els sociates s'han hagut d'empassar l'acord de fixar un topall a la presència de nazis uniformats (policies nacionals i guàrdies civils) al Cos de Mossos d'Esquadra. CiU i ERC van votar per limitar-ho al 15% i això és una gran notícia (corregeix-ho, una notícia menys dolenta). De fet, a hores d'ara es pot ben dir que el CME està ple de dalt a baix de nazis espanyols, molts dels quals en llocs de comandament, la qual cosa fa que haguem d'anar molt en compte en confiar-hi excessivament. I per descomptat, també cal tenir present els agents del CNI. Allò que em crida l'atenció, però, és que el ressò mediàtic d'aquest triomf damunt dels sociates ha estat molt petit. No cal dir que l'actual Consellera Tura no compta amb cap crèdit.

5. Mieras, Tura... i Pasqual Maragall. Ja vaig escriure en aquest blog que si Catalunya ha tingut un President-Màrtir, ara té un President-zombie. Un tio que era un cadàver polític i que ara viu de l'oxigen que li proporcionen d'altres. Ja vaig dir que a mi l'acord del tripartit, en principi, no em semblava malament, sempre i quan en Maragall no fos president. Les coses no han anat així i ara hem d'aguantar les seves parides filosòfiques sobre l'agermanament dels Pobles d'Espanya (sic). Maragall, com tampoc Pujol, no és el meu President. Entre d'altres raons perquè el meu President no pot ser una dissetena part d'Ecs-panya.

6.El problema és que ERC no compta amb cap mitjà de comunicació potent que prepari el terreny, com l'artilleria i l'aviació "estova" les defenses enemigues abans de l'assalt dels tancs i la infanteria.