dijous, 19 de febrer del 2004

Declaració d'Euskadi Ta Askatasuna

Catalunya-Euskal Herria: solidaritat i respecte


ETA, organització socialista revolucionària basca d'alliberament nacional, vol donar a conèixer a Euskal Herria i al poble català mitjançant aquesta declaració el contingut de les reflexions realitzades al voltant de la seva acció armada a Catalunya i les decisions que ha adoptat.

Euskadi Ta Askatasuna, en el marc del procés d'alliberament que desenvolupa per aconseguir que siguin reconeguts els drets que li corresponen a Euskal Herria com a nació, va decidir en la dècada dels vuitanta dur a terme també a Catalunya accions armades contra els interessos econòmics dels estats espanyol i francès, i les forces armades d'ocupació i responsables polítics espanyols.

Aquesta decisió ha estat sempre lligada a les successives anàlisis de conjuntura que la nostra organització ha realitzat en cada moment.

ETA ha renovat l'anàlisi i ha adoptat una nova decisió respecte a les seves accions armades a Catalunya.

Aquestes són les principals claus que ha tingut en compte ETA:

- Catalunya i Euskal Herria són dues nacions amb moltes similituds i punts en comú, i en voldríem remarcar dues:
- Són dues nacions oprimides pels estats espanyol i francès, dividides territorialment partint de fronteres artificials imposades per la força de les armes.
- Aquesta situació d'opressió ha fet que hagin desenvolupat relacions d'amistat estretes i profundes i germandat.
- El canvi introduït en les últimes dècades en la situació política de Catalunya i Euskal Herria. S'ha aclarit i s'ha donat una empenta important de les forces independentistes i una àmplia conscienciació sobre la necessitat del reconeixement del dret d'autodeterminació que els correspon als pobles oprimits per l'estat espanyol.
- La profunda crisi que està vivint l'estat opressor espanyol. Al final de la dictadura franquista, l'estat espanyol va inventar l'estat de les autonomies amb l'objectiu d'ofegar les ànsies de llibertat de les nacions basca, catalana... Avui en dia, passats 25 anys, la crisi en què està immers el marc polític de la reforma espanyola és més clara i profunda que mai. I podem afirmar que ha estat la lluita d'aquests dos pobles pel seu alliberament la que ha causat la crisi: Euskal Herria i Catalunya són les falques que estan fent cruixir el caduc entramat del marc institucional i polític imposat.
- La solidaritat honesta, activa i generosa que el procés d'alliberament del poble basc ha rebut del poble català.
- Alhora, la lluita armada desenvolupada per Euskadi Ta Askatasuna contra l'estat espanyol a Catalunya ha causat diverses i contraposades lectures i reaccions per part dels diferents sectors independentistes i d'esquerres catalans.
- La importància de reforçar la voluntat i determinació popular per defensar el dret d'autodeterminació que els correspon al poble català i a Euskal Herria davant la imposició espanyola.
- La necessitat de reforçar en el cas del poble català i basc els pilars en els quals, segons el nostre parer, s'han de sostenir les relacions entre els pobles oprimits.
- El respecte i la no-ingerència, pel que fa als mitjans i formes particulars que les organitzacions respectives puguin posar en pràctica en el procés d'alliberament que cada poble desenvolupa.
- La solidaritat amb els altres pobles que es trobin en una situació d'opressió similar.

Tenint en compte tots aquests elements d'anàlisi i amb el desig que els llaços entre els nostres pobles s'estrenyin partint dels principis de respecte, no-ingerència i solidaritat, ETA comunica a Euskal Herria i al poble català la suspensió de la seva campanya d'accions armades a Catalunya a partir de l'1 de gener de 2004.

Una salutació revolucionària a tot l'independentisme català.

GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Gora Jon Felix! Gora Joan Carles!

Euskal Herria, febrer de 2004

Euskadi Ta Askatasuna E