FI DE RÈGIM

Els propers mesos, fins al 28 de novembre, que a hores d'ara sembla ser la data escollida per les eleccions, assistirem a l'agonia de la fi del règim. Del règim autonòmic, naturalment. I serà una fi per llogar-hi cadires, o per arrencar a córrer, depèn de l'estómac de cadascú.

Els dependentistes, se'ls passaran tirant-se els plats de la corrupció per damunt. Avui, en Saura a can la tieta Basté, salivava quan parlava de la Comissió del Milletgate. No s'estan de punyetes. Després d'haver-les passades canutes, amb la comissió de l'incendi d'Horta, ara els palanganeros es prendran la revenja i aniran a sac contra els convergents... i comptaran amb la complicitat del tristpartit i, sobretot, de gran part dels mitjans de comunicació.

La rèplica serà, naturalment, el cas Pretòria, on cada cop és més evident que els sociates tenen molt a perdre. Però moltíssim, eh? De fet, tots els dependentistes estan a la corda fluixa. Ara ja la merda esquitxa a ministres, consellers, diputats, alcaldes, et tutti quanti.

I per acabar-ho d'adobar, també hi ha el cas Gürtel, que afecta de ple els peperos. De manera que la merda està bastant repartida.

Funcionarà la guillotina? Suposo que els més tontos pringaran, és clar. Però els peixos grossos, segur que acabaran fent algun tipus d'acord de sotamà. No es poden permetre anar tots a la presó. Entre d'altres raons, perquè la justícia ecspanyola no és que tingui un full de serveis precisament brillant -i ho deixo aquí, per si les mosques.

CiU salva, de nou, els sociates

Els convergents, que se les prometien tan felices, estan a punt de menjar molta porqueria. I per això, com sempre passa, ja han posat en marxa l'intercanvi de cromos. El senyor Duran i Ecspanya ha salvat el cul a ZP amb el tema del vot sobre les mesures de crisis. Sense cap dubte és un senyal inequívoc que els convergents volen arribar a algun acord amb els sociates, que serien els encarregats -de cara a la galeria, naturalment- de frustrar la set de sang dels palanganeros i altres acòlits.

Jo realment, el nivell d'arrossegament a què és capaç d'arribar CiU a Madrid, mai em deixarà de sorprendre. Quan sembla que ha tocat fons, encara s'enfonsa més. No cal dir que sempre, l'excusa és la sobada "responsabilitat", no serà, però envers el poble català, no.

Algun dia caldrà analitzar amb cura el mecanisme de funcionament del cervell d'un dependentista, per tal de localitzar-hi la disfunció que genera que sempre acabin cedint davant dels ecspanyols, els quals, no només no els ho agraeixen, sinó que no dubtaran en esclafar més Catalunya, amb ràbia.

És el moment de tallar amarres, no podem permetre'ns ni tan sols ser la tercera força política. Hem d'anar a per totes: serà l'única manera de redreçar el país en un termini relativament curt, i en aquest sentit, minimitzar les pèrdues laborals, de capital, etc. que ja fa mesos que s'estan produint. I que, tot sembla indicar, aniran a més.

(Per cert, no pot ser casualitat, que el mateix dia que en Mas és emmerdat a la premsa, en Duran i Ecspanya apareix com el gran polític responsable... oi que no?)