AMENACES...

Aquests darrers dies hem presenciat claríssimes amenaces per part dels ecspanyols, que se saben de memòria on ha de picar per fer mal. Vegem-ho.

La Chuky Camacho, l'altre dia, en seu parlamentària -Mare de Déu Senyor quina expressió més hortera i que ara tots els corresponsals polítics catalanets han copiat dels ecspanyols-, davant la boca petita d'en Mas, que havia afirmat que hi hauria hisenda fiscal catalana tant sí com no, va parlar, com acostuma, amb la boca grossa, per alertar sobre el perill que corrien les pensions dels catalans. Anem bé. És el típic i tòpic argument que empren sempre els enemics de la Independència, tant aquí, com a Escòcia i fins i tot al Quebec -tot i que els quebequesos gaudeixen del seu propi Pla de Pensions. Que els ecspanyols recorrin al Manual del Bon Anti-independentista, vol dir que ho veuen pelut, i necessiten posar en pràctica el discurs de la por, del terrorisme unitarista ecspanyol.

Però, és clar, més enllà de les pocasoltades de la Chuky, l'altra estratègia que han fet servir els espanyols és molt més sibil.lina, i de fet, ja en vam parlar en aquest humil i modest bloc ja fa un any.

Em refereixo, és clar a l'estratègia acció-reacció que han portat a terme els ecspanyols. Pràcticament no havien passat 24 hores de les declaracions de Mas sobre l'autodeterminació financera, per dir-ho d'alguna manera, que el diari El Pais, treia una notícia relacionada amb Milletgate  i el finançament irregular de CDC, a través del Palau de la Música. Amb la magnífica xifra de 775.000 euros, aprox., en joc.

Ho capteu? El mecanisme és calcat al gos de Pavlov. Tu parles d'autodeterminació? Doncs jo et trec una acció judicial al canto perquè tornis a quedar-te calladet.

I és que, com ja vaig dir en el seu moment, CDC, i molt menys CiU, no poden defensar Catalunya, perquè estan judicialment lligades de mans i de peus. La Justícia ecspanyola els té collats i quan vol, apreta una mica el coll convergent. 

Amb aquestes condicions es pot assumir la responsabilitat de defensar una nació espoliada, si saps que tens el cul llogat? I és clar que no, per favor.

Ja vaig dir també, que l'única manera d'acabar amb això, és l'opció Unió Mallorquina, és a dir, la dissolució i la formació d'un nou partit que comenci net com una patena. Sense el llast d'un passat que llasta el present i compromet el futur.

Però mentre això no passi, és evident que els dirigents de CiU, mai podran forçar un pols amb Madrid, perquè tindran les de perdre. 

Per això a CiU, difícilment poden apostar clarament per la Independència, més enllà de les declaracions folklòriques d'un Puig, que són més per consum intern que qualsevol altra cosa.

CiU o L'ESCORPÍ DE LA FAULA

Ara CiU ja no té excuses. Fins ara, els dependentistes sempre al.ludien a la dictadura sociata (la molt honorable dixit), i a la necessitat de liquidar-la, per amagar la seva responsabilitat.

Primer, deien, calia conquerir l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació, abans de fer més passos endavant. Bé, això ho deien, més exactament, els independentistes de CiU.

Bé, ja no tenen excusa. Malgrat el cas Palau, i totes les esquitxades judicials per corrupció, els de CiU ja controlen la Generalitat, els ajuntaments i les diputacions. Ja no es poden amagar en cap partit ecspanyol. Ara, si cal, hauran de demostrar, si com gallardejaven durant les consultes, són independentistes de debò, o de boca.

Ara, per fi, veurem la veritable CiU, sense excuses ni romanços. Si voleu la Independència, senyor Mas, Trias, Puig, Vila d'Abadal, etc., ara és el moment. No demà. Ara. Ara que ho controleu tot. Ara que sou els amos i senyors del carxofar. Ara, no més endavant, no el 2014. Ara. Féu la vosta Catalunya independent, liberal o social-cristiana. Però lliure d'una punyetera vegada.

No us amagueu en res. No teniu dret a fer-ho. O és ara o, definitivament, sense cap defensa, demostrareu que allò de Pujol (o Mas) President, Catalunya Independent, no eren més que parole, parole. Ara no hi ha cap sociata que us faci ombra. Cap, ni un. I els del PP, encara trigaran deu mesos en arribar a la Moncloa. No és estrany que demanin a crits avançar les eleccions. No volen un govern ecspanyol feble. I una CiU -que ells titllen d'independentista- forta. És el pitjor dels escenaris possibles, diuen. Un malson. Fins i tot no m'estranyaria que el propi PSOE conscient d'aquesta feblesa, opti també per les eleccions anticipades. La tardor o fins i tot abans de les vacances d'estiu. Vés a saber.

CiU ha guanyat. I ara? S'ha acabat la història? No hi ha Ítaca? O l'Ítaca era el Milletgate? O qui mana és el Duran i Ecspanya?

Jo voldria que els independentistes de CiU, si més no de boca, amb els senyors Mas i Vila d'Abadal al capdavant, fessin un pas endavant. Ara governen tot el país. Ara si que va de bo. Allò que en Pujol mai va aconseguir. Ara s'ha aconseguit. Si CiU optés per la Independència, fins i tot per la seva Independència, jo, que no sóc dels seus, els donaria el meu suport. Sense dubtar-ho ni un segon.

De debò ho dic. I em decebria molt que, contràriament, CiU actués com l'escorpí de la faula. Aquell que no podia estar-se de punxar la granota en mig del riu, malgrat que això signfiqués que tots dos s'ofegarien. Com a explicació per la seva actitud suïcida, l'escorpí va dir les seves darreres paraules, "És la meva naturalesa, no ho he pogut evitar".

Espero i desitjo que CiU, sí que ho pugui evitar.

FI DE RÈGIM

Els propers mesos, fins al 28 de novembre, que a hores d'ara sembla ser la data escollida per les eleccions, assistirem a l'agonia de la fi del règim. Del règim autonòmic, naturalment. I serà una fi per llogar-hi cadires, o per arrencar a córrer, depèn de l'estómac de cadascú.

Els dependentistes, se'ls passaran tirant-se els plats de la corrupció per damunt. Avui, en Saura a can la tieta Basté, salivava quan parlava de la Comissió del Milletgate. No s'estan de punyetes. Després d'haver-les passades canutes, amb la comissió de l'incendi d'Horta, ara els palanganeros es prendran la revenja i aniran a sac contra els convergents... i comptaran amb la complicitat del tristpartit i, sobretot, de gran part dels mitjans de comunicació.

La rèplica serà, naturalment, el cas Pretòria, on cada cop és més evident que els sociates tenen molt a perdre. Però moltíssim, eh? De fet, tots els dependentistes estan a la corda fluixa. Ara ja la merda esquitxa a ministres, consellers, diputats, alcaldes, et tutti quanti.

I per acabar-ho d'adobar, també hi ha el cas Gürtel, que afecta de ple els peperos. De manera que la merda està bastant repartida.

Funcionarà la guillotina? Suposo que els més tontos pringaran, és clar. Però els peixos grossos, segur que acabaran fent algun tipus d'acord de sotamà. No es poden permetre anar tots a la presó. Entre d'altres raons, perquè la justícia ecspanyola no és que tingui un full de serveis precisament brillant -i ho deixo aquí, per si les mosques.

CiU salva, de nou, els sociates

Els convergents, que se les prometien tan felices, estan a punt de menjar molta porqueria. I per això, com sempre passa, ja han posat en marxa l'intercanvi de cromos. El senyor Duran i Ecspanya ha salvat el cul a ZP amb el tema del vot sobre les mesures de crisis. Sense cap dubte és un senyal inequívoc que els convergents volen arribar a algun acord amb els sociates, que serien els encarregats -de cara a la galeria, naturalment- de frustrar la set de sang dels palanganeros i altres acòlits.

Jo realment, el nivell d'arrossegament a què és capaç d'arribar CiU a Madrid, mai em deixarà de sorprendre. Quan sembla que ha tocat fons, encara s'enfonsa més. No cal dir que sempre, l'excusa és la sobada "responsabilitat", no serà, però envers el poble català, no.

Algun dia caldrà analitzar amb cura el mecanisme de funcionament del cervell d'un dependentista, per tal de localitzar-hi la disfunció que genera que sempre acabin cedint davant dels ecspanyols, els quals, no només no els ho agraeixen, sinó que no dubtaran en esclafar més Catalunya, amb ràbia.

És el moment de tallar amarres, no podem permetre'ns ni tan sols ser la tercera força política. Hem d'anar a per totes: serà l'única manera de redreçar el país en un termini relativament curt, i en aquest sentit, minimitzar les pèrdues laborals, de capital, etc. que ja fa mesos que s'estan produint. I que, tot sembla indicar, aniran a més.

(Per cert, no pot ser casualitat, que el mateix dia que en Mas és emmerdat a la premsa, en Duran i Ecspanya apareix com el gran polític responsable... oi que no?)

AIXÒ DEL "MILLETGATE" PORTARÀ CUA

Un parèntesi en l'èxtasi del passat cap de setmana per referir-me a això que podem anomenar "Milletgate". Vaticino: Portarà cua. I molta. No m'estranyaria que l'Ajuntament -o els Ajuntaments-, la Generalitat, bancs, caixes, els mèdia et tutti quanti estiguin pringats fins a les celles. Això és la fi del cagaelàstics. I per descomptat, els partits polítics, el pentapartito (del primer a l'últim!).

Si en Millet connecta el ventilador i comença a escampar merda, -i ho farà, ja ha començat a fer-ho, per ser més exactes- aquí no queda ni l'apuntador.

Digueu-me exagerat, però no descarto un episodi tipus Roberto Calvi, per entendre'ns.

La cosa pot ser dramàtica -per ells- i apunta al cor de la beautiful people de Barcelona, les "grans famílies" de tota la vida. De l'establishment nostrat, en definitiva.

La gran pregunta, com sempre, és Qui prodest? (a qui beneficia?)

Clar que no m'estranyaria que algun espavilat, aixequés la llebre i digués que els culpables de tot plegat, els dolents, més dolents de la pel.lícula són en Joan Laporta, en Joan Carretero, i de rebot també l'Enric Canela, en Lopez Tena, en Miquel Calzada, i per descomptat els impulsors del consulta d'Arenys.

I en Joel Joan, que d'aquesta manera no podrà fer de General Josep Moragues en el cinema.

Tots cap a la garjola, amb la col.laboració entusiasta de jutges i periodistes. No, no, no rigueu, que són capaços d'això i de molts més...

Ja ho deia el Sometent: "Ordre, ordre i sempre ordre"

Al loro!