AMENACES...

Aquests darrers dies hem presenciat claríssimes amenaces per part dels ecspanyols, que se saben de memòria on ha de picar per fer mal. Vegem-ho.

La Chuky Camacho, l'altre dia, en seu parlamentària -Mare de Déu Senyor quina expressió més hortera i que ara tots els corresponsals polítics catalanets han copiat dels ecspanyols-, davant la boca petita d'en Mas, que havia afirmat que hi hauria hisenda fiscal catalana tant sí com no, va parlar, com acostuma, amb la boca grossa, per alertar sobre el perill que corrien les pensions dels catalans. Anem bé. És el típic i tòpic argument que empren sempre els enemics de la Independència, tant aquí, com a Escòcia i fins i tot al Quebec -tot i que els quebequesos gaudeixen del seu propi Pla de Pensions. Que els ecspanyols recorrin al Manual del Bon Anti-independentista, vol dir que ho veuen pelut, i necessiten posar en pràctica el discurs de la por, del terrorisme unitarista ecspanyol.

Però, és clar, més enllà de les pocasoltades de la Chuky, l'altra estratègia que han fet servir els espanyols és molt més sibil.lina, i de fet, ja en vam parlar en aquest humil i modest bloc ja fa un any.

Em refereixo, és clar a l'estratègia acció-reacció que han portat a terme els ecspanyols. Pràcticament no havien passat 24 hores de les declaracions de Mas sobre l'autodeterminació financera, per dir-ho d'alguna manera, que el diari El Pais, treia una notícia relacionada amb Milletgate  i el finançament irregular de CDC, a través del Palau de la Música. Amb la magnífica xifra de 775.000 euros, aprox., en joc.

Ho capteu? El mecanisme és calcat al gos de Pavlov. Tu parles d'autodeterminació? Doncs jo et trec una acció judicial al canto perquè tornis a quedar-te calladet.

I és que, com ja vaig dir en el seu moment, CDC, i molt menys CiU, no poden defensar Catalunya, perquè estan judicialment lligades de mans i de peus. La Justícia ecspanyola els té collats i quan vol, apreta una mica el coll convergent. 

Amb aquestes condicions es pot assumir la responsabilitat de defensar una nació espoliada, si saps que tens el cul llogat? I és clar que no, per favor.

Ja vaig dir també, que l'única manera d'acabar amb això, és l'opció Unió Mallorquina, és a dir, la dissolució i la formació d'un nou partit que comenci net com una patena. Sense el llast d'un passat que llasta el present i compromet el futur.

Però mentre això no passi, és evident que els dirigents de CiU, mai podran forçar un pols amb Madrid, perquè tindran les de perdre. 

Per això a CiU, difícilment poden apostar clarament per la Independència, més enllà de les declaracions folklòriques d'un Puig, que són més per consum intern que qualsevol altra cosa.

REPETEIXO, ON S'AMAGA EN DURAN I ECSPANYA?

Repeteixo: on s'amaga el fracassat d'en Duran? I la Chuky Camacho? Tots dos feia unes setmanes que es tiraven del monyo, (si, ja sé que en el cas d'en Duran és un oxímoron, però aquest per figurar pot fer l'impossible...) per veure qui era el millor negociador entre els dos governs, el de Madrid i el de Barcelona.

Fixeu-vos en aquesta primera foto. Correspon al mes de desembre, poc després de les eleccions. Quan Rajoy va tenir el detall de cridar abans que ningú altre, és a dir, fins i tot abans que a Rubalcaba, al veritable home fort de CiU, que no és altre que en Duran i Ecspanya, per a negociar els primers passos de la legislatura.

Mireu-li la cara, al Duran de marres. Està com en el setè cel. Tractat com un VIP per una vegada. No tinc cap dubte que pel seu cap ja rumiava la farra que es fotria després de sortir de la Moncloa, a l'habitació del Palace, a 1000 euros la nit!

Però tot just han passat tres mesos i escaig, i la realitat l'ha tirat del cavall. Ha caigut del setè cel. Ja no sé si encara compta amb la suite del Palace o s'allotja a la Pensión La Chulapa.

Ahir, avui, en Duran i Ecspanya és un home que ha tornat a fracassar. I el que és pitjor, la seva ineficàcia fa que Catalunya perdi centenars de milions d'euros i que l'espoli fiscal s'eternitzi -si no fos perquè la independència és al caure.

Per a què serveix un líder de CiU a Madrid, si Catalunya es queda sense un quico dels pressupostos? És a dir, és que ja ni de gestors saben fer, els freakis de CiU!!!! Això ja és l'acabose!!!

On és en Duran?

Aquí, disfressat de mort? Ja sabem, que de cintura cap amunt, això de missa el posa quasi tant com quan fa de diputat espanyol, i sobretot de President de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés, que els espanyols ja saben ja com tenir-lo content i sobretot agraït.

O potser és aquest paio que porta el cucurutxu en plena processó. On s'amaga el Duran? Perquè no dóna la cara? Perquè no fa un favor al país i dimiteix i treballa una mica com les persones normals? Fa trenta anys que viu del mòmio, i no ha fet res de bo, tret d'aconseguir indults a la seva gent després que havien estat agafats amb les mans a la massa.

Hòstia, llegiu això:

Duran cau al vuitè lloc en la valoració de polítics espanyols, segons el CIS

Ara sí que podem dir que en Duran està acabat... Al vuitè lloc! I el que és pitjor, per sota del nostre diputat, el d'ERC-RCAT-SI, naturalment, l'Alfred Bosch. Això és una punyalada trapera per al seu megasuperextraego. I tant que se n'enfotien de l'Alfred, sense corbata (de vegades), sense ulleres, i sobretot, sense calba, com pot ser que tingui més reconeixement que un pro com el Duran?

Nano estàs acabat. A veure si et remata el Vila d'Abadal, i la cosa s'anima una mica. I si tens pupa, que et curi la iaia, o si no l'estripa enquestes de La Vanguardia (Antich), o el seu amo, el Condecito, que segur que encara t'aguantaran un o dos semàfors verds, però després et llançaran al voral com un vulgar condó usat.

Ja se sap, la política és una lluita dura, i les dagues volen ... i no sempre et vénen de cara.

Ja ho deia ... la Chucky Camacho de consellera no identitària

Aquests darrers dies estan resultant definitius pel que fa a la preparació per a l'entrada en el gover de CiU de la Chucky Camacho. Probablement ocupant una conselleria no identitària on es dedicarà a retallar com una boja totes les subvencions identitàries. No cal dir que agafarà la podadora i no deixà res per tallar.

Jo és que realment, veient per a què va servir la manifestació del 10 de juliol, cada cop n'estic més orgullós de no haver-hi anat. El meu sisè sentit, aquell del que parlava la politòloga Noelle-Neumann, em va funcionar a la perfecció. I a l'hora, és clar, em sap greu pel país. Enganyar un milio de persones és molt, molt cruel. I hi ha gent, amb noms i cognoms, que ho ha fet. Un milió de persones, independentistes en la seva immensa majoria, no han fet més que portar al govern de Catalunya el PP, a través dels mandamassos de CiU. Aquesta és la crua i la dura realitat.

El govern dels millors, si, però dels millors impostors. D'aquells que durant la campanya electoral es fan fotos amb un fotimer de banderes guardant-los les espatlles per tal d'atraure el vot de la bona gent. Però després, un cop es té ben arrapada la menjadora, el decorat canvia i darrere de l'antic candidat, ara President, apareixen tot d'homes trajats, estil ESADE, IESE, que formen els sectos poderosos que se'n beneficien del nou executiu. I qui dia passa, any empeny.

Hem de fer tot el possible per canviar i capgirar aquesta dinàmica. Hi ha molta feina a fer i no ens en podem permetre el luxe de descansar.

NOTA: Post penjat al DGS el 15.02.2012

MAS, QUE ET QUEDARÀS SENSE PANDES....

Sembla que l'Artur Mas li mola més la Chucky Camacho que els pandes xinesos. Però el món intel.ligent, és a dir, el no dependentista, no s'està per a hijas del cuerpo i altres collonades carrinclones i casposes.

Si fa unes setmanes parlàvem de la Panda Diplomacy practicada pel Primer Ministre escocès, Alex Salmond, un polític com una casa de pagès, avui llegeixo que ha estat el Primer Ministre canadenc, el conservador Stephen Harper, qui s´hi ha apuntat també. Dos pandes ha obtingut de les autoritats xineses, que romandran en zoos canadencs -cap quebequès, però- durant deu anys.

A aquest ritme, si els dependentistes continuen manant aquest país nostre, ens quedarem sense pandes. Artur que bades, noi!

O és que potser ja es conforma amb un cochinillo castellà...

PSICOLOGIA DEL DEPENDENTISTA

Poc a poc, lentament, la situació es torna a canalitzar. Ja podem tornar al nostre fatalisme trisecular. Spanair ha fet un pet com un aglà. I a Madrid no paren de tirar coets i de treure punta amb l'enèssim fracàs del nacionalisme català. Fins i tot, ja s´ha aconseguit que el Barça es trobi a set punts del Madrid... per darrere, i ara l'equip merengue ho té tot de cara per tornar a guanyar la Lliga, que és el que li pertoca. S´han acabat tots aquests anys de superioritat insultant del Barça... On s'és vist que els catalans celebrem victòries? Però què us heu cregut que som? Som Catalans, eh? Un poble sense història! Un poble que té com a destí històric patir, plorar i sobretot, per damunt de tot, mai dels mai, vèncer. Això no està fet per nosaltres. Nosaltres hem de fer el paripè una mica, però al final sempre hem de seguir el mateix guió: oferir noves glòries a Espanya. Ai, quin descans tornar a ser un dat pel sac. No podien ser tantes consultes per la independència! Que no veieu que prendrem mal? Ai el nen, ai la nena. No, no, resignem-nos a llepar la mà, el peu, l'entrecuix si cal, de nostre amo. Per sort, tenim la Chuky Camacho i el Torrente Duran que vetllaran per nosaltres. És normal que es tirin del monyo -encara que el Duran no en tingui- per veure qui surt a la foto. Però ho fan pel nostre bé. Ells faran que el Papa Espanya, ens continuï robant i agredint, però això sí, amb carinyo, amb delicadesa. L'estètica, ja ho deia Unamuno, que no falti. És un detall que no ens petin de males maneres. Ara si ho fan amb señorio, doncs fins i tot cal agrair-ho, és un detall que els honra.

Som catalans, sí, i per això estem condemnats a no ser lliures. No hi ha alternativa. No podem ni tan sols pensar en ser-ho. I sobretot, no fem soroll. No fem mullader. I per Déu, no fem el ridícul!!! Que ja ho deia en Tarradellas, que per alguna raó el van fer marquès, oi? I en Samaranch. Els catalans i les catalanes som immadurs, som com nens i nenes que ens han d'acomboiar, d'acompanyar o dirigir. De fer, com diuen els moderns, coaching que és aquella feina que fa la Mariona, que sempre està a Madrid, o el Gerard, amb els del Banco Santander. Perquè Madrid és el centre del món, veritat? Per això, a partir d'ara, hem de fer tot el possible per que els donin els Jocs Olímpics del 2020. No hem d'estalviar euros per aconseguir aquest objectiu. I si ha de continuar el drenatge de Catalunya, com va dir el President Mas -oh quin home més maco, has vist quines camises i quines corbates que porta? - doncs que continuï. Tot sigui per aconseguir que Madrid esdevingui ciutat olímpica. Per cert, es nota que el senyor Mas ha anat a la universitat, oi? A ESADE, potser? Aquests sí que saben jugar amb les paraules... perquè has de reconèixer que dir-li robatori és, no sé, una mica quinqui. En canvi, dir-li drenatge, fa com més patxoca, és com més de metge, oi? i a més a la Núria de Gispert, li facilita les coses, que pobra dona ja pateix ja, a la seva edat.

Però vols que et digui la veritat? No les tinc totes. Fixa´t ara diuen que aquesta bogeria de la Independència cada cop té més suports. De fet només un 32% segons una darrera enquesta s´hi mostra en contra. Ai que patirem de nou. Però perquè es fiquen en embolics? Ara diuen que si a Escòcia faran un referèndum per la independència. Ai nena, que tornarem a patir. Com ja va passar amb la febre bàltica de fa uns anys. I el referèndum del Quebec, del 95. Te´n recordes? Va anar d'un pèl. Però si ja es veu que no és el mateix. A Escòcia, com va dir en Quim Nadal, si dona aquell sociata de Girona, amb cara de pa de ral, tenen petroli. I doncs, que en tenim de petroli, nosaltres. No, oi? Doncs llavors perquè volem la independència? Si no tens petroli, està claríssim que no pots demanar la Independència, no? Clar que Espanya tampoc té petroli, però ves, una cosa és una cosa i l'altra, l'altra, com vols comparar. Per exemple, a Escòcia, no hi és l'Opus, i quin sentit té la vida sense l'Opus? Allà tenen l'Església d'Escòcia. T´ho imagines que aquí tinguéssim una Església de Catalunya. Què en farien del bon jan Bisbe de Tarragona, si dona, que va dir que com que ell no pot tenir fills, les dones no poden dir missa, o una cosa semblant. T'ímagines la Chuky Camacho dient missa? Ecs, uix, o amb l'uniforme patern, ara que tornen a estomacar-nos? Ai que m'agafa un mareig. Nena, porta´m una mica de til.la, com aconsella l'Oriol.

Ai que patirem, ja us ho he dit sempre, a tots els de la família, "no us fiqueu mai en política, i voteu Convergència". I ara passeu-me La Vanguardia que he de tornar a llegir l'article d'en Barbeta...

NOTA: Post publicat inicialment al DGS, el dimecres, 1.2.2012