AMENACES...

Aquests darrers dies hem presenciat claríssimes amenaces per part dels ecspanyols, que se saben de memòria on ha de picar per fer mal. Vegem-ho.

La Chuky Camacho, l'altre dia, en seu parlamentària -Mare de Déu Senyor quina expressió més hortera i que ara tots els corresponsals polítics catalanets han copiat dels ecspanyols-, davant la boca petita d'en Mas, que havia afirmat que hi hauria hisenda fiscal catalana tant sí com no, va parlar, com acostuma, amb la boca grossa, per alertar sobre el perill que corrien les pensions dels catalans. Anem bé. És el típic i tòpic argument que empren sempre els enemics de la Independència, tant aquí, com a Escòcia i fins i tot al Quebec -tot i que els quebequesos gaudeixen del seu propi Pla de Pensions. Que els ecspanyols recorrin al Manual del Bon Anti-independentista, vol dir que ho veuen pelut, i necessiten posar en pràctica el discurs de la por, del terrorisme unitarista ecspanyol.

Però, és clar, més enllà de les pocasoltades de la Chuky, l'altra estratègia que han fet servir els espanyols és molt més sibil.lina, i de fet, ja en vam parlar en aquest humil i modest bloc ja fa un any.

Em refereixo, és clar a l'estratègia acció-reacció que han portat a terme els ecspanyols. Pràcticament no havien passat 24 hores de les declaracions de Mas sobre l'autodeterminació financera, per dir-ho d'alguna manera, que el diari El Pais, treia una notícia relacionada amb Milletgate  i el finançament irregular de CDC, a través del Palau de la Música. Amb la magnífica xifra de 775.000 euros, aprox., en joc.

Ho capteu? El mecanisme és calcat al gos de Pavlov. Tu parles d'autodeterminació? Doncs jo et trec una acció judicial al canto perquè tornis a quedar-te calladet.

I és que, com ja vaig dir en el seu moment, CDC, i molt menys CiU, no poden defensar Catalunya, perquè estan judicialment lligades de mans i de peus. La Justícia ecspanyola els té collats i quan vol, apreta una mica el coll convergent. 

Amb aquestes condicions es pot assumir la responsabilitat de defensar una nació espoliada, si saps que tens el cul llogat? I és clar que no, per favor.

Ja vaig dir també, que l'única manera d'acabar amb això, és l'opció Unió Mallorquina, és a dir, la dissolució i la formació d'un nou partit que comenci net com una patena. Sense el llast d'un passat que llasta el present i compromet el futur.

Però mentre això no passi, és evident que els dirigents de CiU, mai podran forçar un pols amb Madrid, perquè tindran les de perdre. 

Per això a CiU, difícilment poden apostar clarament per la Independència, més enllà de les declaracions folklòriques d'un Puig, que són més per consum intern que qualsevol altra cosa.

The Yes vote to GOS fiscal measures upsets CDC troops

Former president Mr. Jordi Pujol, tries to calm down militants saying that economic discrimination justifies independence

Duran´s opinion prevails over Mas-Colell´s criticism regarding income tax rise

CiU vote for GOS (Government of Spain) anti-crisis measures has not been fully understood in Catalonia. Not even for a large number of CDC rank-and-file members, according to several CDC militants close to RCAT associates.

These members have started to press the party's leaders. They don't quite understand the yes vote, specially after voting against Mr. Mariano Rajoy´s election as President. And also after Mr. Andreu Mas-Colell, the Minister for Economy and Knowledge, categorical words opposing to those measures -that include a rise of the income tax. According to the Minister´s words, tax income rise risks to place Catalonia's fiscal burden at a suffocation level. In critics opinion "if they didn´t want to to vote against, they could have just abstained".

Having that in mind, it is quite obvious the motivation of former president Jordi Pujol's article posted in his website. Mr. Pujol would have written it to try to appease the unease of militants. In the piece, Mr. Pujol acknowledges that

" Catalonia as a country could be driven to unviability, (...) not because of the economic consequences of independence, but the impossibility – as a result of economic discrimination –of Catalonia to respond not only to the needs of wealth creation or the support for our language and culture, but also to build a truly bona fide society for all her citizens. This, as much or more than any other argument, would be a valid reason to opt for independence. "

However, some analysts consider that the yes vote can also be read having in mind the traditional tensions between CDC and UDC. And more specifically as a Mr. Duran's victory not only over Mr. Mas-Colell, but over the whole Catalan Government. Mr. Duran, as CiU´s top figure in Madrid, in this sense, would be setting the political line of the Government of the Generalitat, without paying the costs that entails to head a department.

Authored: RCAT Web Team

Translation: MA

ALEA IACTA EST (3): INTERESSOS GENERALS... O PARTICULARS?

A hores d'ara, empassar-se que CiU pot vetllar pels interessos generals de Catalunya, i dels catalans i catalanes, és o bé ser un beneit o bé un cínic sense cap tipus d'escrúpol. CiU, en conjunt, i CDC i UDC, per separat, es troben amb el ganivet al coll de la corrupció, fet que els invalida totalment per presentar-se com a promotors dels drets dels catalans. Els seus dirigents, o una part substancial d'ells, si més no, es troben implicats en casos judicials de corrupció que apunten al cor de les seves respectives formacions. En conseqüència, és del tot probable que, si com s'anuncia a bombo i plateret, aconsegueixen uns resultats electoral més que notables, intentaran intercanviar cromos amb els ecspanyols. CiU, tornarà a jugar el paper de Rei Herodes. I com sempre, qui en sortirà perdent serà Catalunya, és a dir, el Poble Català.

L'intercanvi de cromos, naturalment, consistirà en sobreseure les causes judicials pendents, per part de Madrid -o liquidar-les de forma discreta amb petites condemnes- a canvi d'impedir l'avenç de la independència, i particularment, oposar-se de totes totes a l'aprovació d'una declaració unilateral d'independència en el proper Parlament.

És per això que els patriotes de CiU, que n'hi ha i són molts, moltíssims, haurien de mirar més enllà. En aquestes eleccions, un vot a CiU, és un vot per Ecspanya. Molts sociates i molts populars els votaran perquè saben del cert que CiU es converteix en la darrera trinxera de l'ecspanyolisme a Catalunya.

Tal vegada no ho farien si el senyor Mas, hagués fet net a casa seva. Ja fa setmanes que vaig proposar que la millor manera de fer-ho és dissoldre CDC i crear de nou una formació que partís de zero des del punt de vista del seu finançament. Només d'aquesta manera, les pomes podrides quedarien al marge i no es barrejarien amb la resta. Reinventar CDC, en definitiva. És una pràctica que s'ha aplicat en diverses ocasions, per exemple, a Itàlia.

Passa, però, que l'autonòmic, com tot règim cripto-colonial, es fonamenta, per al seu funcionament òptim, en la corrupció de les èlits autòctones. Això és més vell que l'anar a peu. L'imperialisme clàssic sap que el primer pas que cal fer és captar les èlits del territori que s'ocupa, per tal que a través d'elles, es governi -i s'espolïi- sense traves... És el que fan els ecspanyols: convergents i sociates, es troben incriminats judicialment fins a les celles. Els seus interessos per aconseguir la sociovergència, són més idèntics que mai: impedir anar a parar tots a la garjola.

I això que dic a nivell nacional, és també vàlid per altres nivells, naturalment. L'actual estructura de poder a Catalunya, composta pels àmbits europeu, ecspanyol, català, provincial, comarcal, metropolità, local i sublocal, ofereix milers de possibilitats per als corruptes. I tot corrupte, per definició, és un aliat objectiu amb Ecspanya,, sobretot perquè els ecspanyols, que controlen amb ma de ferro l'aparell judicial -l'únic poder que no s'ha descentralitzat- l'utilitzen per collar i aconseguir victòries polítiques, allà on el joc democràtic i electoral els ha estat advers.

Els actuals 947 municipis que hi ha a la CAC és un veritable despropòsit no només administratiu, sinó també polític i, una font inesgotable de corrupció i corrupteles, on tots els partits, però sobretot CiU i PSC (PSC-PSOE) s'hi han untat fins al moll de l'ós. Una pràctica que, a més a més, no es limita a l'esfera pública, sinó que també contamina -i de quina manera!- l'esfera de la tan reivindicada societat civil. Avui en dia, institucions d'aquest àmbit, que fins fa poc eren intocables, es troben a l'ull de l'huracà de la corrupció... i els seus fins fa poc gestors o dirigents, tenen la justícia que les llança l'alè al seu clatell.

En definitiva, els ecspanyols han dissenyat una estratègia que enfonsa les arrels en l'essència mafiosa de tot sistema de dominació (neo) colonial. Cedeixen les engrunes del poder polític a les èlits locals per tal que aquestes, a banda de perpetuar-se com a referent social, cultural, econòmic, els assegurin que el poble romandrà tancat a la cleda, i no se'n sortirà per pataneres -és a dir, per la Independència (diríem, l'efecte ovella negra).

Votar CiU -i les seves marques blanques- és, a hores d'ara votar per Ecspanya, pel manteniment de l'espoli fiscal, de l'atac per terra, mar i aigua, contra la llengua catalana, per l'empobriment i la depauperació de les condicions de vida, de la sanitat, de l'educació, etc. del país. És així de fort, i així de dur.

La Independència, suposa la fi de la dominació neo-colonial ecspanyola, i en definitiva, també de determinades pràctiques corruptes, si més no de moltes de les actualment vigents. de manera que és, per ella mateixa, una font de regeneració democràtica.

Cal, però, ser capaços de trencar amb el clima de tolerància 100 amb la corrupció de proximitat, és a dir amb aquella que si fa no fa, tothom és conscient que passa a escala local, o molt propera i que és el veritable brou de cultiu de la fortalesa de CiU. Molts patriotes, han acabat acceptant que la corrupció és inherent al sistema i que cal adaptar-se a ella, més que combatre-la. Perquè és en aquest àmbit, on Ecspanya enfonsa la seva dominació, i compta amb la seva justícia per collar, naturalment, sempre en funció -estrictament- de les seves necessitats polítiques.

CiU, a hores d'ara, té un cordó umbilical que l'uneix amb Ecspanya i que l'alimenta. I aquest cordó, rep el nom de corrupció. Només tallant-lo, deixarem que el nounat respiri i s'alimenti per ell sol. Independència i regeneració democràtica, són, en el context actual, conceptes indissolublement units. I això cal tenir-ho clar en el context de les properes eleccions del dia 28N.

Sant Ignasi (de Loyola?) Guardans, desgreujat

Ja m'ho diuen, ja. Que sóc bo. De vegades m'ho crec, d'altres en dubto. Però avui diré que sí, que és veritat, si més no en part.

Resulta que fa unes setmanes ja vaig escriure que els sociates aviat donarien alguna menjadoreta a Sant Ignasi (de Loyola?) Guardans, com un acte de desgreuge, pel martiri en mans de la turba sobiranista convergent.

Hòstia, dit i fet! Encara el nano remena la cua per Brussel.les i ja l'han col.locat. Bé, no al comitè de savis, però sí a cal ministerio de (in)cultura, a sou de la ínclita Ángeles Gonzalez-Sinde, a la qual ja em vaig referir en el post anterior. Aquesta pimpolla, ho preveig, farà córrer rius de tinta (i milions de bytes). Ja ha col.locat al convergent unionista en el payroll.

I compte! L'han col.locat en un lloc superstratègic, al capdavant de l'Instituto de Cinematografia y de las Artes Audiovisuales (ICAA). Casualitat? I un bé negre amb potes rósses! Si ens prenem la molèstia d'entrar al web corresponent, podem veure que una de les funcions principals d'aquest xiringuito és, 

"Fomentar, promocionar y ordenar las actividades cinematográficas y audiovisuales españolas en sus tres aspectos de producción, distribución y exhibición."

Les negretes, naturalment, són meves. Què, ho capteu?  Ordenar i exhibició... Naturalment la jugada és fer servir el màrtir Guardans per fer front a la futura llei del cinema que impulsa el conseller Tresserres -que ja vaig dir en el seu moment que era l'únic membre del govern amb cara i ulls-, que estableix una tímida normalització lingüística a les sales de cinema del Principat. Una mesura, per cert, on els governs de CiU van fracassar llastimosament -malgrat els intents agosarats del missing in action Joan Maria Pujals- i que ja veurem com acaba ara.

Ara ja veig el senyor Camilo Tarrazón, perdent el cul. Demà matí, a les 08.00 hores, ja serà a la porta del despatx de Sant Ignasi a l'ICAA, per queixar-se de la llei, i segurament, acompanyat pel senyor Balanyà, autèntic factòtum del moviment catalanofòbic. "Què volen prohibir l'ecspanyol, que volen prohibir el toros, que el toro d'Osborne, que l'Espanyol a Segona, mama pupa, caca i pis!". Tot plegat ben patètic, però que ens demostra que la pimpolla Gonzalez-Sinde dispara amb bales no precisament de fogueig.

Una oportunitat històrica

De tot plegat, tanmateix, en trec una conclusió positiva: Convergents unionistes, Ecspanya us estima, o si més no us col.loca. Sigui el PP o el PSOE, sempre tindreu una menjadora preparada, llavors, pareu de tocar el que no sona i deixeu que CDC abraci sense complexos allò que és clau per la seva supervivència, un sobiranisme ... pragmàtic... però sobiranisme al capdavall. Jo si fos convergent normal, és a dir, convergent sobiranista, començaria a agafar les darreres deixalles roquistes i les aniria aviant de dos en dos, amb la tranquil.litat d'esperit que dóna saber que els martiritzats, serien immediatament recol.locats pels seus amos ecspanyols, de manera que no haurien de patir gaire. 

Ep! És una proposta! 

I EL MÓN, EN SAP RES DE L'1D?

Malauradament, la resposta és no. O practicament no-res, no sap. Tot i que no he fet una navegació exhaustiva, només he trobat aquest article a Le Monde i un altre publicat al Baltimore Sun que recull una crònica d'Associated Press. Res més.

De lluny aquest és el passiu de tota la campanya de l'1D. I la veritat és que no és cap casualitat. Estic acostumat a llegir pàgines i pàgines webs de tots els moviments independentistes que es fan i es desfan: kurds, kosovars, txetxens, i tots els que volgueu. I en tots ells hi ha un tret comú. Tots tenen un enllaç amb una versió en anglès, ni que sigui resumida, breu. Però permet que el lector no local, sense coneixement de la llengua pròpia, pugui seguir els arguments i plantejaments del moviment en qüestió.

Què passa amb els webs dels moviments polítics sobiranistes catalans? Doncs que la immensa majoria ignora l'anglès. Ens mirem el melic en el sentit més negatiu de la paraula. Renunciem a fer partíceps a la resta del món de la nostra lluita. Pregunta: Hi ha res que no alleugereixi més als ecspanyols que saber que tot el que fem els catalans per la Independència no té CAP ressò mediàtic més enllà de les fronteres... ecspanyoles? Oi que no? Mentre això passi, ells poden respirar tranquils.

Encara no ens hem assabentat que vivim en l'entorn de la globalització, i que el nostre món és el món i no Ecspanya?

Fem un repàs. El web de la Plataforma pel Dret a Decidir no només no té cap enllaç amb una versió anglesa, sinó que literalment sembla que estigui morta. El de Sobirania i Progrés, sí que funciona, però no té cap enllaç amb una versió anglesa. El del Cercle d'Estudis Sobiranistes, està en construcció. És d'esperar que una entitat eminentment de caire acadèmic com aquesta sigui sensible al tema de l'anglès.

Continuem: el de Reagrupament.cat, no en té. El d'Esquerra Independentista, tampoc. El del Partit Republicà Català, ídem. Incomprensiblement, el de Catalunya Acció, no té versió en anglès. Esquerra Republicana de Catalunya, no, Bloc Nacionalista Valencià, no. El del Partit Socialista de Mallorca, nanai. El de la Intersindical-CSC, que no. La Cup, que no que no i que no.

Endavant, que no, que no. La Cajei, no, no, no. Seguim: Omnium Cultural, no consta. Acció Cultural del País Valencià, nope. L'Obra Cultural Balear, no. Podríem continuar, però no cal.

Algunes excepcions?
Sí. Per sort. El web de CDC, tot i que una mica rata. El de la Comissió de la Dignitat, per motius obvis, necessiten versions en anglès. I finalment, la que més s'ho ha treballat, i pel que el seu nom, ja ho deixa ben clar, el web de freecatalonia. Poques, molt poques.

En definitiva, un panorama ben galdós. Només una pregunta. Quin és l'objectiu de la nostra lluita? La Independència, de manera que entrarem en la comunitat internacional sense mitjancers, oi? Però com voleu que aquesta comunitat internacional ens conegui, si no li facilitem les nostres opionions, idees, plantejaments, arguments, etc.? Qui ho farà? Els ecspanyols? Mentre l'impacte de la nostra lluita no arribi als mèdia global, el nostre esforç només donarà la meitat dels fruits, o fins i tot menys!

(Nota: Les fotos de la mani estan descarregades de vilaweb)

QUÈ VOL SER CDC QUAN SIGUI GRAN?

Després del gran espectacle d'en Mas, al qual, per cert, no vaig ser convidat, la veritat és que tot plegat es pot resumir en un clàssic Molt soroll per no res, amb permís d'en Shakespeare. CDC s'està convertint, en el context global, que segons en David Madí, on s'ha d'encabir Catalunya, en una rara avis. És l'únic partit nacionalista no declaradament independentista. L'EAJ-PNB i EA a Euskadi, ho són. L'SNP a Escòcia, ho és. El PQ i l'ADQ al Quebec, també ho són. No hi ha cap dubte al respecte. Els flamencs, tres quartes partes del mateix.

L'únic que és raret és CDC. Bé, si més no, fins ara. Perquè, tal vegada l'ERC se li apunti al club. Sobretot si la deriva liquidacionista, de repetir la jugada d'Euskadiko Ezkerra, se'n surt amb la seva. Amb el líder actual, i gran part de la direcció, ERC acabarà sent una crossa catalanista dels sociates. I per cert, amic Xuclà, reconeix que el pare del paral.lelisme és una servidora, tot i que ja estic acostumat a la vampirització de les meves reflexions, i no m'emprenyo, perquè, en el fons, com deia en Miquel Calçada, en referència al tonto Buenafuente, quan algú et vampritiza, de fet et ret un homenatge.

Però tornem a la casa gran (d'autonomistes, naturalment), vull dir a CDC. Us ho repeteixo: us esteu convertint en una espècie en perill d'extinció. Ningú enlloc del món, vol ser autonomista, és a dir, acceptar ser un esclau. Tal i com deia el patrici Àngel Guimerà, independentista furibund, a principis del segle XX, per molt que les disfressin amb garlandes, les cadenes són cadenes. Els rarets sou vosaltres. No els independentistes.

Paradoxalment, ara en Mas, com abans ERC, volen convertir els sociates en sobiranistes. Però qui hòsties us ha dit que els sociates volen ser convertits en quelcom que els repugna al màxim? Sobiranista la Cunillera? Sobiranista en Zaragoza o la Figueras, la que no sap ni llegir els números romans? Però què tenen els sociates que tots volen portar-los al seu hort a veure si els abaixen les calces? Però que no us en adoneu que en comptes de jeure amb qui desitjaves, de cop i volta et veuràs a mig pam de la jeta de l'Iceta? I el que tocareu no és precisament la cuixa?

Si, com molt encertadament, diu en Madí, cal situar Catalunya en el context de la globalització, l'única manera de fer-ho és des de la independència i la sobirania. La Catalunya global serà estatal o no serà.

Deixeu-vos estar de rareses, desempallegeu-vos dels Duran i Ecspanya, i de passada també dels amics dels mafiosos (globalització sí, però no tant, amb compte, que no et donin gat per llebre). I proclameu una clara i rotunda expressió maragalliana: ADÉU ECSPANYA, i si no ho entenen, els envieu la cançó de la Julieta Venegas, Me voy, que aquesta sí que l'entendran, com a mínim la lletra.

11-S- 2007: LA INDEPENDÈNCIA AL CENTRE DEL DEBAT POLÍTIC

Demà torna la Festa Nacional de Catalunya. Enguany, més que mai, la Independència se situa al bell mig del debat polític. Ens n'hem de felicitar! Qui ho havia de dir, que poc més d'un any després del referèndum sobre el nyap, i quan tothom està esperant que els del Constitucional ecspanyol li cantin les absoltes, avui la Independència seria el que vehicularia el debat polític a la nostra Pàtria.

La Independència puja i l'autonomisme baixa, i baixa molt. Ningú no hi creu, tret d'en Duran i Ecspanya, que com sempre, allà on trepitja... fa el ridícul. Repassem breument el pati.

Finalment a CDC hi ha gent que ha mogut fitxa i que s'ha acabat el bròquil. Amb Ecspanya i amb en Duran i Ecspanya. Feia molts mesos que ho reclamava. CDC és un gran partit, un gran moviment que ha demostrat que té un fort arrelament en el país... però ja era hora que es comencés a moure per saber què vol ser quan sigui gran. Els independentistes de CDC estan sortint de l'armari. I no ho fan d'un en un, sinó que ho fan per dotzenes. Vaja que és un goig veure com es perd la por al que dirà La Vanguardia, o els seus columnistes pingüins de marres... Òbviament, això no vol dir que no hi hagi emboscats que continuen apostant per ser subordinats a Ecspanya, però cada cop són menys i de fet el seu destí natural és el PP...

A ERC, l'empenta dels sectors patriotes ha obligat en Carod Rovira a moure fitxa i a referir-se al referèndum del 2014. És també un gran pas endavant. Modèstia a part, som uns quants els que ja havíem marcat aquest calendari, seguint l'estratègia del couteau sous la gorge que sense cap mena de dubte, és l'única que entenen els ecspanyols. Ara la preocupació està en traçar l'anomenat full de ruta. Però per això és imprescindible que en les properes eleccions ecspanyoles es formi un Bloc Sobiranista Català, és a dir, una candidatura unitària de totes les organitzacions que d'una manera o una altra van participar en la gloriosa manifestació del 18 de febrer. (Per cert, proposta: la candidatura unitària podria anomenar-se Moviment 18-F). Sembla que la gent del RCat d'en Carretero estan per aquesta estratègia. Ben fet. Si els actuals dirigents d'ERC aposten, contràriament, per anar sols i mantenint el discurs de la majoria social i qui dia passa any empeny, es fotran una hòstia considerable!

A UDC, la situació no està tan clara, però és més que evident que també hi ha independentistes que intenten tallar les ales a en Duran i Ecspanya i a la seva camarilla (els Sànchez Llibre i companyia). Cal ajudar-los a fer-ho possible.

El BNV, després de l'experiència decebedora del pacte amb els ecspanyols, cal que es posin les piles...L'ensulsiada dels sociates, deixa oberta una enorme escletxa per una alternativa d'esquerres i catalanista com mai s'havia donat abans. Crear un frontisme entre una dreta ecspanyola i un centre-esquerre català a les comarques del sud, és una oportunitat que no es pot deixar perdre. La conjunció amb Esquerra i País i amb la pròpia ERPV és inajornable i cal acabar amb les lluites intestines. Cal arrossegar també els molt important sector nacionalista que vota el PSPV per pragmatisme. El cas de Navarra, és de manual, cal recordar-lo a tothora i sempre, a la mínima ocasió. Els més de tres-cents regidors del Bloc són un actiu que cal usar per plantar cara a l'ecspanyolisme més desacomplexat i cafre que actua per les nostres comarques.

Quant al PSM i les altres opcions patriòtiques a les Illes, és necessari desfer i acabar amb el bunker-ensaïmada. Cal destruir des de les institucions regional i insulars tot el mal que ha fet el PP durant aquests anys, i posar les bases d'una societat capdavantera en la protecció de l'entorn i de promoció de la lluita per la sobirania. Sempre he pensat que les Illes poden jugar un paper clau en la internacionalització de la nostra lluita. La presència de milers de ciutadans alemanys pot ser aprofitada per difondre la nostra lluita. Si Alemanya es decanta per la Independència de Catalunya, com ho va fer per la de Croàcia, Eslovènia i els països bàltics, ningú no ens aturarà.

Pel que fa a la CUP, el seu relatiu èxit en les darreres eleccions locals, sense cap mena de dubte ha tingut una enorme repercussió tant a ERC com a la pròpia ICV. Aquestes dues formacions han vist perillar els seus flancs i ara ja saben que hi ha vida a la seva esquerra, malgrat que algun dirigent ho negui. La CUP és sense cap mena de dubte, l'hereva directa de tota la lluita desenvolupada per l'independentisme revolucionari des del 1977, i molt particularment, del protagonitzat per l'MDT i per Terra Lliure. Lluny de marcar-hi distàncies, com sovint fa ERC, hi ha una acceptació orgullsa d'aquest patrimoni. En el futur immediat la CUP ha d'aprofundir en la seva estratègia de lluita local i comarcal, evitant encetar nous projectes verticals que podrien conduir fatalment a repetir errors ja prou coneguts.

Respecte ICV, és una formació que viu una situació clarament esquizofrènica. Per una banda, el seu sector d'esquerra-caviar aposta clarament per mantenir-se com a xupòpters dels sociates, atès que els dóna importants rèdits institucionals. Per l'altra, assistim a una deserció dels seus aliats o companys de viatge: ecologistes que foten el camp cap a ERC o l'Entesa del Progrés Municipal (EPM, si no m'erro) que es decanta clarament per l'autodeterminació i deixa amb el cul enlaire a un Saura que continua mantenint-se en l'ortodòxia federalista.

No puc acabar sense referir-me a organitzacions com el PRC o EC. Malgrat la seva modèstia orgànica, també cobreixen una demanda concreta per part de sectors independentistes que no se senten representats per les organitzacions anteriorment esmentades.

Com es pot veure, doncs, un panorama força en moviment i on la Independència, repeteixo, ha esdevingut el concepte clau i referencial. Tant que fins i tot entre els sociates comencen a donar-se moviments de resituació, si bé, francament, no penso que vagin gaire més enllà.

Bé, tallo el rotllo. Només em queda desitjar-vos una feliç DIADA NACIONAL

PER CATALUNYA! EN RECORD I HOMENATGE A EN LLUÍS M. XIRINACS I A TOTS ELS PATRIOTES!