ALEA IACTA EST (3): INTERESSOS GENERALS... O PARTICULARS?

A hores d'ara, empassar-se que CiU pot vetllar pels interessos generals de Catalunya, i dels catalans i catalanes, és o bé ser un beneit o bé un cínic sense cap tipus d'escrúpol. CiU, en conjunt, i CDC i UDC, per separat, es troben amb el ganivet al coll de la corrupció, fet que els invalida totalment per presentar-se com a promotors dels drets dels catalans. Els seus dirigents, o una part substancial d'ells, si més no, es troben implicats en casos judicials de corrupció que apunten al cor de les seves respectives formacions. En conseqüència, és del tot probable que, si com s'anuncia a bombo i plateret, aconsegueixen uns resultats electoral més que notables, intentaran intercanviar cromos amb els ecspanyols. CiU, tornarà a jugar el paper de Rei Herodes. I com sempre, qui en sortirà perdent serà Catalunya, és a dir, el Poble Català.

L'intercanvi de cromos, naturalment, consistirà en sobreseure les causes judicials pendents, per part de Madrid -o liquidar-les de forma discreta amb petites condemnes- a canvi d'impedir l'avenç de la independència, i particularment, oposar-se de totes totes a l'aprovació d'una declaració unilateral d'independència en el proper Parlament.

És per això que els patriotes de CiU, que n'hi ha i són molts, moltíssims, haurien de mirar més enllà. En aquestes eleccions, un vot a CiU, és un vot per Ecspanya. Molts sociates i molts populars els votaran perquè saben del cert que CiU es converteix en la darrera trinxera de l'ecspanyolisme a Catalunya.

Tal vegada no ho farien si el senyor Mas, hagués fet net a casa seva. Ja fa setmanes que vaig proposar que la millor manera de fer-ho és dissoldre CDC i crear de nou una formació que partís de zero des del punt de vista del seu finançament. Només d'aquesta manera, les pomes podrides quedarien al marge i no es barrejarien amb la resta. Reinventar CDC, en definitiva. És una pràctica que s'ha aplicat en diverses ocasions, per exemple, a Itàlia.

Passa, però, que l'autonòmic, com tot règim cripto-colonial, es fonamenta, per al seu funcionament òptim, en la corrupció de les èlits autòctones. Això és més vell que l'anar a peu. L'imperialisme clàssic sap que el primer pas que cal fer és captar les èlits del territori que s'ocupa, per tal que a través d'elles, es governi -i s'espolïi- sense traves... És el que fan els ecspanyols: convergents i sociates, es troben incriminats judicialment fins a les celles. Els seus interessos per aconseguir la sociovergència, són més idèntics que mai: impedir anar a parar tots a la garjola.

I això que dic a nivell nacional, és també vàlid per altres nivells, naturalment. L'actual estructura de poder a Catalunya, composta pels àmbits europeu, ecspanyol, català, provincial, comarcal, metropolità, local i sublocal, ofereix milers de possibilitats per als corruptes. I tot corrupte, per definició, és un aliat objectiu amb Ecspanya,, sobretot perquè els ecspanyols, que controlen amb ma de ferro l'aparell judicial -l'únic poder que no s'ha descentralitzat- l'utilitzen per collar i aconseguir victòries polítiques, allà on el joc democràtic i electoral els ha estat advers.

Els actuals 947 municipis que hi ha a la CAC és un veritable despropòsit no només administratiu, sinó també polític i, una font inesgotable de corrupció i corrupteles, on tots els partits, però sobretot CiU i PSC (PSC-PSOE) s'hi han untat fins al moll de l'ós. Una pràctica que, a més a més, no es limita a l'esfera pública, sinó que també contamina -i de quina manera!- l'esfera de la tan reivindicada societat civil. Avui en dia, institucions d'aquest àmbit, que fins fa poc eren intocables, es troben a l'ull de l'huracà de la corrupció... i els seus fins fa poc gestors o dirigents, tenen la justícia que les llança l'alè al seu clatell.

En definitiva, els ecspanyols han dissenyat una estratègia que enfonsa les arrels en l'essència mafiosa de tot sistema de dominació (neo) colonial. Cedeixen les engrunes del poder polític a les èlits locals per tal que aquestes, a banda de perpetuar-se com a referent social, cultural, econòmic, els assegurin que el poble romandrà tancat a la cleda, i no se'n sortirà per pataneres -és a dir, per la Independència (diríem, l'efecte ovella negra).

Votar CiU -i les seves marques blanques- és, a hores d'ara votar per Ecspanya, pel manteniment de l'espoli fiscal, de l'atac per terra, mar i aigua, contra la llengua catalana, per l'empobriment i la depauperació de les condicions de vida, de la sanitat, de l'educació, etc. del país. És així de fort, i així de dur.

La Independència, suposa la fi de la dominació neo-colonial ecspanyola, i en definitiva, també de determinades pràctiques corruptes, si més no de moltes de les actualment vigents. de manera que és, per ella mateixa, una font de regeneració democràtica.

Cal, però, ser capaços de trencar amb el clima de tolerància 100 amb la corrupció de proximitat, és a dir amb aquella que si fa no fa, tothom és conscient que passa a escala local, o molt propera i que és el veritable brou de cultiu de la fortalesa de CiU. Molts patriotes, han acabat acceptant que la corrupció és inherent al sistema i que cal adaptar-se a ella, més que combatre-la. Perquè és en aquest àmbit, on Ecspanya enfonsa la seva dominació, i compta amb la seva justícia per collar, naturalment, sempre en funció -estrictament- de les seves necessitats polítiques.

CiU, a hores d'ara, té un cordó umbilical que l'uneix amb Ecspanya i que l'alimenta. I aquest cordó, rep el nom de corrupció. Només tallant-lo, deixarem que el nounat respiri i s'alimenti per ell sol. Independència i regeneració democràtica, són, en el context actual, conceptes indissolublement units. I això cal tenir-ho clar en el context de les properes eleccions del dia 28N.