SÍ, NOIS, UN EXÈRCIT CATALÀ

Avui m'abstindré de dedicar dos segons a comentar la nova paranoia del Racòmetre, com ja vaig fer fa un mes. Que s'ho facin, tu. Que si estan contents amb els resultats de CiU i de la seva marca blanca? Doncs endavant, tu, que siguin feliços i mengin anisos ... mentre puguin.

No, avui parlar d'una cosa més seriosa. D'una cosa que, en un poble

acostumat al dependentisme multisecular -concretament trisecular-, aixeca butllofes.

Em refereixo, és clar a la proposta de Reagrupament de formar un Exèrcit, una Guàrdia Nacional i uns serveis d'intel.ligència catalans. A banda, és clar de la Policia, fet aquest ja existent en l'actualitat.

Molts catalanets s'exclamen quan senten aquesta proposta desacomplexada -en la qual tinc l'honor d'haver-hi participat, si bé des d'una certa marginalitat, vull que m'hauria agradat aportar-hi més.

"No", diuen, "els catalans no volem exèrcit!"

A veure, una servidora parteix de la consideració que la Independència és per construir un estat independent i sobirà, amb tots els atributs bàsics corresponents: Un Cap de l'estat, una divisió de poders, un govern, un parlament, uns tribunals, uns ambaixadors, una administració pública, uns poders locals, i, naturalment, unes forces armades i de seguretat interior i d'informació exterior. En definitiva, un país normal. En el fons, la lluita per la Independència, no deixa de ser una lluita per la normalitat.

Llavors, si volem ser normals, hem de voler tenir un exèrcit i uns serveis d'intel.ligència i d'informació. En cas contrari, és que no volem ser normals, i com a derivada és que no volem ser independents. Em sembla d'una lògica absoluta.

Sí, ja sé que se'm dirà que si Costa Rica... Bé, no estic per tonteries.

Tot independentista, doncs, ha de tenir clar que la construcció d'un estat català, d'una República, pressuposa, obligatòriament, la construcció d'un Exèrcit, d'unes Forces Armades i d'uns serveis d'intel.ligència.

Dit això, molts catalanets dependentistes, naturalment quan senten això, colonitzats mentalment com estan, de seguida projecten en el seu caparró la visió d'uns soldats catalans passejant amb un burro català al capdavant, emulant el tema de la cabra de la Legió. Vull dir que pensen que l'exèrcit català copiarà les formes i els estils de l'exèrcit ecspanyol, on com tothom sap, sempre apareix el tòpic típic del cojonímetro.

He de dir que aquesta associació d'idees no és pas casual. La major part de l'administració autonòmica desenvolupada sota els governs pujol, maragall i montilla, han seguit descaradament els cànons burocràtics ecspanyols, de manera que han perdut molts anys copiant en comptes d'innovar i de fer propostes agosarades. No hi ha res més patètic que veure una colla de mossos vestits de turistes, armant-la enmig de l'aeroport tot just abans d'agafar l'avió que els durà a Cuba o Mèxic on pensen esmolar l'eina de valent. I fins i tot algun, amb un barret de torero, la qual cosa ja és de jutjat de guàrdia ... o de consell de guerra.

Però és clar, passa que Reagrupament som una altra cosa. Ja ho va dir el gran i enyorat Arnera en el seu moment.

L'exèrcit català, en començar de zero, tindrà els avantatges d'esdevenir una organització moderna, i quan dic moderna, em refereixo a que serà un exèrcit del 2.0, o si es vol, ja del 3.0. Res de freakades cojonímetres, res de machos ibéricos, ni de novios de la muerte, ni imbecil.litats similars. Serà un exèrcit format per professionals altament qualificats, tant en l'àmbit de l'enginyeria, la logística, les tecnologies de la informació, capacitat per desplegar armes teledirigides (drones), i d'inutilitzar les xarxes d'informació, de comunicació, de comandament i de control del pobre desgraciat que gosi tocar-nos el que no sona.

Amb això vull dir que bàsicament l'exèrcit català serà una organització megamoderna, capdavantera en la investigació i en la generació de valor afegit, i, en conseqüència en l'ocupació de mà d'obra qualificada. També serà un motor de reactivació de les comarques més pobres, contribuint d'aquesta manera a incrementar-ne el seu dinamisme econòmic. Una altra dimensió on excel.lirà serà la de la globalització, atès que els seus membres seran de formació políglota, necessària per ser present, si s'escau a qualsevol punta del món, en defensa i promoció de la nostra gent, les nostres empreses i, en definitiva dels nostres interessos arreu.

En definitiva, es planteja una proposta d'exèrcit el més allunyat possible de la cutrada ecspanyola. Un actor capdavanter en la innovació i la recerca (aeroespacial, nous materials, nanotecnologia, naval, xarxes, etc.), el producte de les quals tard o d'hora acabaran també beneficiant el conjunt de la societat catalana. Un exèrcit modern, democràtic -sotmès sempre a l'autoritat civil, naturalment- i amb un rol destacat en la consolidació del nostre estat i de les nostres llibertats.

Perquè com diuen Atlàntic enllà, Freedom ain't free, i jo afegeixo, ni als USA, ni a Catalunya ... ni a la Xina Popular.