Arnera Tres

Hòstia, Joan, avui he tingut un dia fotut. Anímicament, vull dir. I arribar a casa i veure la nota d'en Manel dient que hi tornes, m'ha capgirat el meu estat. Ara estic content.

Dius que escrius un bloc sentimental. Perfecte. Endavant. Llegeixo els dos posts i em semblen perfectes, molt intimistes, diguem-ne. M'emociono quan llegeixo la cita mítica de Blade Runner a la capçalera. Un 10, noi, un 10. Matrícula d'Honor. Saps? Aquesta setmana passada vaig posar Blade Runner a un grup d'alumnes i van dir que era una merda de pel.lícula, que Torrente 4 era molt millor. Per la seva banda, un altre grup, més grans, no saben ni qui és Arzallus. Així està el pati, noi.

Encara que tu no vulguis, m'alegro que tornis al món dels blocaires vius, la teva ressurrecció és benvinguda, no com la d'altres.

Escriu el que vulguis i fins quan vulguis. M'has alegrat el dia.

Fote't.

SÍ, NOIS, UN EXÈRCIT CATALÀ

Avui m'abstindré de dedicar dos segons a comentar la nova paranoia del Racòmetre, com ja vaig fer fa un mes. Que s'ho facin, tu. Que si estan contents amb els resultats de CiU i de la seva marca blanca? Doncs endavant, tu, que siguin feliços i mengin anisos ... mentre puguin.

No, avui parlar d'una cosa més seriosa. D'una cosa que, en un poble

acostumat al dependentisme multisecular -concretament trisecular-, aixeca butllofes.

Em refereixo, és clar a la proposta de Reagrupament de formar un Exèrcit, una Guàrdia Nacional i uns serveis d'intel.ligència catalans. A banda, és clar de la Policia, fet aquest ja existent en l'actualitat.

Molts catalanets s'exclamen quan senten aquesta proposta desacomplexada -en la qual tinc l'honor d'haver-hi participat, si bé des d'una certa marginalitat, vull que m'hauria agradat aportar-hi més.

"No", diuen, "els catalans no volem exèrcit!"

A veure, una servidora parteix de la consideració que la Independència és per construir un estat independent i sobirà, amb tots els atributs bàsics corresponents: Un Cap de l'estat, una divisió de poders, un govern, un parlament, uns tribunals, uns ambaixadors, una administració pública, uns poders locals, i, naturalment, unes forces armades i de seguretat interior i d'informació exterior. En definitiva, un país normal. En el fons, la lluita per la Independència, no deixa de ser una lluita per la normalitat.

Llavors, si volem ser normals, hem de voler tenir un exèrcit i uns serveis d'intel.ligència i d'informació. En cas contrari, és que no volem ser normals, i com a derivada és que no volem ser independents. Em sembla d'una lògica absoluta.

Sí, ja sé que se'm dirà que si Costa Rica... Bé, no estic per tonteries.

Tot independentista, doncs, ha de tenir clar que la construcció d'un estat català, d'una República, pressuposa, obligatòriament, la construcció d'un Exèrcit, d'unes Forces Armades i d'uns serveis d'intel.ligència.

Dit això, molts catalanets dependentistes, naturalment quan senten això, colonitzats mentalment com estan, de seguida projecten en el seu caparró la visió d'uns soldats catalans passejant amb un burro català al capdavant, emulant el tema de la cabra de la Legió. Vull dir que pensen que l'exèrcit català copiarà les formes i els estils de l'exèrcit ecspanyol, on com tothom sap, sempre apareix el tòpic típic del cojonímetro.

He de dir que aquesta associació d'idees no és pas casual. La major part de l'administració autonòmica desenvolupada sota els governs pujol, maragall i montilla, han seguit descaradament els cànons burocràtics ecspanyols, de manera que han perdut molts anys copiant en comptes d'innovar i de fer propostes agosarades. No hi ha res més patètic que veure una colla de mossos vestits de turistes, armant-la enmig de l'aeroport tot just abans d'agafar l'avió que els durà a Cuba o Mèxic on pensen esmolar l'eina de valent. I fins i tot algun, amb un barret de torero, la qual cosa ja és de jutjat de guàrdia ... o de consell de guerra.

Però és clar, passa que Reagrupament som una altra cosa. Ja ho va dir el gran i enyorat Arnera en el seu moment.

L'exèrcit català, en començar de zero, tindrà els avantatges d'esdevenir una organització moderna, i quan dic moderna, em refereixo a que serà un exèrcit del 2.0, o si es vol, ja del 3.0. Res de freakades cojonímetres, res de machos ibéricos, ni de novios de la muerte, ni imbecil.litats similars. Serà un exèrcit format per professionals altament qualificats, tant en l'àmbit de l'enginyeria, la logística, les tecnologies de la informació, capacitat per desplegar armes teledirigides (drones), i d'inutilitzar les xarxes d'informació, de comunicació, de comandament i de control del pobre desgraciat que gosi tocar-nos el que no sona.

Amb això vull dir que bàsicament l'exèrcit català serà una organització megamoderna, capdavantera en la investigació i en la generació de valor afegit, i, en conseqüència en l'ocupació de mà d'obra qualificada. També serà un motor de reactivació de les comarques més pobres, contribuint d'aquesta manera a incrementar-ne el seu dinamisme econòmic. Una altra dimensió on excel.lirà serà la de la globalització, atès que els seus membres seran de formació políglota, necessària per ser present, si s'escau a qualsevol punta del món, en defensa i promoció de la nostra gent, les nostres empreses i, en definitiva dels nostres interessos arreu.

En definitiva, es planteja una proposta d'exèrcit el més allunyat possible de la cutrada ecspanyola. Un actor capdavanter en la innovació i la recerca (aeroespacial, nous materials, nanotecnologia, naval, xarxes, etc.), el producte de les quals tard o d'hora acabaran també beneficiant el conjunt de la societat catalana. Un exèrcit modern, democràtic -sotmès sempre a l'autoritat civil, naturalment- i amb un rol destacat en la consolidació del nostre estat i de les nostres llibertats.

Perquè com diuen Atlàntic enllà, Freedom ain't free, i jo afegeixo, ni als USA, ni a Catalunya ... ni a la Xina Popular.

GOITA, PARLEN DE MI, TU!

L'amic Arnera, ressucitat d'entre els morts digitals, amb segones intencions, em va dedicar fa unes setmanes un post que no puc més que agrair. No el vaig llegir fins ahir (ho sento!). En tot cas, vosaltres jutjareu: 100, 200 o 300 Moritzs, li dec?

Un any de Bloc Gran del Sobiranisme

Avui fa un any que va aparèixer a la xarxa el Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). Vuit persones, set blocaires i una tècnica, ens conjuràrem per influir en la societat catalana en un context força enrarit que, a grans trets, podem dir que encara continua ben igual, o empitjorat tant a nivell econòmic (crisi) com a nivell polític (desafecció). Llavors érem, per ordre setmanal, en Víctor Terradellas, en Manel Bargalló, una servidora, en Xavier Mir, en David Morgades, l'Enric Canela i en Joan Arnera. A més a més de l'Anna. Amb els pas dels mesos, vam canviar el cap i la cua, i s'afegiren en Dessmond i en Marc Belzunces. Deu persones, doncs, hem empès aquest projecte. Bé, deu persones, més els milers de lectors (163.674 accessos exactament en el moment de picar aquest post), els centenars de comentaristes, alguns dels quals s'han convertit en clàssics, i dotzenes de col.laboradors setmanals. O els 828 amics del Facebook que també ens llegeixen.

No és banalitat, sinó realisme, dir que el BGS ha obert una escletxa en la Catosfera i, probablement també, en la política catalana. Si voleu modesta, però com se sol dir, molt més gran que la que voldrien els nostres detractors, però encara petita pels nostres seguidors. Hi havia un risc en el projecte. Penso que a grans trets, hem aconseguit evitar que es convertís en una mena de pessebre, i per damunt de tot que se'ns percebés com la versió blogosfèrica de la casa gran convergent. El BGS és plural dins del sobiranisme. Penso que això és ben clar. Naturalment sempre algú trobarà a faltar alguna cosa, o s'indignarà per una altra, és inevitable. Però m'omple d'alegria quan alguns dels lectors i comentaristes que em trobo en les convocatòries patriòtiques em diuen que cada dia pel matí esperen amb il.lusió poder llegir el post del BGS. "Tu, Sort", em diuen, "ets el del dimecres oi?" Vés per on, ara sóc "el del dimecres".

El BGS no s'ha limitat a incidir en la xarxa. No som independentistes de saló o de pijama, que volem portar la independència des del teclat de l'ordinador. Hem tingut una presència directa en iniciatives com la manifestació de Brussel.les o en la Conferència d'Organitzacions Independentistes. Vull dir que som molt conscients que la xarxa és un instrument necessari i fins i tot imprescindible, però no suficient. Cal tenir-ho molt clar.

Com també cal tenir clar les mancances. Jo, amb el permís (o no) dels meus companys, en vull assenyalar-ne tres. La primera, i més òbvia, és la de gènere. Tots els que hi escrivim som homes, i la major part de comentaristes i col.laboradors, també. És un passiu incomprensible, entre d'altres raons perquè és empobridor. Però resoldre-ho es presenta complicat.

La segona mancança és l'edat. Tot i que no tinc les estadístiques, jo diria que el public lector del BGS no és precisament jove. De la trentena cap amunt, amb les excepcions que correspongui. Una raó que explicaria aquest fet, és que el BGS és bàsicament un bloc textual, amb poques imatges i pocs vídeos, i això només interessa als que som immigrants digitals, és a dir, aquells que ens vam socialitzar en el món pre-Internet i a empentes i rodolons hem emigrat a la galàxia internet, en paraules de Manuel Castells. Tenim accent, en tant que immigrants, si se'm permet, i aquest accent és que no ens fa res, ans al contrari, llegir. Als natius digitals, per contra, és a dir, als que han nascut en el món digital i no tenen ni puta idea del que és una màquina d'escriure o el paper carbó, per fer duplicats, això de llegir, amb les excepcions corresponents, se'ls fa molt costa amunt. I prefereixen la imatge, les fotos, els centenars de milers de fotos que es pengen al facebook i al myspace, etc. Fugen literalment dels blocs amb més de cinc línies de text. No sé si això té remei, o cal acceptar-ho resignadament.

Finalment, una mancança també important, és la geogràfica. El BGS és una mena de lobby barceloní-maresmenc, podríem dir, doncs, laietà (de la tribu íbera que vivia a les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme). Només en Víctor -de Reus- trencava aquest lobby. Això vol dir que també es perd molta perspectiva de la resta de comarques del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per descomptat.

Tot amb tot, i malgrat aquests elements obligatoris d'autocrítica, penso que la feina feta ha estat força reeixida. Vull dir que em sento orgullós d'haver-hi participat, i de fet em sento una mica privilegiat, perquè ni vaig ser dels iniciadors, ni he estat un dels que més he treballat. A mi se'm va convidar a participar-hi i l'únic esforç que he hagut de fer és la disciplina setmanal d'escriure el post corresponent. Un esforç, diguem-ne, relatiu, però que cal fer. La setmana passa molt ràpid i ja no te n'adones i has de tornar a escriure.

Per cert, si considereu que el BGS ha fet bé la seva feina, només us demano que el voteu per als Premis Bloc Catalunya. Jo això dels Premis, mai ho acabo de veure clar, però vaja, ja que ha sorgit la iniciativa, doncs, endavant, i que tinguem sort!

I ARA, EXPEDIENTARAN EL PRESIDENT BARRERA?

Tal i com deia en el post anterior, he assistit a la conferència de constitució de Reagrupament Independentista a la ciutat de Barcelona, que ha tingut lloc a les Cotxeres de Sants. Un èxit aclaparador. Més de mig miler llarg de persones, de totes les edats, que han aplaudit en Joan Carretero i la resta d'oradors. L'altra cosa es comença a organitzar a la capital. Fins i tot s'ha permès un torn obert d'intervencions entre els assistents, i la gent s'ha portat molt bé... Tota una lliçó de transparència. La veritat, deixar a tanta gent que utilitzi el faristol per dir vés a saber què, era un xic arriscat, però la gent s'ha comportat. Hi havia una atmosfera d'esperança i també d'una certa expectativa. M'he retrobat amb gent que conec des de la universitat i a d'altres de les mogudes polítiques dels vuitanta i noranta, tots anem en el mateix vaixell, tots volem que l'altra cosa funcioni. I estic segur que, ni que sigui per responsabilitat, ho aconseguirem.

Avui els partits polítics oficials han estat de sort. L'acte era intern, per la qual cosa no s'ha permès l'entrada de les càmeres de televisió i de la premsa. Això ha impedit que es contrastés l'exhuberància de públic en l'acte de Cotxeres amb la migradesa d'assistència als seus mítings escarransits i avorrits. Ras i curt: estic segur que l'acte de Reagrupament és qui ha atret més públic de tots els actes polítics que han tingut lloc a Barcelona, i a Catalunya. Aparteu-vos les criatures, que la cosa comença a funcionar.

Potser el moment més emocionant de l'acte ha estat quan ha fet entrada, pel passadís central, el Molt Honorable President Heribert Barrera. Tothom dret l'ha ovacionat i aplaudit. No tinc paraules per expressar l'emoció que he sentit. Pocs minuts després una idea m'ha vingut al cap: expedientaran i suspendran temporalment de militància l'Heribert Barrera?  Si fossin coherent, el comissari Ridao, ja estaria instruint diligentment el sumari disciplinari. Però ni són coherents, ni tenen els collons per fer-ho. Estan acabats. 

Per cert, una dada altament significativa: un 70% dels adherits al Reagrupament no provenim d'ERC, per la qual cosa, penso que seria més assenyat passar pàgina i deixar que aquests calabresos s'ofeguin en la seva pròpia desgràcia.

En acabar l'acte, alguns dels blocaires més compromesos amb la causa (el blog power), hem tingut l'oportunitat de parlar amb en Carretero. He de dir que l'he vist realment animat i disposat a tirar endavant el projecte. És un tipus que infon confiança i tranquil.litat, com ha de fer el bon metge. Certament, diríem que el seu ritme vital és més de muntanya que de ciutat, però això ho compensa amb una franquesa i una fermesa que són del tot agraïdes. Ara recordo una frase del seu discurs que m'ha agradat en aquest sentit. Si fa no fa ha vingut a dir: "Hi ha molts analistes que teoritzen sobre la independència... jo la independència la vull perquè em dóna la gana" i avall que fa baixada.

Un parell de... formatges

Quan ja ens n'anàvem, m'he trobat amb la Rut Carandell que venia d'un altre acte on li havien lliurat un premi i doncs, no havia pogut assistir a l'assemblea. I molt que ho sentia, però els compromisos són els compromisos. 

Després de saludar-la, el blog power hem anat al Via Fora de Sants a sopar i ens hem ensopegat amb el sopar que regularment organitza en Xavier Altadill en aquell local. El convidat d'avui era en Vicent Sanchís, periodista i col.lega de la Facultat. Entre els assistents, l'Alfons López Tena.

Per sopar he demanat una torrada de formatge de cabra, i la veritat, que la presentació del plat no tenia res a envejar al plat de patates braves que en fúria va fer famós en el seu bloc.

Jutgeu vosaltres mateixos... quin parell de ... formatges!

100.000 accessos al Bloc Gran i l'Arnera, que se'n va

Ahir i avui han tingut lloc dues notícies, aparentment contradictòries.

Ahir cap a quarts de sis de la tarda, el nostre Bloc Gran del Sobiranisme va registrar l'accés número 100.000. Un número cinc vegades rodó. Va ser un moment emocionant. Quan encara no fa vuit mesos que el vam llançar, la nostra criatura s'ha fet un autèntic personatge a l'interior de la catosfera. Els seus progenitors n'estem tan orgullosos que probablement, algun dia, si pot ser pel Dia del Llibre, en sortirà un breu recull en forma física, no digital. 

L'esdeveniment també té lloc una setmana abans que molts de nosaltres ens manifestem pels carrers de Brussel.les. Una iniciativa que també ha sorgit del BGS, colze a colze entre els qui escrivim i els que comenteu. Una iniciativa, doncs, de tothom. 

No tinc cap dubte que la marxa serà tot un èxit i marcarà una fita en el camí cap a la Independència. Qui opti per no ser-hi present, ho pagarà, de ben segur, molt car.

Avui, ara fa una hora i escaig, entro en el bloc d'en Joan Arnera i quedo sobtat de veure que els posts han desaparegut. Alarmat, entro en el bloc furiós i allà m'assabento de la notícia, l'Arnera, el nostre Arnera, ha dit que plega. I ha plegat. De seguida, potser massa i tot, he escrit un comentari amb el meu parer al respecte. El podeu llegir aquí.

Dues notícies realment cabdals, que caldrà digerir amb calma. La Catosfera mai s'atura, és viva. Hi ha gent que plega, gent que, de moment, continua. I d'altres que s'incorporen de nou i prenen el relleu.

A la Catosfera, com en el món real, tothom és necessari, però ningú no és imprescindible.

Gràcies Arnera.

NEIX EL BLOC GRAN DEL SOBIRANISME

Em plau anunciar el naixement d'un nou bloc col.lectiu, de caire eminentment sobiranista i de plantejament transversal. Porta l'ambiciós nom del Bloc Gran del Sobiranisme, i en ell escriurem set blocaires, un per cada dia de la setmana. A una servidora li ha tocat el dimecres. A mi el dimecres sempre m'ha agradat, com a dia, perquè marca el pas de l'equador de la setmana laboral, i és com si tot el que ve després fes baixada...

El Bloc Gran del Sobiranisme, es començarà a publicar demà dimarts 1 de juliol, així, doncs, que ja teniu deures per fer demà. Entrar-hi, llegir l'article del dia i fer un enllaç...

La resta de companys que participen en aquesta aventura són tots ells de reconeguda solvència patriòtica i blocaire a l'hora. Seguint l'ordre de publicació setmanal són els següents:

En Víctor Terradelles, conseller nacional de CDC i principal impulsor de la Plataforma per a la Sobirania. També es troba darrere de l'aparició de la publicació en anglès Catalan International View. En Víctor farà la seva contribució els dilluns. Com tots nosaltres, també té el seu propi bloc.

El dimarts, en Manel Bargalló, un exiliat de luxe a Alemanya, que tanmateix, gràcies a la xarxa és present en els debats diaris amb propostes molt treballades i iniciatives interessants. En Manel és militant d'ERC, i un destacat reagrupat. Com tots els blocs personals que esmento en aquest post, el seu és de lectura obligada.

El dijous, li tocarà el torn a un blocaire de referència, malgrat que ara està en vaga, una vaga si se'm permet, una mica estúpida, però en definitiva totalment respectable, atès que en la blogosfera ningú imposa res a ningú, i si vols fer vaga, la fas i punt. Em refereixo, és clar al sinerenc Xavier Mir. El seu bloc és un dels més llegits de la catosfera i també és un dels principals impulsors de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

En David Morgades, també pertanyent al lobby maresmenc, i ja en van tres, en aquest cas, però, de Mataró. Escriurà els divendres. Militant de CDC, en David també és un incansable activista en pro de les seleccions esportives catalanes, i qui ens ha engrescat a participar en aquest projecte col.lectiu. Naturalment, ell també té el seu bloc.

Els dissabtes, serà el torn d'un reputat professor i investigador universitari, i el més veterà, i doncs, més savi, de la colla, l'Enric Canela. Si entreu a la seva biografia, penso que està tot dit, no cal afegir res més. Per descomptat que el seu bloc és referent pel que fa a les formes i al fons. Lluny d'amagar-se'n, es proclama liberal i independentista. Ha ocupat càrrecs rellevants a dins de CDC, i també a dins de la federació CiU.

Finalment, la traca final, la del diumenge, se la reserva l'esmunyedís Joan Arnera. La seva dèria per mantenir la seva privacitat, que ratlla la paranoia, fa que ni sabem el seu nom de debò, ni vulgui publicar la seva foto a la capçalera del Bloc. Ara, per fotre'l una mica, diré que té 33 anys -l'edat de Crist- i que realment sembla Jesucrist a la terra. Per a mi l'Arnera ha estat un dels grans descobriments en la catosfera dels darrers mesos. Exactament des del mes de març. Abans no el coneixia. I des de que el conec i sobretot des de que el llegeixo, ha canviat la meva percepció respecte la gent nascuda en els anys 70, als quals fins llavors sempre havia considerat uns trepes malparits que volien liquidar als nascuts en els anys 60 -com una servidora- atribuint-nos no sé quines paranoies de l'(anti)franquisme.

L'equip del Bloc Gran es completa amb l'Ana, que és la dissenyadora del bloc i l'encarregada de les qüestions tècniques. I sí, certament, és l'única dona de la colla.

Bé, com podeu veure, un book de blocaires força reeixit. Espero que entre tots siguem capaços de contribuir a tirar endavant la llibertat de la nostra Pàtria, i que malgrat les diferències ideològiques evidents que tenim entre uns i altres, primem les coincidències i les ganes de treballar en equip. Jo ja he enviat el primer post, que sortirà penjat, si no hi ha cap novetat, el proper dimecres, 2 de juliol.

De totes maneres, òbviament, res serà possible, sinó comptem amb la complicitat del màxim nombre possible de lectors i comentaristes.

Així, doncs, endavant les atxes i que tinguem sort!