Un any de Bloc Gran del Sobiranisme

Avui fa un any que va aparèixer a la xarxa el Bloc Gran del Sobiranisme (BGS). Vuit persones, set blocaires i una tècnica, ens conjuràrem per influir en la societat catalana en un context força enrarit que, a grans trets, podem dir que encara continua ben igual, o empitjorat tant a nivell econòmic (crisi) com a nivell polític (desafecció). Llavors érem, per ordre setmanal, en Víctor Terradellas, en Manel Bargalló, una servidora, en Xavier Mir, en David Morgades, l'Enric Canela i en Joan Arnera. A més a més de l'Anna. Amb els pas dels mesos, vam canviar el cap i la cua, i s'afegiren en Dessmond i en Marc Belzunces. Deu persones, doncs, hem empès aquest projecte. Bé, deu persones, més els milers de lectors (163.674 accessos exactament en el moment de picar aquest post), els centenars de comentaristes, alguns dels quals s'han convertit en clàssics, i dotzenes de col.laboradors setmanals. O els 828 amics del Facebook que també ens llegeixen.

No és banalitat, sinó realisme, dir que el BGS ha obert una escletxa en la Catosfera i, probablement també, en la política catalana. Si voleu modesta, però com se sol dir, molt més gran que la que voldrien els nostres detractors, però encara petita pels nostres seguidors. Hi havia un risc en el projecte. Penso que a grans trets, hem aconseguit evitar que es convertís en una mena de pessebre, i per damunt de tot que se'ns percebés com la versió blogosfèrica de la casa gran convergent. El BGS és plural dins del sobiranisme. Penso que això és ben clar. Naturalment sempre algú trobarà a faltar alguna cosa, o s'indignarà per una altra, és inevitable. Però m'omple d'alegria quan alguns dels lectors i comentaristes que em trobo en les convocatòries patriòtiques em diuen que cada dia pel matí esperen amb il.lusió poder llegir el post del BGS. "Tu, Sort", em diuen, "ets el del dimecres oi?" Vés per on, ara sóc "el del dimecres".

El BGS no s'ha limitat a incidir en la xarxa. No som independentistes de saló o de pijama, que volem portar la independència des del teclat de l'ordinador. Hem tingut una presència directa en iniciatives com la manifestació de Brussel.les o en la Conferència d'Organitzacions Independentistes. Vull dir que som molt conscients que la xarxa és un instrument necessari i fins i tot imprescindible, però no suficient. Cal tenir-ho molt clar.

Com també cal tenir clar les mancances. Jo, amb el permís (o no) dels meus companys, en vull assenyalar-ne tres. La primera, i més òbvia, és la de gènere. Tots els que hi escrivim som homes, i la major part de comentaristes i col.laboradors, també. És un passiu incomprensible, entre d'altres raons perquè és empobridor. Però resoldre-ho es presenta complicat.

La segona mancança és l'edat. Tot i que no tinc les estadístiques, jo diria que el public lector del BGS no és precisament jove. De la trentena cap amunt, amb les excepcions que correspongui. Una raó que explicaria aquest fet, és que el BGS és bàsicament un bloc textual, amb poques imatges i pocs vídeos, i això només interessa als que som immigrants digitals, és a dir, aquells que ens vam socialitzar en el món pre-Internet i a empentes i rodolons hem emigrat a la galàxia internet, en paraules de Manuel Castells. Tenim accent, en tant que immigrants, si se'm permet, i aquest accent és que no ens fa res, ans al contrari, llegir. Als natius digitals, per contra, és a dir, als que han nascut en el món digital i no tenen ni puta idea del que és una màquina d'escriure o el paper carbó, per fer duplicats, això de llegir, amb les excepcions corresponents, se'ls fa molt costa amunt. I prefereixen la imatge, les fotos, els centenars de milers de fotos que es pengen al facebook i al myspace, etc. Fugen literalment dels blocs amb més de cinc línies de text. No sé si això té remei, o cal acceptar-ho resignadament.

Finalment, una mancança també important, és la geogràfica. El BGS és una mena de lobby barceloní-maresmenc, podríem dir, doncs, laietà (de la tribu íbera que vivia a les actuals comarques del Barcelonès i el Maresme). Només en Víctor -de Reus- trencava aquest lobby. Això vol dir que també es perd molta perspectiva de la resta de comarques del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per descomptat.

Tot amb tot, i malgrat aquests elements obligatoris d'autocrítica, penso que la feina feta ha estat força reeixida. Vull dir que em sento orgullós d'haver-hi participat, i de fet em sento una mica privilegiat, perquè ni vaig ser dels iniciadors, ni he estat un dels que més he treballat. A mi se'm va convidar a participar-hi i l'únic esforç que he hagut de fer és la disciplina setmanal d'escriure el post corresponent. Un esforç, diguem-ne, relatiu, però que cal fer. La setmana passa molt ràpid i ja no te n'adones i has de tornar a escriure.

Per cert, si considereu que el BGS ha fet bé la seva feina, només us demano que el voteu per als Premis Bloc Catalunya. Jo això dels Premis, mai ho acabo de veure clar, però vaja, ja que ha sorgit la iniciativa, doncs, endavant, i que tinguem sort!

HI ESTEU CONVIDATS

Aquesta setmana participo en dos bolos, als quals esteu convidats (ep, si encara hi ha llocs disponibles!).

El dimecres, 25, presentaré i moderaré la xerrada que els meus companys de capçalera del Bloc Gran del Sobiranisme, Enric Canela i David Morgades, faran al Via Fora de Sants. L'acte tindrà lloc a les 21.00 hores, i com és habitual, inclourà un sopar. En el cartell que il.lustra el post, hi teniu tots els detalls, per si encara no us heu apuntat.

Tres dies, més tard, el dissabte 28, a les 20.00 h., també participaré en una sessió de les 2nes Jornades de la Catosfera, que se celebraran a Granollers. Concretament, m'han convidat a fer una breu intervenció (no més de 10 minuts) al panell Catalunya i Lideratge Social, que moderarà en Marc Arza. Hi participarem: en Víctor Alexandre, novament l'Enric Canela, en Xavier Mir -un altre del BGS-, l'Àngel Colom i una servidora de vosaltres. Déu n'hi do, quina colla! Per cert, vull recomanar molt l'entrevista al Víctor a l'Avui d'ahir mateix. Una entrevista 10, on les respostes són contundents, clares i concises. 

Us hi espero!

AMB L'HOLOCÈ

Amb retard, m'he de fer ressò de la plantada d'en Marc Belzunces. Ja fa dies que vaig rebre el correu de l'Enric Borràs, però entre exàmens, viatges, blocs grans i blocs amb estrella, com sempre he anat de puto cul i, com també em passa alguna vegada, no encerto en les prioritats -error terrible en un doctorat en polítiques, el qual suposadament ha de saber prioritzar davant d'un ventall d'alternatives.

Bé, des d'aquí vull enviar la meva fraternal salutació i solidaritat a en Marc. Jo, com el Borràs, també el vaig conèixer en la preparció de la campanya del referèndum del nyap, si no m'erro, on tant el Borràs com en Marc, van optar pel vot nul -o una cosa semblant, perdoneu si m'equivoco, teniu tot el dret de rèplica. Jo al començament d'aquelles reunions hi vaig assistir. Es feien en un restaurant molt conegut, tocant el Mercat de Sant Antoni. Però progressivament, m'hi vaig apartar, perquè considerava que calia votar NO. L'argument que el PP també demanava el NO, no em convencia de cap de les maneres. Podeu repassar els meus posts d'aquelles setmanes.

Vaig tornar-me a trobar en Marc a la trobada de la Catosfera el passat mes de gener. Vam parlar una estona al Beers and Politics, que va tenir lloc el dissabte al vespre... malgrat que no hi havia gota de cervesa...

Precisament, la darrera vegada que vaig xerrar, breument amb ell, va ser poc dies abans de les eleccions ecspanyoles. Ens creuàrem al carrer Pelai cantonada Balmes i en Marc em digué que anava a parlar amb un advocat, perquè tenia la intenció de fer objecció de consciència electoral. La història posterior ja és coneguda.

A mi mai m'han cridat a cap mesa electoral. I si em cridessin, segurament faria tot el possible per no anar-hi. Em posaria malalt, diria qualsevol excusa estúpida, no sé... Tot menys fer el papanates i haver de suportar les converses estúpides, els interventors poca-soltes... Si tot i així no me n'ensortís, segurament al final passaria de tot i em quedaria a casa...

I és que els blocaires autèntics, no els trepes, som d'una pasta especial. Tenim el cas d'en Xavier Mir fent una vaga contra els sociates, per tal de demanar -inútilment, per descomptat- que actuïn amb una mica de dignitat, .... o una cosa semblant. Tenim en Marc, plantant-se davant dels ecspanyols, fent-los botifarra i pam-i-pipa...i així molts d'altres.

No podran amb nosaltres, i nosaltres sí que podem amb ells. Us ho juro.

El congrés de CiU i la Catosfera
Rebo un correu del meu amic Dessmond informant-me que estem convidats a una sessió sobre la Catosfera que es farà al congrés de CDC d'aquest cap de setmana. Consistirà en una taula rodona on parlaran a més a més de la Cagney i la Lacey de la Catosfera, una de les polítiques convergents que està en la meva particular llista negra -que naturalment, jo també tinc. Em refereixo, és clara, a la Carme Laura Gil, la típic tia que es pensa que assumint postures dures és més home que ningú. Ja pots anar de patriota ja, que mai oblidaré que quan estaves a la conselleria vas fotre al carrer a milers d'interins d'institut, molts dels quals es van quedar amb una mà al davant i una al darrere. Molts d'ells eren llicenciats d'història, i molts d'ells eren patriotes que van veure que una consellera, suposadament sobiranista, els cardava al carrer. Amb tu, nena, ni a prendre un cafè...

Osigui que la tia aquesta per una banda, i els dos grimpadors per l'altra, i em sembla que l'únic mínimament decent, es el Carles Puigdemont... Buf! Em penso que passo... ni tan sols em convenç que després hi hagi una trobada amb el mismíssim Mas, què vols que li digui, Dess? Per quan el trencament amb en Duran? Penses que servirà de res?Per altra banda, m'emprenya que podent convidar en Mir o en Belzunces, que es mullen per les seves idees, i en definitiva, pel país, va i els convergents conviden als dos trepes -la Cagney i la Lacey, ja esmentats. Em recorda a aquella cançó mítica dels Kortatu,

"Y es de verdad, pero no sé que pasa
por la república sudafricana
Nelson Mandela, está entre rejas
y han concedido un Premio Nobel de la paz
A Desmond Tutu."

Disculpeu-me si tiro quasi vint anys enrere, però és que hi ha cançons que marquen. I aquesta n'és una.

Més col.laboracions
Darrerament he col.laborat amb altres publicacions digitals. Concretament, dilluns va aparèixer la meva columna al web del col.lectiu Criteri. La podeu llegir aquí. I després, hi ha el segon article al Bloc Gran del Sobiranisme, cliqueu aquí.

NEIX EL BLOC GRAN DEL SOBIRANISME

Em plau anunciar el naixement d'un nou bloc col.lectiu, de caire eminentment sobiranista i de plantejament transversal. Porta l'ambiciós nom del Bloc Gran del Sobiranisme, i en ell escriurem set blocaires, un per cada dia de la setmana. A una servidora li ha tocat el dimecres. A mi el dimecres sempre m'ha agradat, com a dia, perquè marca el pas de l'equador de la setmana laboral, i és com si tot el que ve després fes baixada...

El Bloc Gran del Sobiranisme, es començarà a publicar demà dimarts 1 de juliol, així, doncs, que ja teniu deures per fer demà. Entrar-hi, llegir l'article del dia i fer un enllaç...

La resta de companys que participen en aquesta aventura són tots ells de reconeguda solvència patriòtica i blocaire a l'hora. Seguint l'ordre de publicació setmanal són els següents:

En Víctor Terradelles, conseller nacional de CDC i principal impulsor de la Plataforma per a la Sobirania. També es troba darrere de l'aparició de la publicació en anglès Catalan International View. En Víctor farà la seva contribució els dilluns. Com tots nosaltres, també té el seu propi bloc.

El dimarts, en Manel Bargalló, un exiliat de luxe a Alemanya, que tanmateix, gràcies a la xarxa és present en els debats diaris amb propostes molt treballades i iniciatives interessants. En Manel és militant d'ERC, i un destacat reagrupat. Com tots els blocs personals que esmento en aquest post, el seu és de lectura obligada.

El dijous, li tocarà el torn a un blocaire de referència, malgrat que ara està en vaga, una vaga si se'm permet, una mica estúpida, però en definitiva totalment respectable, atès que en la blogosfera ningú imposa res a ningú, i si vols fer vaga, la fas i punt. Em refereixo, és clar al sinerenc Xavier Mir. El seu bloc és un dels més llegits de la catosfera i també és un dels principals impulsors de la Xarxa de Blocs Sobiranistes.

En David Morgades, també pertanyent al lobby maresmenc, i ja en van tres, en aquest cas, però, de Mataró. Escriurà els divendres. Militant de CDC, en David també és un incansable activista en pro de les seleccions esportives catalanes, i qui ens ha engrescat a participar en aquest projecte col.lectiu. Naturalment, ell també té el seu bloc.

Els dissabtes, serà el torn d'un reputat professor i investigador universitari, i el més veterà, i doncs, més savi, de la colla, l'Enric Canela. Si entreu a la seva biografia, penso que està tot dit, no cal afegir res més. Per descomptat que el seu bloc és referent pel que fa a les formes i al fons. Lluny d'amagar-se'n, es proclama liberal i independentista. Ha ocupat càrrecs rellevants a dins de CDC, i també a dins de la federació CiU.

Finalment, la traca final, la del diumenge, se la reserva l'esmunyedís Joan Arnera. La seva dèria per mantenir la seva privacitat, que ratlla la paranoia, fa que ni sabem el seu nom de debò, ni vulgui publicar la seva foto a la capçalera del Bloc. Ara, per fotre'l una mica, diré que té 33 anys -l'edat de Crist- i que realment sembla Jesucrist a la terra. Per a mi l'Arnera ha estat un dels grans descobriments en la catosfera dels darrers mesos. Exactament des del mes de març. Abans no el coneixia. I des de que el conec i sobretot des de que el llegeixo, ha canviat la meva percepció respecte la gent nascuda en els anys 70, als quals fins llavors sempre havia considerat uns trepes malparits que volien liquidar als nascuts en els anys 60 -com una servidora- atribuint-nos no sé quines paranoies de l'(anti)franquisme.

L'equip del Bloc Gran es completa amb l'Ana, que és la dissenyadora del bloc i l'encarregada de les qüestions tècniques. I sí, certament, és l'única dona de la colla.

Bé, com podeu veure, un book de blocaires força reeixit. Espero que entre tots siguem capaços de contribuir a tirar endavant la llibertat de la nostra Pàtria, i que malgrat les diferències ideològiques evidents que tenim entre uns i altres, primem les coincidències i les ganes de treballar en equip. Jo ja he enviat el primer post, que sortirà penjat, si no hi ha cap novetat, el proper dimecres, 2 de juliol.

De totes maneres, òbviament, res serà possible, sinó comptem amb la complicitat del màxim nombre possible de lectors i comentaristes.

Així, doncs, endavant les atxes i que tinguem sort!

JORNADES DE LA CATOSFERA (2): BLOCS, NACIÓ...I BEERS?

Malauradament avui només he arribat a temps d'assistir a la sessió darrera de les Jornades de la Catosfera. La dedicada a Blocs i Nació. Uns quants compromisos familiars m'han impedit arribar-hi abans. Això ha fet que no coincidís amb l'Ester, una doctorand de la facultat que precisament està treballant els blocs polítics catalans. Sí que m'he trobat amb en Toni Aira i en Roger Mestres, també de la facultat.

La sessió Blocs i Nació, ha estat moderada per en Xavier Mir, l'impulsor principal de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (xbs), qui també ha aprofitat per parlar d'aquesta iniciativa clau en la vertebració de la catosfera en una direcció correcta. Els ponents que han intervingut han estat l'Alexis Vizcaino, en Daniel Solano i en Jordi Font.

El primer a intervenir ha estat l'Alexis Vizcaino, El Senyor de les Muntanyes, que ha fet una presentació d'una de les iniciatives patriòtiques més reeixides a la xarxa en el darrer any, com és el de la construcció de la nació 2.0 a través de la campanya Estatpropi.cat. L'Alexis ha anunciat que aviat hi haurà una nova versió encara més potent. Ja l'espero amb força interès.

A continuació ha parlat a en Daniel Solano, pencaire a Poliblocs. Amb un to clarament provocador ha aconseguit que la major part d'intervencions del públic en el debat final, se centressin en ell, incloent-hi la que ha fet una servidora. Una provocació que ha ratllat l'actitud nihilista o desencisada de la vida, sobretot quan ha arribat a reconèixer que tothom té un preu, però que ell no es vendria ni per 4 milions d'euros -literal.

Finalment, la intervenció de Jordi Font de Naciodigital, ha estat pel meu parer força decepcionant, perquè ha adoptat una actitud poc entusiasta, en general, mostrant-se bastant escèptic respecte la rellevància dels blocs. Semblava un peix fora l'aigua, i això que Granollers no és gaire lluny d'Osona!

A l'acabar, l'organització havia preparat un pica-pica en un bar, que duia per nom Blogs and Beers. La paradoxa és que de Beers, res de res, o aigua o cava. Però bé, això és el que menys importa. El més rellevant és que ha estat una ocasió per fer-la petar no gens virtualment, sinó presencialment, amb alguns dels blocaires ja esmentats, o amb d'altres que ja comencem a conèixer-nos cada cop més: en Moisès Rial, en Marc Belzunces, en Martí Cabré, la Núria Masdéu, i disculpeu si em deixo algú. Fins i tot hi ha hagut temps de lligar algun tipus de col.laboració immediata. En definitiva, una entretinguda vetllada.