I ARA, EXPEDIENTARAN EL PRESIDENT BARRERA?

Tal i com deia en el post anterior, he assistit a la conferència de constitució de Reagrupament Independentista a la ciutat de Barcelona, que ha tingut lloc a les Cotxeres de Sants. Un èxit aclaparador. Més de mig miler llarg de persones, de totes les edats, que han aplaudit en Joan Carretero i la resta d'oradors. L'altra cosa es comença a organitzar a la capital. Fins i tot s'ha permès un torn obert d'intervencions entre els assistents, i la gent s'ha portat molt bé... Tota una lliçó de transparència. La veritat, deixar a tanta gent que utilitzi el faristol per dir vés a saber què, era un xic arriscat, però la gent s'ha comportat. Hi havia una atmosfera d'esperança i també d'una certa expectativa. M'he retrobat amb gent que conec des de la universitat i a d'altres de les mogudes polítiques dels vuitanta i noranta, tots anem en el mateix vaixell, tots volem que l'altra cosa funcioni. I estic segur que, ni que sigui per responsabilitat, ho aconseguirem.

Avui els partits polítics oficials han estat de sort. L'acte era intern, per la qual cosa no s'ha permès l'entrada de les càmeres de televisió i de la premsa. Això ha impedit que es contrastés l'exhuberància de públic en l'acte de Cotxeres amb la migradesa d'assistència als seus mítings escarransits i avorrits. Ras i curt: estic segur que l'acte de Reagrupament és qui ha atret més públic de tots els actes polítics que han tingut lloc a Barcelona, i a Catalunya. Aparteu-vos les criatures, que la cosa comença a funcionar.

Potser el moment més emocionant de l'acte ha estat quan ha fet entrada, pel passadís central, el Molt Honorable President Heribert Barrera. Tothom dret l'ha ovacionat i aplaudit. No tinc paraules per expressar l'emoció que he sentit. Pocs minuts després una idea m'ha vingut al cap: expedientaran i suspendran temporalment de militància l'Heribert Barrera?  Si fossin coherent, el comissari Ridao, ja estaria instruint diligentment el sumari disciplinari. Però ni són coherents, ni tenen els collons per fer-ho. Estan acabats. 

Per cert, una dada altament significativa: un 70% dels adherits al Reagrupament no provenim d'ERC, per la qual cosa, penso que seria més assenyat passar pàgina i deixar que aquests calabresos s'ofeguin en la seva pròpia desgràcia.

En acabar l'acte, alguns dels blocaires més compromesos amb la causa (el blog power), hem tingut l'oportunitat de parlar amb en Carretero. He de dir que l'he vist realment animat i disposat a tirar endavant el projecte. És un tipus que infon confiança i tranquil.litat, com ha de fer el bon metge. Certament, diríem que el seu ritme vital és més de muntanya que de ciutat, però això ho compensa amb una franquesa i una fermesa que són del tot agraïdes. Ara recordo una frase del seu discurs que m'ha agradat en aquest sentit. Si fa no fa ha vingut a dir: "Hi ha molts analistes que teoritzen sobre la independència... jo la independència la vull perquè em dóna la gana" i avall que fa baixada.

Un parell de... formatges

Quan ja ens n'anàvem, m'he trobat amb la Rut Carandell que venia d'un altre acte on li havien lliurat un premi i doncs, no havia pogut assistir a l'assemblea. I molt que ho sentia, però els compromisos són els compromisos. 

Després de saludar-la, el blog power hem anat al Via Fora de Sants a sopar i ens hem ensopegat amb el sopar que regularment organitza en Xavier Altadill en aquell local. El convidat d'avui era en Vicent Sanchís, periodista i col.lega de la Facultat. Entre els assistents, l'Alfons López Tena.

Per sopar he demanat una torrada de formatge de cabra, i la veritat, que la presentació del plat no tenia res a envejar al plat de patates braves que en fúria va fer famós en el seu bloc.

Jutgeu vosaltres mateixos... quin parell de ... formatges!