dimecres, 27 de maig de 2009

ANTI-LAPORTISME A DOJO

A poquíssimes hores del matx de Roma, ja porto dos dies amb la mosca al nas. Per una banda, és un goig i una joia, veure tothom amb samarretes del Barça pel carrer. Què dolça és la victòria! I quants s'apunten sempre al carro guanyador! Suposo que és la naturalesa humana. La immensa majoria de mortals vol caure sempre del costat dels vencedors. Mai dels vençuts! I ara el Barça venç i convenç!

Tot plegat ha fet callar les boques de l'ecspanyolisme rampant que van voler carregar-se en Joan Laporta amb una fastigosa moció de censura que va mobilitzar tota la púrria de la Barcelona més ecspanyola i ecspanyolitzada. Començant, naturalment, per La Vanguardia. En el seu moment, ja vaig escriure al respecte (1 i 2).

Ara, quan estem a punt de culminar la temporada més gloriosa de tota la història del club, s'ha desfermat una campanya brutal que pretén amagar la rellevància del President Joan Laporta , utilitzant com a ariet la figura d'en Josep Guardiola.

Naturalment, jo no li penso treure ni un gram de reconeixement a la figura de l'entrenador. Si bé, sovint penso que li ha passat com aquell que juga per primera vegada a la rifa i li toca. Vull dir que, es comprovarà la seva vàlua com a tècnic si continua mantenint l'equip en el cim del futbol mundial al llarg de les properes temporades. Amb una temporada, per molt exitosa que sigui, no n'hi ha prou. Tampoc vull dir que si en els tres propers anys no aconsegueix un triplet o un doblet, sigui un fracassat. No, no és això.

Però sembla que ningú no s'enrecorda que Guardiola era l'aposta com a tècnic de la candidatura anti-laportista en les darreres eleccions al Barça. La candidatura encapçalada per en Bassat i que comptava amb en Miquel Roca com a home fort -com a milhomes, vaja. Us en enrecordeu?

La grandesa d'en Laporta com a President, i això és el que no se li reconeix, és que malgrat haver format part d'una candidatura que li volia fer la pell, va tenir la generositat de repescar Guardiola i fer-lo entrenador del B i després, va tenir els sants collons d'apostar per ell com a entrenador del primer equip quan ningú, repeteixo NINGÚ donava un xavo per ell. Aquesta és la diferència clau.

Ahir, escoltant RAC1 els capos de La Vanguardia i els seus acòlits, semblaven que demanaven a crits que en Guardiola es presentés com a President de la Generalitat. Quasi vaig sentir vergonya aliena. De fet, jo diria que les mamades que li feien denotava la por, el pànic, al fet que, un cop en Joan Laporta plegui de president del Barça, per mandat estatutari, opti per fer carrera política, i naturalment, opti per una candidatura independentista transversal. Jo diria que si és possible una entesa entre Laporta i en Joan Carretero, per exemple, representants per excel.lència de les dues Catalunyes, el resultat seria una candidatura del tot imbatible. Guanyaria de carrer, vaja!

Ep! És una proposta, mentre faig temps abans que comenci el partit, que estic segur que guanyarem... de carrer, també!.

Etiquetes de comentaris: , ,

2 Comments:

Anonymous Josep-Empordà said...

I jo que veig a n Laporta presentat-se a les municipals a Barcelona de segon...o tercer de'n Xavier Trias?...

28 de maig de 2009 a les 16:43:00 CEST  
Anonymous Anònim said...

Estic completament d'acord amb tu. I a veure si en Laporta entra en política amb en Carretero i molts altres!

Laporta President, Catalunya independent!

8 de juny de 2009 a les 7:27:00 CEST  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home